"Falsos verdaders. L'art de l'engany": les falsificacions al Museu d'Art de Girona

El Museu d'Art de Girona ha inaugurat una exposició en què es poden veure algunes obres d'art falsificades i conèixer els casos d'alguns dels grans falsificadors de la història de l'art.

Amb el títol de "Falsos verdaders. L'art de l'engany", el museu vol recordar sobretot el cas de Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) quan el 2010 van comprar unes taules del pintor renaixentista.

Mates va ser un pintor renaixentista català actiu a Girona, Besalú i la Garrotxa durant la primera meitat del segle XVI.

Sis anys després de comprar les taules policromades, la directora del museu, Carme Clusellas, va descobrir que eren falses després de veure a Facebook que es subhastaven cinc peces de l'autor i "dues d'elles eren idèntiques" a les que hi havia exposades al Museu.

En aquesta exposició també es poden repassar les tècniques científiques i les anàlisis que se segueixen per descobrir si una obra és verdadera o no. Es posen les obres falses al costat de les autèntiques per fer-ne una comparativa detallada, la majoria de vegades només detectable pels experts.

En alguns casos, també es pot apreciar com el falsificador s'ha permès la llicència de modificar detalls del quadre, com ara ressaltar algun detall del rostre de les figures o afegir unes cortines al fons de la peça.

 

Obres originals al costat de falsificacions

 

Els grans falsificadors

L'exposició dedica un espai a conèixer altres obres falsificades i també els seus autors. En destaca alguns dels més coneguts, com és el cas d'Elmyr de Hory (Budapest, 1906 - Eivissa, 1976).

Elmyr de Hory va ser un famós pintor i falsificador que al llarg de la seva vida va vendre més de mil falsificacions en què va recrear, entre altres, l'estil de Picasso, Degas i Braque.

Va viure una vida de pel·lícula relacionat amb la jet-set eivissenca. Però era un ser enigmàtic fins al punt que darrerament s'ha posat en dubte que ell fos realment el falsificador de les obres que venia.

Algunes fonts alimenten la teoria que tenia un negre que pintava per a ell mentre que Elmyr de Hory era un expert en falsificació de firmes i documents.

També s'explica les vides del pintor i falsificador Icilio Federico Joni (Siena, 1866-1946) i d'Alceo Dossena (Cremona, 1878 - Roma, 1937), que, a més de reconegut per les seves escultures, també va fer falsificacions.

 

Falsificació atribuïda a Elmyr de Hory

 

Un altre falsificador conegut internacionalment i que es pot veure a l'exposició de Girona és Eric Hebborn (Londres, 1934-1996).

Wolfgang Beltracchi (Höxter, Alemanya, 1951), va ser condemnat l'octubre del 2011 en un dels processos de falsificació d'art més grans d'Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial. Li van caure sis anys de presó per frau professional organitzat. Durant anys havia pintat a l'estil de Max Ernst, Heinrich Campendonk i Max Pechstein, entre d'altres. Els guanys fraudulents van ser al voltant dels 20-50 milions d'euros.

El comú denominador de tots ells és "la capacitat per crear un relat" que acredités la "veracitat" de les obres.

 

Tècniques d'avaluació

L'època daurada dels falsificadors va ser ara fa un segle, quan només els historiadors de l'art eren els que avaluaven l'origen d'un quadre. Ara, però, hi ha altres tècniques científiques que permeten descobrir l'engany. Per això l'exposició també mostra el procediment que s'ha seguit per analitzar dues obres idèntiques del "Bateig de Crist". Una d'elles és de Pere Mates i l'altra no.

Per verificar-ne l'autoria, es fan radiografies, rajos ultraviolats i una espectroscòpia. Aquesta última revela "quins pigments" s'han utilitzat a l'hora de pintar l'obra. En la taula falsificada hi ha pigments que es van començar a comercialitzar a partir del 1921, mentre que en l'original s'utilitza un blanc de plom del segle XVI. També s'analitza la fusta sobre la qual s'ha pintat. Tot aquest procés es mostra de forma pedagògica al públic perquè pugui fer-se una idea de la complexitat del procés.

 

Darrere de taula original a la dreta i falsa a l'esquerra

 

 

Les tres taules falsificades

L'exposició també dedica un espai per explicar el cas Pere Mates que va afectar el museu gironí. El 2010, el centre artístic va comprar tres taules del "Retaule de Sant Joan Baptista", atribuït al pintor renaixentista Pere Mates. A causa de la seva vinculació amb el territori gironí, el museu va apostar per aquest conjunt d'obres i el va exposar en una de les seves sales.

La seva directora, Carme Clusellas, ha recordat que quan ella va entrar al càrrec, el 2014, la restauradora del museu ja va avisar-la que "hi veia coses estranyes". Per això van "apostar per una reforma" de la sala dedicada al Renaixement i els plans passaven per traslladar aquestes tres taules a l'arxiu.

 

Taula original de Pere Mates a l'esquerra i a la dreta, la falsa

 

Tot i així, el 2016 un amic seu va avisar-la que se subhastaven més obres de Pere Mates. Sorprenentment, "dues d'elles eren idèntiques" a les que hi havia exposades a Girona.

A partir d'aquí van començar a investigar si es tractaven d'obres falsificades amb les analítiques mostrades a l'exposició. A part d'això, van veure que la tercera taula que havien adquirit el 2010 també era una falsificació, ja que l'obra real estava exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya des dels anys 70.

En paral·lel, la Generalitat va decidir adquirir les taules i donar-les al Museu d'Art de Girona. D'aquesta manera, l'equipament ja pot exposar les obres reals. Per altra banda, també van aconseguir recuperar els diners que havien pagat per les obres falses.