Exportacions catalanes de farratges a l'Orient Mitjà bloquejades: un mercat milionari en risc
Una de les derivades econòmiques que té la guerra a l'Orient Mitjà és el bloqueig de les exportacions de productes cap a aquesta zona. Un mercat important aquí és el del farratge, és a dir, els cereals i pastures que serveixen d'aliment al bestiar i amb el qual Catalunya és una de les grans zones exportadores.
De fet, durant el 2025, les exportacions catalanes de farratge als Emirats Àrabs Units, a l'Aràbia Saudita i a Jordània van superar els 100 milions d'euros.
Bloqueig marítim
El farratge que es produeix a Catalunya s'exporta principalment per via marítima cap als països de l'Orient Mitjà. La inestabilitat actual ha provocat, però, el tancament de molts ports i moltes companyies navilieres tampoc estan operant entre el mar Roig i el golf Pèrsic.
Ara mateix només està operatiu el port de Jidda, a l'Aràbia Saudita, on s'estan derivant la majoria de les operacions, però amb uns costos totalment disparats perquè s'han encarit totes les tarifes.
Sergi Latorre, responsable de vendes d'IberAlfa, una empresa de Bellcaire d'Urgell, a la Noguera, explica que "la majoria de càrregues que estaven previstes per fer la setmana posterior a l'atac s'han parat perquè les companyies navilieres no asseguraven el preu ni tampoc quan arribaria el producte". I destaca la gravetat de la situació:
La situació és de bloqueig total i la zona de l'Orient Mitjà suposa un percentatge molt elevat de les nostres exportacions.
Concretament, el 80% de la seva producció s'exporta cap a aquesta zona.
Tarifes desbocades
El bloqueig de les rutes marítimes ha fet encarir les tarifes i els costos de transport. Segons Latorre, el trasllat d'una tona de farratge habitualment costa entre uns 40 o 50 euros, però ara el preu s'ha duplicat i arriba a 120 euros.
També s'hi han de sumar les tarifes portuàries, que s'han disparat, i el fet que els productes arribaran amb retard.
En un mercat com el del farratge, on el producte té un cost molt baix, són unes despeses "molt importants" que obligaran a renegociar els contractes amb els compradors, segons explica Latorre. Confia, però, que el conflicte no s'allargui, tot i que no preveu que es pugui recuperar la plena normalitat a la zona fins d'aquí uns mesos.
Mercats alternatius
Davant la situació actual, algunes empreses ja treballen per buscar mercats alternatius on col·locar el producte. És el cas de Farratges de la Noguera, una companyia de Balaguer que exporta el 80% de la seva producció --unes 250.000 tones, una de les principals de l'Estat-- als països àrabs, com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Kuwait o Jordània.
El seu CEO, Jaume Estrada, explica que estan treballant per buscar altres mercats:
Estem intentant desviar l'estoc que tenim cap a països asiàtics o la zona del Marroc, però és difícil que puguin assumir el volum d'exportacions que tenim ara a l'Orient Mitjà.
Estrada destaca, però, que el conflicte ha arribat en un moment en què pràcticament ja no els queda producte de la campanya passada i quan encara no s'ha començat a segar el cereal de la següent. Com Latorre, confia que la situació no s'allargui gaire i no descarta emmagatzemar el farratge fins que la zona s'estabilitzi.
Molt bestiar, poca aigua
El principal comprador de farratges provinents de Catalunya havia estat els Emirats Àrabs Units, però l'any passat el va superar l'Aràbia Saudita, important per un valor de 50 milions d'euros, mentre que els Emirats es van quedar en 41 milions d'euros.
Si li sumem Jordània, els països de l'Orient Mitjà suposen el 70% del volum total d'exportacions catalanes de farratge, un mercat que arriba als 143 milions d'euros.
El perquè d'aquest elevat volum d'importacions és la gran producció de bestiar que tenen aquests països. El clima àrid i la poca disponibilitat d'aigua dificulta el conreu de cereals o pastures que serveixen per alimentar els animals de granja, com per exemple les vaques, els cavalls, cabres o ovelles. Això obliga que bona part del farratge que consumeixen s'hagi d'importar.
