Eurovisió, de la caspa a l'èxit

Que el vot simbòlic del públic va catapultar una cançó mediocre com la d'Ucraïna cap a l'èxit eurovisiu és una evidència. I que Chanel va fer un paperàs i va demostrar que és una artistassa, també. Segurament, va ser la millor de la nit. Una interpretació, la de la d'Olesa de Montserrat, que té molt de mèrit i, més, venint d'on venia: d'un Benidorm Fest demoníac i amb l'opinió pública abocada a Rigoberta Bandini i Tanxugueiras.

Però el que té més mèrit de tot plegat és qui ha estat capaç de reanimar aquest espectacle musical que aguanta quatre hores i mitja d'emissió televisiva amb unes xifres d'audiència estratosfèriques. El mèrit és de qui, un bon dia, va veure el potencial d'un concurs que durant anys i, especialment aquí, s'havia associat i encallat en un passat franquista, gris i caspós. El mèrit és de qui ha aconseguit que amb el ritme informatiu trepidant que portem encara avui, dos dies després, tanta gent parli d'allò que es va viure dissabte a la nit a Torí.