Évoles i Piqués

Aquest cop li ha passat a Jordi Évole, com abans li havia passat a Pérez Andújar. O, des de l'altre "bàndol", a Gerard Piqué. Són només tres exemples, però en trobaríem molts més. Criticats ferotgement per haver defensat les seves idees, equivocades o no.

No vull debatre si Évole tenia raó o no quan va dir que acollir no era només una qüestió de competències. Tampoc si Gerard Piqué pot defensar el dret a decidir de Catalunya i, al mateix temps, jugar amb la selecció espanyola.

Perquè l'únic important, per mi, és que tenien dret a expressar la seva opinió. Sense rebre insults, amenaces o censures. Perquè el que ens enriqueix a tots és la discrepància, poder debatre educadament. Escoltar els que opinen diferent de nosaltres, respectar-los i, si cal, discrepar civilitzadament. Però això no es porta.

Ningú vol sentir allò que no li agrada. Els articles que defensen les nostres idees són genials. Els que defensen opinions contràries els desqualifiquem a l'instant. I cada dos per tres ens trobem amb una polèmica, un incendi, que demostra com ens hem acostumat a escoltar només allò de què ja estem convençuts.

Doneu-me Évoles, i Piqués, i Pérez Andújars. Deixeu-me escoltar-los, i potser discrepar-ne. O estar-hi d'acord. Però des del respecte i la crítica constructiva, argumentada; no des de 140 caràcters que no busquen res més que l'aplaudiment dels que pensen igual.