Europa encarrila una "força multinacional" de pau a Ucraïna i Espanya preveu sumar-s'hi
Els líders europeus han anunciat aquest dimarts la creació d'una "força multinacional" a Ucraïna en cas que arribi a un acord de pau amb Rússia.
Diversos països, als quals Espanya preveu sumar-se, enviaran tropes de pau a territori ucraïnès durant un hipotètic alto el foc.
El president de França, Emmanuel Macron, ha informat sobre l'acord des de París, on s'ha celebrat una nova cimera de la Coalició de Voluntaris, formada per 35 països aliats de Kíiv.
No tots els membres de la coalició, però, enviaran soldats a Ucraïna. Estats com Alemanya o Polònia s'ocuparan de qüestions logístiques, mentre que França i el Regne Unit han reiterat la voluntat d'enviar-hi tropes.
Els Estats Units, que hi han participat per primera vegada, donaran suport a aquesta "força multinacional" i supervisaran que es compleixi l'alto el foc.
Per la seva banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha confirmat que les forces necessàries per "garantir la seguretat per terra, mar i aire" ja estan determinades.
Sense donar gaires detalls, Zelenski ha indicat que militars de França, el Regne Unit i Ucraïna han establert el nombre i els tipus específics d'armament necessari per aixecar aquesta força.
És important que la coalició compti avui amb documents substancials i no només amb paraules.
A banda, el líder ucraïnès ha afirmat que les garanties de seguretat per a Ucraïna estan "pràcticament a punt". Tot i això, en un missatge posterior ha afirmat que encara s'ha de precisar els detalls sobre el finançament i monitoratge d'Ucraïna un cop s'assoleixi l'acord de pau.
Així, es preveuen dispositius de "solidaritat i intervenció" en cas d'un nou atac rus, tot i que no ha transcendit com s'aplicaria.
Tampoc es coneixen avenços en qüestions tan sensibles com les cessions territorials entre Ucraïna i Rússia.
Espanya també vol enviar-hi tropes
"Si ho hem fet en altres latituds, com no ho hem de fer a Europa?". Amb aquesta pregunta retòrica, Pedro Sánchez ha obert la porta a enviar tropes espanyoles a Ucraïna en el marc de la mencionada força multinacional.
És el primer cop que el president del govern espanyol contempla aquesta opció. Fins ara, quan li preguntaven sobre el tema, deia que era massa d'hora per abordar-ho.
Per fer-ho realitat, però, li caldrà l'aval del Congrés dels Diputats. Per això, Sánchez ha anunciat una ronda de reunions amb els grups parlamentaris.
A tots, excepte a Vox, si actua com fins ara, els preguntarà quina creuen que ha de ser la contribució d'Espanya a la pau d'Ucraïna.
"Estem en un moment decisiu per a l'estabilitat europea i l'ordre mundial", ha dit Sánchez. Un moment que ha definit d'incertesa, però també d'"esperança" per a Ucraïna.
Per primera vegada en molt de temps es comença a crear un marc de seguretat que permeti acabar la guerra.
Entre altres mesures, ha destacat la posada en marxa d'un paquet de prosperitat amb ajudes, préstecs, incentius i altres mecanismes de suport per reconstruir Ucraïna "un cop s'aconsegueixi la pau". També ha reiterat el suport d'Espanya a l'entrada d'Ucraïna a la Unió Europea.
Estats Units, una presència incòmoda
La reunió ha estat presidida pel president francès, Emmanuel Macron, al costat del primer ministre britànic, Keir Starmer, i el canceller alemany, Friedrich Merz.
L'ordre del dia ha girat sobre cinc eixos principals: un possible alto el foc i el seu posterior manteniment; el suport a forces armades d'Ucraïna; la creació d'una força multinacional per a aquest país; els compromisos per donar suport a Kíiv en cas de nova agressió russa, i la creació d'unes bases a llarg termini per cooperar en qüestions de defensa.
En finalitzar la trobat, Macron l'ha valorat com "un avenç significatiu" i ha anunciat que en cas d'un alto el foc aquest serà supervisat pels aliats d'Ucraïna sota el lideratge dels Estats Units.
A la trobada també hi han estat presents el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i els presidents del Consell Europeu, António Costa, i de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Així mateix, la trobada també ha tingut representació dels Estats Units, amb la participació de Steve Witkoff, enviat especial en relació amb Ucraïna de Trump, i Jared Kushner, gendre del president nord-americà.
Tot i l'ordre del dia oficial, la cimera ha arribat només quatre dies després de l'atac dels Estats Units sobre Veneçuela i amb l'ombra de les ambicions de Trump sobre Groenlàndia.
De fet, en un primer moment hi havia de participar Marcos Rubio, secretari d'Estat dels Estats Units, que ha hagut de cancel·lar la seva participació arran de l'operació sobre Veneçuela.
Respecte a Groenlàndia, aquest dimarts els presidents i primers ministres de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya, el Regne Unit i Dinamarca han emès aquest dimarts un comunicat conjunt per defensar la seguretat de l'illa.
