Europa no posa condicions d'austeritat al rescat, però l'ajuda pot acabar comportant més ajustos
Europa assegura que no ha posat condicions d'austeritat, però el préstec pot acabar repercutint en la ciutadania.
Els interessos del rescat augmentaran el dèficit espanyol. Els experts apunten que caldrà fer més ajustos.
L'ajuda a la banca sí que calmarà els mercats. La borsa s'animarà i la prima de risc anirà a la baixa, segons Joan Hortalà.
Redacció
4 min
La banca espanyola serà rescatada amb diners europeus. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegura que es tracta d'un "préstec en condicions molt favorables", però el gran dubte ara és si aquestes condicions repercutiran en la ciutadania.
Brussel·les assegura que no ha posat condicions d'austeritat, però a la pràctica, el préstec pot acabar comportant més retallades. Els diners que arribin d'Europa es destinaran als bancs via Fons de Reestructuració Bancària, però augmentaran el deute de l'Estat. I els interessos que s'hagin de pagar per l'ajuda afectaran directament el dèficit espanyol.
L'Estat ja ho tenia complicat per complir el dèficit del 5,3% que s'ha imposat com a objectiu màxim aquest any, i amb aquesta nova despesa es pot fer pràcticament impossible. Per això, experts com Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers consideren que el préstec de l'Eurogrup a la banca acabarà repercutint també en els ciutadans.
Soler ha explicat a l'informatiu "Catalunya Matí" de Catalunya Ràdio que l'ajuda tindrà efectes i caldrà fer més ajustos via ingressos o retallant despesa. El dubte és quina serà aquesta xifra. Fins que no se sàpiga la quantitat total que Espanya demanarà a Europa, no es pot calcular la repercussió que tindrà. El sostre màxim és de 100.000 milions d'euros.
En el programa especial "Focus 3/24", els catedràtics d'economia Joan Tugores i José García-Moltalvo també han aputat noves conseqüències per a la butxaca dels ciutadans. Tugores considera que la pujada de l'IVA és inevitable amb rescat o sense i que també caldrà revisar les pensions. Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya auguren que Europa estarà més a sobre d'Espanya perquè compleixi els seus compromisos actuals. Coincideixen amb Tugores que pressionaran per l'augment de l'IVA i la reforma de la jubilació.
Homes de negre només per a la banca
Europa veu el rescat com un baló d'oxigen per a Espanya, però ja ha advertit que en supervisarà l'aplicació. De moment la vigilància es limitarà al sistema financer.
La Comissió Europea ha fet un advertiment a Espanya. Diu que estan a punt per "procedir ràpidament" amb la necessària avaluació sobre el terreny, deixant clar que hi haurà "homes de negre" i que estaran amatents al compliment de les condicions que s'imposin als bancs a canvi de rebre els diners.
En el comunicat, l'Eurogrup parla de "reformes específiques en el sector financer, inclosos plans de reestructuració". Això sí, Europa deixa clar que el FROB podria "rebre els fons i canalitzar-los a les institucions financeres afectades" però que la responsabilitat del rescat "recau completament" sobre el govern espanyol. Per això, l'Eurogrup enviarà una delegació que seguirà de prop tot el procés i farà un control estricte dels objectius de dèficit.
Bo per als mercats
On el rescat sí que tindrà efectes positius és en els mercats. El president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, preveu una reacció positiva. Tal com ha explicat en una entrevista al "Catalunya Matí", Hortalà creu que les borses s'animaran amb el rescat i que, ara, la prima de risc baixarà.
La injecció de diners a la banca contribuirà, doncs, a calmar la muntanya russa en què s'ha convertit el parquet espanyol en les últimes setmanes, amb pèrdues que l'han deixat a tocar dels 6.400 punts. Segons la previsió d'Hortalà, la prima de risc també es moderarà i s'oblidarà dels màxims històrics que l'han enfilat fins als 540 punts bàsics.
I per al crèdit?
L'altra gran incògnita del rescat és si serà el primer pas per començar a sortir de la greu situació de crisi econòmica en què es troba l'estat. La resposta del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és que sí. Ho va dir divendres, abans de conèixer les condicions del rescat, però ja es va atrevir a dir que en un any la situació milloraria.
