Falten secretaris als ajuntaments petits: "No volen cobrar poc i treballar molt"
El 40% dels ajuntaments no tenen un secretari municipal amb oposicions. La figura està en mans d'interins nomenats accidentalment per la Direcció General d'Administració Local. Són, però, una figura imprescindible en el dia a dia de l'Ajuntament.
El secretari, de fet, és el notari públic que és qui dona fe de tot el que passa en un ajuntament; per exemple, un ple es pot celebrar sense l'alcalde però no sense secretari, i un empadronament necessita, també, la firma del secretari.
La falta de secretaris municipals fa que alguns pobles petits acabin compartint aquesta figura. És una fórmula habitual entre municipis de pocs habitants perquè sovint trobar un funcionari de carrera, és a dir, amb oposicions, és missió impossible.
El panorama és tan greu que els ajuntaments grans es disputen els secretaris a preus fora de mercat, i els més petits ni tan sols hi poden optar.
Fins a quatre anys per tenir un secretari
És el cas d'Aguilar de Segarra i Rajadell, dos municipis veïns, que van decidir unir-se i promocionar una treballadora interna de l'Ajuntament. Els interins coneixen molt bé la realitat dels dos municipis, però, en canvi, no ha passat el procés d'oposicions.
L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Pere Aliaguilla, explica que s'han hagut d'espavilar per buscar una persona que estigui capacitada per fer aquesta feina, però, sense títol.
Venir als pobles petits representa treballar molt. En una ciutat gran, el secretari té una plantilla sota seu, però en el nostre cas, la gent demana hora directa al secretari.
Les diputacions o els consells comarcals poden prestar aquest servei als municipis petits, però alguns pobles decideixen habilitar una funcionària de l'Ajuntament. Una situació que es pot perpetuar davant la falta de places de secretari.
Joan Carles Lluch, alcalde de Rajadell, diu que poden trigar fins a tres o quatre anys a aconseguir una persona que ocupi aquesta plaça, a més hi ha gent que renuncia a anar als pobles petits.
La competència dels grans ajuntaments
Els pocs secretaris que hi ha, diu, prefereixen treballar en ajuntaments més grans, on les condicions laborals i salarials solen ser millors.
De la mateixa manera pensa Matius Orrea, president de l'Associació Micropobles de Catalunya, que diu que hi ha molta gent que no vol ser secretari d'una agrupació de quatre municipis quan té la possibilitat d'anar a un municipi molt més gran cobrant més diners amb una feina molt més equilibrada.
Ens els traiem de les mans i ens els robem uns ajuntaments als altres posant-hi més diners.
A Moià, hi viuen 6.000 habitants, i fa poc que els ha plegat el secretari, i estan desesperats per trobar-ne un. Dionís Guiteras, alcalde de Moià, diu que l'Estat i la Generalitat han fet deixadesa de funcions no creant places i deixant els municipis en una situació d'indefensió absoluta.
Des del Col·legi Professional de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya això es veu com un intrusisme.
El problema: la falta d'oposicions
La competència és del govern espanyol, que en l'última convocatòria d'oposicions només va oferir 200 places per a tot l'Estat de secretaria i intervenció.
El sector demana que es creïn places de forma urgent. Llum Bruno, portaveu del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local, assegura que l'única opció per solucionar-ho és que l'Estat convoqui més places.
La solució és ben fàcil: convocar oposicions perquè tots aquests interins que estan ocupant una plaça puguin optar a ocupar la plaça de forma definitiva.
Una reivindicació dels professionals que ve de lluny. Ara, però, temen les jubilacions que es preveuen els pròxims anys i que augmentaran el dèficit de places.
