Existeix la balearitat? Una tesi abonada per l'extrema dreta i que desmunten els historiadors
Existeix la balearitat? Els lectors principatins o del País Valencià poden fer la prova: demanau a algú de les illes Balears d'on és. Respondrà, sens dubte, que és mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer, però no balear.
El Dia de les Illes Balears se celebra cada 1 de març per commemorar l'entrada en vigor de l'estatut del 1983. Fa una quarantena d'anys que es va designar com a festiu en un intent d'homogeneïtzar la societat balear, però els ciutadans se senten de la seva illa. Aquest sentiment artificial ha estat impulsat per grupuscles gonelles o d'extrema dreta per diluir la connexió amb la cultura catalana.
Una teoria al servei de l'espanyolitat
Ara, el llibre "Arrels balears? El subterfugi balearista", de l'historiador mallorquí Gabriel Ensenyat --guanyador del premi Ciutat de Manacor d'assaig--, desmunta les tesis provinents sobretot de l'extrema dreta que mantenen que la llengua que es parla a les Balears és diferent del català i que existeix un sentiment balear provinent de l'època talaiòtica.
Aquesta balearitat remota és una ficció novel·lesca.
Ensenyat argumenta que, d'entrada, els talaiots només van existir a Mallorca i Menorca. Per tant, s'exclouria les Pitiüses d'aquest sentiment de conjunt.
I va més enllà: "Aquesta teoria està al servei de l'espanyolitat i de l'espanyolitat eterna. Des d'un punt de vista històric, la contradicció és absoluta perquè la prehistòria illenca no té res a veure amb la de la Península i, encara més, els talaiots no són propis de totes les illes, sinó de Mallorca i Menorca."
L'historiador acusa altres col·legues de professió de mentir per qüestions polítiques que cerquen sobretot negar l'ascendència catalana.
Pel que fa a les tesis que hi hauria hagut un reducte de parlants balears que hauria sobreviscut de l'època musulmana, Ensenyat és rotund: és impossible, perquè Jaume I va arrasar amb tot el que hi havia abans, i a més està documentat: "El que sabem és que bona part de la població musulmana va desaparèixer per la violència de la conquesta i va ser o assassinada o reduïda a l'esclavatge".
Els que van sobreviure es van cristianitzar i, a més, hi va haver un repoblament massiu des de Catalunya.
A més a més, explica l'historiador, històricament hi ha hagut xocs entre les illes que impossibiliten aquesta unitat lingüística i sentimental.
