Fer un bon arròs bullit: Raül Balam i Ada Parellada revelen les claus definitives
L'arròs bullit és un d'aquells plats que gairebé tothom ha cuinat alguna vegada. És un clàssic de la cuina domèstica: senzill, reconfortant i sovint el primer recurs quan volem menjar suau o tenim l'estómac delicat. Però, com passa amb moltes receptes aparentment bàsiques, no sempre surt tan bé com voldríem.
Els cuiners Raül Balam i Ada Parellada revelen a "La solució" diversos trucs senzills perquè quedi gustós, digestiu i molt menys avorrit.
La proporció d'aigua perquè l'arròs quedi bé
Aquest primer punt és fonamental i marca la textura de l'arròs. Segons Raül Balam, la base d'un bon arròs bullit és clara:
Amb triple d'aigua i una part d'arròs.
Aquesta proporció --tres parts d'aigua per una d'arròs-- garanteix una cocció suau, homogènia i especialment indicada quan busquem un arròs fàcil de pair.
Les aromes que no fallen: all i llorer
Tot i ser una recepta senzilla, els dos cuiners coincideixen que l'arròs bullit no ha de ser insípid. Amb pocs ingredients es pot guanyar molt gust, i Balam i Ada Parellada indiquen quins són:
- Un gra d'all. Perfuma el plat sense dominar-ne el gust.
- Una fulla de llorer. Aporta aroma i profunditat a l'arròs sense carregar-lo. Ideal per mantenir l'esperit lleuger d'aquest plat bullit.
Pastanaga sí (i amb entusiasme)
Si hi ha un ingredient que genera consens, aquest és la pastanaga. Raül Balam la proposa com una opció ideal, i Ada Parellada ho celebra sense dubtar: "Pastanaga!"
Aquesta hortalissa aporta dolçor natural, color i fa que l'arròs bullit sigui més agradable, especialment quan se'n vol fer una versió una mica més completa, però igualment suau i digestiva.
El gran debat: arròs al punt o sobrecuit?
Aquí apareixen les diferències de criteri. Ada Parellada defensa una cocció més llarga: "Sé que el Raül em dirà que no, perquè el conec, però per mi, sobrecuit; faria una cocció llarga d'aquest arròs."
Raül Balam ho accepta amb esportivitat: "Com t'agradi", conclou. Elisenda Carod també hi intervé per donar el seu punt de vista:
Si s'està malaltó de la panxa, sobrecuit, perquè així l'estómac fa menys esforç.
La conclusió? Si és per a un menjar lleuger o per a estómacs delicats, millor passar-se que fer curt.
Lluç sí, però amb cura!
Una altra idea que comparteixen els xefs i que eleva el plat és afegir-hi una mica de peix. Balam ho explica amb precisió: "Si tens una miqueta de lluç, al final, quan has acabat de coure l'arròs, hi fiques dauets d'aquest peix, tot just que s'escalfin, perquè si no et quedarà sec."
La clau és no coure'l massa. De fet, Carod apunta el truc definitiu:
Podem parar el foc i, amb la mateixa escalfor, es cou.
Així, el lluç queda tendre, sucós i s'integra perfectament amb l'arròs sense perdre textura ni qualitat.
Arròs bullit: un plat humil, però reconfortant
Les recomanacions de Raül Balam, Ada Parellada i Elisenda Carod deixen clar que aquest no és un plat menor, sinó una recepta que implica coneixement, criteri i petits gestos que marquen la diferència.
Ara que saps la proporció correcta d'aigua, els elements aromàtics, la cocció i els ingredients afegits, l'arròs bullit deixarà de ser un recurs d'emergència per convertir-se en un plat pensat, gustós i ben cuinat. Perquè fins i tot el més senzill, quan es fa bé, també és gastronomia.