La gran esperança és que la injecció de diners als bancs ajudi a fer fluir el crèdit que tant s'ha reclamat per alimentar el motor de l'economia. La previsió, però, és que els préstecs triguin a arribar, perquè les ajudes aniran primer a sanejar els balanços dels bancs més dèbils.
Brussel·les assegura que no ha posat condicions d'austeritat, però a la pràctica, el préstec pot acabar comportant més retallades. Els diners que arribin d'Europa es destinaran als bancs via Fons de Reestructuració Bancària, però augmentaran el deute de l'Estat. I els interessos que s'hagin de pagar per l'ajuda afectaran directament el dèficit espanyol.
L'Estat ja ho tenia complicat per complir el dèficit del 5,3% que s'ha imposat com a objectiu màxim aquest any, i amb aquesta nova despesa es pot fer pràcticament impossible. Per això, experts com Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers consideren que el préstec de l'Eurogrup a la banca acabarà repercutint també en els ciutadans.
Soler ha explicat a l'informatiu "Catalunya Matí" de Catalunya Ràdio que l'ajuda tindrà efectes i caldrà fer més ajustos via ingressos o retallant despesa. El dubte és quina serà aquesta xifra. Fins que no se sàpiga la quantitat total que Espanya demanarà a Europa, no es pot calcular la repercussió que tindrà. El sostre màxim és de 100.000 milions d'euros.
En el programa especial "Focus 3/24", els catedràtics d'economia Joan Tugores i José García-Moltalvo també han aputat noves conseqüències per a la butxaca dels ciutadans. Tugores considera que la pujada de l'IVA és inevitable amb rescat o sense i que també caldrà revisar les pensions. Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya auguren que Europa estarà més a sobre d'Espanya perquè compleixi els seus compromisos actuals. Coincideixen amb Tugores que pressionaran per l'augment de l'IVA i la reforma de la jubilació.
Homes de negre només per a la banca
Europa veu el rescat com un baló d'oxigen per a Espanya, però ja ha advertit que en supervisarà l'aplicació. De moment la vigilància es limitarà al sistema financer.
La Comissió Europea ha fet un advertiment a Espanya. Diu que estan a punt per "procedir ràpidament" amb la necessària avaluació sobre el terreny, deixant clar que hi haurà "homes de negre" i que estaran amatents al compliment de les condicions que s'imposin als bancs a canvi de rebre els diners.
En el comunicat, l'Eurogrup parla de "reformes específiques en el sector financer, inclosos plans de reestructuració". Això sí, Europa deixa clar que el FROB podria "rebre els fons i canalitzar-los a les institucions financeres afectades" però que la responsabilitat del rescat "recau completament" sobre el govern espanyol. Per això, l'Eurogrup enviarà una delegació que seguirà de prop tot el procés i farà un control estricte dels objectius de dèficit.
Bo per als mercats
On el rescat sí que tindrà efectes positius és en els mercats. El president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, preveu una reacció positiva. Tal com ha explicat en una entrevista al "Catalunya Matí", Hortalà creu que les borses s'animaran amb el rescat i que, ara, la prima de risc baixarà.
La injecció de diners a la banca contribuirà, doncs, a calmar la muntanya russa en què s'ha convertit el parquet espanyol en les últimes setmanes, amb pèrdues que l'han deixat a tocar dels 6.400 punts. Segons la previsió d'Hortalà, la prima de risc també es moderarà i s'oblidarà dels màxims històrics que l'han enfilat fins als 540 punts bàsics.
I per al crèdit?
L'altra gran incògnita del rescat és si serà el primer pas per començar a sortir de la greu situació de crisi econòmica en què es troba l'estat. La resposta del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és que sí. Ho va dir divendres, abans de conèixer les condicions del rescat, però ja es va atrevir a dir que en un any la situació milloraria.
La gran esperança és que la injecció de diners als bancs ajudi a fer fluir el crèdit que tant s'ha reclamat per alimentar el motor de l'economia. La previsió, però, és que els préstecs triguin a arribar, perquè les ajudes aniran primer a sanejar els balanços dels bancs més dèbils.
