El govern espanyol qüestiona la condemna al fiscal general i Ayuso apunta a Sánchez: "És propi d'una dictadura"
La condemna contra el fiscal general de l'Estat, que l'inhabilita durant dos anys, ha marcat aquest divendres els actes de commemoració dels 50 anys de la restitució de la monarquia, que han aplegat bona part de la plana política i també judicial. La sentència del Tribunal Suprem ha sacsejat profundament el món polític.
El govern espanyol paeix el cop després d'haver defensat sempre la innocència del fiscal general, mentre l'oposició guanya arguments per intensificar la seva ofensiva contra Pedro Sánchez. Els ministres Oscar Puente i Yolanda Díaz han qüestionat el Suprem mentre la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha acusat Sánchez d'instrumentalitzar la Fiscalia i diu que això és "propi d'una dictadura".
El govern espanyol manté la innocència de García Ortiz
Després d'unes primeres hores de contenció, dirigents del PSOE i del govern espanyol han qüestionat obertament la imparcialitat del Tribunal Suprem per la condemna al fiscal general de l'Estat.
El govern espanyol ha dit que acata però no comparteix la condemna i ha reconegut que la va rebre "amb indefensió i sorpresa".
Alguns dels seus ministres han anat més enllà i han dit que "posa en risc certs valors democràtics". És el cas del ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, que ha assegurat que està "desolat" per una sentència que llança el "demolidor missatge" que Ayuso és intocable. "Si són capaços de condemnar algú sense proves, què ve després?", s'ha preguntat, en una entrevista a la Ser.
També ha defensat la innocència de García Ortiz la portaveu socialista, Montse Mínguez, que ha dit que la sentència és "d'una impotència important" però que la legislatura continuarà endavant.
Yolanda Díaz ha assegurat que es tracta d'una "condemna política" contra el govern de Pedro Sánchez. La vicepresidenta segona i líder de Sumar ha dit que la sentència del Suprem és una "anomalia" que "serà estudiada a totes les facultats de Dret d'Espanya".
Ayuso parla de "dictadura"
El Partit Popular ha fet servir la sentència per tornar a carregar contra l'executiu de Sánchez i demanar un canvi de govern.
Qui més ha tret pit ha estat Isabel Díaz Ayuso, conscient que la jugada de la seva mà dreta, Miguel Ángel Rodríguez, ha capgirat el cas de frau fiscal contra la seva parella, Alberto González Amador.
García Ortiz ha estat condemnat per revelació de secrets per la filtració d'un correu en el qual la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, reconeixia el frau fiscal i oferia un pacte a la Fiscalia. Miguel Ángel Rodríguez va dir llavors, sense proves, que era la Fiscalia qui havia ofert el pacte a la parella d'Ayuso i que hi havia hagut "ordres de dalt" per retirar-lo, però després va reconèixer davant la justícia que les declaracions havien estat una "interpretació" seva sense cap fonament--. En el judici a García Ortiz, a més, els periodistes que van publicar aquest correu van reconèixer que l'havien obtingut d'altres fonts.
Malgrat tot, García Ortiz ha estat inhabilitat i haurà d'indemnitzar Alberto González Amador amb 10.000 euros per danys morals en una sentència de la qual encara no se'n saben els detalls.
Ayuso ha dit que aquest 20N serà "un dia històric" per aquesta sentència contra García Ortiz: "La justícia ha condemnat un fiscal general de l'Estat per cometre un delicte amb l'únic objectiu d'atacar i danyar un adversari polític. Aquests fets són propis d'una dictadura."
Un discurs en la línia dels populars, que ja alimenten la idea que hi haurà indult.
"No hi ha res més perillós que un govern central atacant la independència judicial" ha dit el vicesecretari de Política Autònomica del PP, Elías Bendodo, des de Barcelona. Bendodo ha assegurat que el PSOE està "construint el relat" per indultar García Ortiz.
Felip VI: "El respecte davant el menyspreu"
L'acte per commemorar el mig segle de recuperació de la monarquia i la democràcia després de la mort de Francisco Franco s'ha fet al Palau Reial de Madrid l'endemà del cinquantè aniversari de la mort del dictador, i l'ha presidit Felip VI davant d'un centenar de convidats.
Enmig de la crispació que presideix la política espanyola actual, el rei ha volgut fer valer la Transició i l'esperit que va presidir-la.
"En temps en què el desacord s'expressa amb crispació, mirar cap a aquell període pot servir-nos, no per idealitzar-lo, sinó per recordar-ne el mètode: la paraula davant el crit, el respecte davant el menyspreu, la recerca de l'acord davant la imposició".
Felip VI ha admès que "la Transició no va ser perfecta", però va estar presidida per un "respecte mutu" que va ser "un gest revolucionari" després de dècades de dictadura, repressió i divisions.
Álvaro García Ortiz ha estat una de les absències destacades de l'acte. Encara que no s'ha fet efectiva la seva inhabilitació, ja s'ha retirat dels actes oficials i ha declinat la invitació. Tampoc han assistit al Palau Reial la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ni el president en funcions de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
Sí que ho han fet els expresidents Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy. González, el cap del govern espanyol que ha viscut més temps a La Moncloa (1982-1996), ha rebut la insígnia del Toisó d'Or de mans del rei.
No ha estat l'única personalitat condecorada: Felip VI també ha imposat el Toisó d'Or a Miquel Roca i Junyent i a Miguel Herrero i Rodríguez de Miñon, els dos pares de la Constitució vius, i a la seva mare, Sofia de Grècia, la reina emèrita.
La tercera absència destacada és la del rei emèrit, Joan Carles I, que no ha estat convidat a aquest acte ni a cap altra de les commemoracions oficials dels 50 anys de la recuperació democràtica.
Sí que ha estat convidat, però, a un acte privat, un dinar familiar al palau del Pardo aquest dissabte.
