
Fàrmacs utilitzats contra l'artritis reumatoide serien efectius contra la Covid
La catalana Erola Pairó-Castiñeira, que al març va tenir ingressada la família i va perdre l'àvia per Covid, participa en la recerca que ha descobert noves variants genètiques relacionades amb la gravetat d'aquesta malaltia
Xavier Duran
23/12/2020 - 10.38 Actualitzat 23/12/2020 - 10.38
Un estudi fet amb malalts de Covid ingressats en UCIs del Regne Unit ha permès detectar variants genètiques relacionades amb la gravetat de la malaltia i obre la porta a tractar-la amb fàrmacs que ara s'apliquen a altres malalties.
L'estudi, dirigit per Kenneth Baillie, de la Universitat d'Edimburg, s'ha publicat a la revista Nature i la primera autora és la catalana Erola Pairó-Castiñeira, que des de fa vuit anys treballa en aquesta institució escocesa.
Es dona la circumstància personal que els pares, l'àvia i la tia de l'Erola van tenir Covid al març. Tots es van recuperar després d'estar ingressats molts dies, tret, malauradament, de l'àvia, que va morir el 26 de març.
L'estudi es va fer amb 2.244 malalts crítics amb Covid ingressats en 208 unitats de cures intensives, més del 95% de totes les UCIs que hi ha al Regne Unit.
Mutacions relacionades amb la inflamació
El procés va consistir a comparar el seu ADN amb el de la població general per trobar quines eren les diferències genètiques entre les persones que tenien Covid greu i les que no.
Amb tècniques de biologia computacional, l'especialitat de l'Erola, van trobar variacions que van relacionar amb cinc gens. D'aquests, dos, anomenats IFNAR2 i OAS, afecten la manera innata com l'organisme reacciona a un virus i serien importants en els primers estadis de la infecció.
Els altres tres, TYK2, CCR2 i DPP9, tenen a veure amb el procés d'inflamació. I això és important, com explica Erola Pairó-Castiñeira.
"La majoria de gent que acaba a l'UCI per Covid-19 és perquè hi ha un procés d'inflamació greu als pulmons. Així, medecines que poguessin rebaixar aquest procés podrien servir per salvar la vida a gent que hi està ingressada."
Concretament, els autors han vist que fàrmacs ja existents es podrien utilitzar contra aquest procés inflamatori. El gen TYK2, per exemple, és una diana per tractar l'artritis reumatoide amb el fàrmac baricitinib. També existeix un anticòs monoclonal que bloqueja l'acció del gen CCR2 I i que ha estat provat en les primeres fases d'un assaig clínic, també contra l'artritis reumatoide.
Sembla que la recerca apunta en la bona direcció, perquè la publicació de l'article de Nature va coincidir amb un altre a The New England Journal of Medicine que mostrava l'eficàcia de combinar el baricitinib amb l'antiviral remdesivir per tractar pacients amb Covid greu. La combinació era més efectiva que l'administració només de remdesivir.
Coincidència amb altres estudis
L'estudi pot ser molt important, però no tan sols per a les persones que tenen aquestes variants genètiques, com destaca Erola Pairó-Castiñeira:
"Aquest estudi ens indica quins processos biològics fa servir la Covid-19 per atacar el teu cos, de manera que un cop els tenim localitzats tothom se'n pot beneficiar, encara que la genètica tingui un efecte molt petit en comparació amb altres factors, com l'edat, el sexe o l'índex de massa corporal."
D'altra banda, el fet que ja hi hagi fàrmacs utilitzats o en assaig per bloquejar els gens escurça i simplifica el procés respecte a les proves que caldria fer si es tractés de nous fàrmacs.
Aquest estudi va en la línia de dos més fets per un ampli equip internacional en què van participar investigadors catalans, com Aurora Pujol, de l'IDIBELL. En aquest cas, es van trobar alteracions genètiques que explicarien molts dels casos greus de Covid i per què es produeixen fins i tot en gent jove o de mitjana edat.
Aquests estudis assenyalaven que molts pacients greus havien desenvolupat anticossos contra el seu propi interferó, família de proteïnes essencials en la defensa contra les infeccions víriques.
Pujol comenta al 324.cat que aquest nou treball "confirma la implicació de l'interferó i destapa altres dianes amb potencial terapèutic".
Precisament, aquests treballs, publicats a Science, van ser triats per Nature entre els deu descobriments més importants de l'any en qualsevol àmbit de la ciència.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Illa esquiva les crítiques de l'oposició per la pesta porcina i diu que "les coses s'han fet bé"
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï