Forcadell demana al Suprem ser alliberada i acusa Llarena de vulnerar la Constitució

L'expresidenta del Parlament i exdiputada Carme Forcadell ha demanat al Tribunal Suprem que la deixi en llibertat. En un recurs d'apel·lació, assegura que la seva renúncia a l'acta de diputada impedeix que reincideixi.

En el recurs, que aquest dimecres ha fet arribar la seva advocada Olga Arderiu al tribunal, diu que ha demanat reincorporar-se com a professora a Sabadell.

A més, recorda que ha complert totes les mesures cautelars imposades la primera vegada que va declarar al novembre i que res no ha canviat.

"Pena anticipada"

En aquest sentit, Forcadell defensa que no se li pot atribuir risc de fuga perquè ha tingut ocasió de marxar durant molts mesos i no ho ha fet, i que enviar-la a la presó no pot ser "una pena anticipada":

"La presó preventiva no pot tenir, en cap cas, la consideració de pena anticipada, ni des de la perspectiva intimidatòria ni des de la perspectiva exemplar, ja que això comportaria presumir la culpabilitat."

No hi va haver rebel·lió

En el recurs, Forcadell torna a admetre que la declaració d'independència del 27 d'octubre no tenia valor jurídic, sinó només polític, i la seva funció última era forçar el govern espanyol a negociar.

La prova és que el mateix dia es va aprovar l'aplicació de l'article 155 i els líders independentistes no van instar la població a la insurrecció, sinó que van acatar la decisió i posteriorment van participar en les eleccions del 21 de desembre.

Això invalidaria completament l'atribució del delicte de rebel·lió, i com a molt se la podria acusar de desobediència.

Llarena ha vulnerat la Constitució

El text del recurs també assegura que el jutge Pablo Llarena, enviant-la a presó preventiva aquest divendres, ha vulnerat diversos articles de la Constitució espanyola, els que protegeixen la llibertat, la presumpció d'innocència, la tutela judicial efectiva, la llibertat ideològica, d'expressió, de manifestació i de representació de la ciutadania.

A més, recrimina a Llarena que la citació de divendres a ella i a cinc diputats més no era legal, perquè cap part acusadora l'havia demanat i només estava motivada per dictar mesures cautelars més restrictives que les que ja tenia, cosa que la llei no preveu.