Facilita entrar en el món laboral haver tret la millor nota a la selectivitat?

Cada any, els alumnes que treuen les millors notes en la selectivitat són objecte de l'interès mediàtic: qui són, què volen estudiar, com és la seva vida, quines expectatives professionals tenen... Hem volgut saber si passats els anys els seus objectius s'han complert.

Olaya no vol ser esclava de la feina

Olaya Fernández va tenir un 9,79 a les proves d'accés a la universitat l'any 2006, la millor nota per a una noia d'Oviedo que només feia un any que vivia a Catalunya. Va començar Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i reconeix que sortir als mitjans de comunicació la va ajudar.

"Durant el primer any de carrera em van passar moltes coses bones per haver sortit a la premsa. Molts professors em reconeixien i això era un avantatge en unes classes amb més de cent alumnes."

Llavors, com molts altres joves, estudiava i treballava. Feia de caixera en un supermercat i això li permetia tocar de peus a terra.

"Et posa una mica al teu lloc."

Després d'un llarg recorregut en l'àmbit acadèmic i d'investigació, l'any 2019 li va arribar l'oportunitat d'anar a Nova York, com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Colúmbia. Ara, des de la ciutat nord-americana, ja pensa a tancar aquesta etapa.

"Abans de venir aquí ja tenia bastant clar que no volia fer el meu propi grup d'investigació. Ara m'estic enfocant més en el món acadèmic, però administratiu."

Perquè a Olaya li pesa la competitivitat del seu àmbit laboral i prioritza la seva vida personal.

"Els últims anys he patit amb aquesta cultura de competitivitat lletja, de no poder marxar de la feina fins que no està feta, de no tenir temps personal perquè la teva vida ha de girar al voltant de la ciència... Són coses que no vull mantenir a la meva vida."

Olaya Fernández aconsella als estudiants que mantinguin els contactes amb els seus companys i els professors, que al final, diu, són els que t'ajuden en la teva carrera professional.

La vocació policial i científica de Patrícia

Patrícia Torres va treure una nota encara una mica més alta: un 9,8 ara fa cinc anys. Ara tot just acaba el doble grau de Biotecnologia i Bioquímica, i Biologia a la Universitat Rovira i Virgili. Treballa en un bar de platja i reconeix que les pràctiques universitàries li resultaven avorrides.

"La matèria m'agrada molt, però em resulta pesat estar sempre asseguda davant l'ordinador."

Per això ha buscat una sortida més activa: vol ser policia forense.

"Sempre he tingut present la idea de dedicar-me a la química forense dins la policia científica i per això al gener vaig començar amb les oposicions al cos de Mossos d'Esquadra."

Patrícia també està desencisada davant la perspectiva laboral de la investigació a Espanya:

"Per a mi va ser una gran decepció adonar-me que les places d'investigació són molt limitades, que ja hi ha una sobredosi d'investigadors per als fons de què es disposa."

Ha estat lluitadora d'elit de judo i entre els seus títols hi ha un bronze a la Copa d'Europa. Però fa un temps va posar punt final a la seva carrera esportiva, conscient que no s'hi guanyaria la vida. Tot i això, sent que li deu moltes coses.

"M'ha ajudat a tenir molta resistència. Ja no resistència física, sinó resistència mental. A més, les bones amistats les he tret d'allà."

A Patrícia, les bones notes li han permès tenir beques per pagar-se els estudis universitaris. Des d'aquesta experiència, recomana als futurs estudiants que no decideixin el seu futur per allò que els agrada estudiar, sinó per allò en què volen treballar durant tota la seva vida laboral.