Ets oligarca però pots acabar a Sibèria... o pitjor

De Vladímir Putin sempre s'ha dit que és una persona que pot arribar a tolerar la incompetència dels seus propers, però que no perdona la deslleialtat.

És per això que homes tan qüestionats com el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, es mantenen al poder malgrat el desastrós error de càlcul que va fer per envair Ucraïna i també la nefasta gestió de la mobilització de 300.000 reservistes. Xoigú no té destresa política però és tremendament fidel a Vladímir Putin, i això és el més important per conservar el càrrec... i la vida.

A Putin li repugna la deslleialtat, i això ho va deixar molt clar en un dels discursos més durs que ha fet des de l'inici de la guerra:

Qualsevol poble, i encara més el rus, sempre sabrà distingir entre els veritables patriotes, de l'escòria i els traïdors, a qui escopiran com un mosquit que accidentalment els hi ha entrat a la boca.

Una clara referència del líder del Kremlin "a tots aquells que guanyen els diners aquí però que viuen allà". En el moment de pronunciar aquestes paraules Putin estava enrabiat perquè ell també va fallar el pronòstic que tindria el suport incondicional de totes les elits un cop comencés la guerra.

Una feina d'alt risc

És en aquest punt quan ser un oligarca rus es converteix en una feina molt perillosa. Perquè a diferència d'un país democràtic, a Rússia les grans fortunes ho són únicament perquè així ho ha decidit Vladímir Putin. Això significa que pots passar de l'opulència dels palauets i els iots a un gulag enmig de Sibèria en un tancar i obrir d'ulls.

Quan Putin va pujar al poder l'any 2000 es va reunir urgentment amb tots els magnats que van enriquir-se desmesuradament gràcies al caòtic sistema de privatitzacions que va permetre Borís Ieltsin a la dècada dels 90. Per evitar que continués el desgavell, calia fer una ràpida demostració de força davant les grans fortunes per delimitar les seves competències. El nou president va fer dues demandes als oligarques, que s'havien de respectar en qualsevol circumstància: 1) que es mantinguessin fora de la política i 2) que es gratessin la butxaca sempre que ho necessités.

La majoria van complir però alguns no van acatar del tot els designis de Putin i ho van acabar pagant. Aquest va ser el cas de Borís Berezovski, un magnat de les telecomunicacions que va ajudar a impulsar Putin al poder però que després va fugir a correcuita a Londres abans d'acabar empresonat. Menys sort va tenir Mikhaïl Khodorkovski, que el 2005 va ser condemnat a nou anys de presó precisament quan era considerat l'home més ric de Rússia gràcies a la seva empresa d'hidrocarburs.

Allau de morts "accidentals"

Des de l'inici de la guerra han mort dues dotzenes d'empresaris russos en circumstàncies com a mínim sospitoses. El ric que cau d'una finestra s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu gairebé com un gag recurrent, però més enllà de si són suïcidis o assassinats –que tampoc és una qüestió menor- seria una mica interessat qualificar-los d'oligarques. Aquests morts en cap cas s'acostaven al nivell d'influència, poder i diners de Berezovski o Khodorkovski.

Una cosa és tenir èxit en els negocis i una altra molt diferent és ser un oligarca. L'oligarquia russa és un grup molt selecte que comprèn els líders d'empreses multimilionàries de sectors com l'energia, l'economia, les matèries primeres i les telecomunicacions. Són bàsicament aquells que tenen embargats iots fastuosos a ports francesos i italians.

I el cert és que entre aquest grapat de bilionaris tampoc hi ha hagut grans demostracions públiques contra la guerra a Ucraïna. Un dels pocs que s'ha atrevit és Oleg Deripaska, fundador de Rusal, el líder mundial de la indústria de l'alumini, que ha dit entre altres coses que "destruir Ucraïna seria un error colossal" i que "Rússia es podria quedar sense liquiditat el 2025" per culpa de les sancions i la falta d'inversions estrangeres. Sembla que el càstig a Deripaska hauria sigut la confiscació d'un hotel de la seva propietat a la popular costa de Sotxi. L'equivalent a una petita estirada d'orelles si es compara amb la seva fortuna.

Les tres potes del poder

És evident que no es pot ser un oligarca a Rússia sense el vistiplau de Vladímir Putin, però tampoc se'ls pot reduir a la categoria de titelles. D'un en un tenen poc recorregut contra l'amo i senyor de Rússia però si es posessin d'acord –cosa poc probable- sí que serien una amenaça. Al cap i a la fi, l'oligarquia russa representa una de les tres potes del poder de la Federació Russa juntament amb l'exèrcit i els serveis secrets (FSB).

Però ser una de les tres potes del poder no significa que tinguin un terç del poder. Per Vladímir Putin, l'exèrcit i l'FSB sempre seran prioritaris i per això les persones que encapçalen aquests organismes són les que lideren la jerarquia de fidelitat de Putin: Serguei Xoigú (exèrcit) i Aleksandr Bórtnikov (FSB).

Ells són juntament amb Serguei Lavrov (ministre d'Exteriors) i Nikolai Pàtruixev (secretari del Consell de Seguretat) el nucli dur de Putin, el que a Rússia sempre s'ha conegut com els siloviki o "homes forts".