Ferran Torrent: "La dana és el més terrorífic que he vist a la meva vida"
Ferran Torrent havia de venir a "Col·lapse", en un principi, per parlar de la seva trajectòria professional. En aquesta ocasió, però, ha explicat una cosa ben diferent: com va viure la tragèdia del 29 d'octubre, el pas de la dana pel País Valencià. L'escriptor viu a Sedaví, un dels municipis que ha estat arrasat per aquest fenomen atmosfèric. Torrent ha confessat: "Ha sigut la cosa més extraordinàriament terrorífica que he vist en ma vida, ni tan sols, fixa't, en pel·lícules."
Abans d'aquests fets, la Generalitat de Mazón li va donar el Premi de les Lletres Valencianes, un reconeixement que ara no acceptaria. Torrent també ha relatat la seva experiència durant les hores més crítiques. Ha explicat que no plovia, però que en qüestió de minuts, a casa seva ja hi havia entrat molta aigua. Ha lamentat que ningú els va avisar, i considera que hi ha hagut una forta negligència per part de les administracions.
Hi ha un desastre absolut a nivell administratiu. [...] La gent té una sensació d'estar abandonats. [...] Els barrancs no estan nets. Això ha provocat 222 morts i 4 desapareguts. Per què ningú no els ha netejat? Perquè això no dona vots [...] Ho haurien pogut arreglar amb 150 milions, i ara han provocat una catàstrofe de 3.000 milions d'euros, 300.000 afectats, 130 polígons afectats
Ajudes insuficients
Torrent ha criticat que, a dia d'avui, només ha rebut una ajuda de 6.000 euros per part de la Generalitat Valenciana, mentre que quantifica tot el que ha perdut en més de 60.000 euros.
Ha explicat que altres persones del seu voltant també han rebut aquesta petita ajuda, però molts d'altres encara no han rebut res, i diu que la situació és de desolació. Ha lamentat que molta gent que portava una vida modesta ara es trobarà immersa en la pobresa i que els costarà molt sortir-ne.
La catàstrofe i la malaltia de la seva germana
L'escriptor ha compartit com viu la situació la seva germana amb Alzheimer, malaltia que també van tenir la seva mare i la seva àvia. Ha explicat que, amb la dana, no sap ben bé què passa, però que li ha quedat la sensació que alguna cosa no va bé:
Ella no sabia què passava. I jo crec que se li ha quedat aquella sensació que ha passat alguna cosa però no recorda què. [...] Jo li pregunto: 'Saps que hi ha hagut una riuada, una barrancada ?' Li dono un llenguatge que pugui reconèixer. I em diu: 'No ho sé, ha passat alguna cosa, però no sé què.'
