Formar contra la desinformació a les xarxes: "Som David contra Goliat"
Ajudar els estudiants universitaris a verificar la informació i detectar notícies falses. És l'objectiu dels tallers d'alfabetització mediàtica que al llarg del primer trimestre d'aquest curs s'estan impartint en sis universitats catalanes.
Es tracta d'un pla pilot impulsat per institucions d'àmbit europeu --l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i Catalunya Internacional-- per lluitar contra la desinformació.
De moment, s'han començat a formar alumnes a la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Abat Oliva i la Universitat de Vic. Segons els organitzadors, si l'experiència funciona, s'organitzaran més tallers a partir del gener.
El curs s'adreça a l'alumnat en general i d'àmbits diferents. No només estudiants de Periodisme o Comunicació, sinó també a futurs professionals de l'àmbit de la salut o les ciències socials, en graus com Veterinària, Fisioteràpia, Relacions Internacionals o Economia.
Aposta per la formació
Per Carlota Martí, cap de premsa de la Comissió Europea a Barcelona, aquests tallers són un pas més en la lluita que s'està fent des de les institucions perquè els joves tinguin totes les eines per detectar notícies falses.
I és que, segons Martí, la desinformació és una xacra de la societat que pot afectar les democràcies i la Comissió Europea ha marcat aquesta lluita com una prioritat amb una gran aposta per la formació mediàtica, com la millor eina contra la desinformació.
Som David contra Goliat. La màquina de desinformació que molts cops ve de fora de les nostres fronteres és enorme. I és molt difícil de fer-hi front, però per això creiem que la millor manera és formar.
Cursos adaptats a l'especialitat
Les formacions van a càrrec de Learn to Check, una entitat sense ànim de lucre amb més de 7 anys d'experiència en alfabetització mediàtica, i s'adapten amb exemples pràctics a l'especialitat dels alumnes que en prenen part.
Ofereixen eines avançades per contrastar informacions, estudis científics, fotografies, vídeos, àudios... i aprendre a identificar continguts falsos generats per intel·ligència artificial o comptes de xarxes socials.
No obstant això, segons Miquel Urmenta, periodista i formador, la millor de les eines per detectar notícies falses no és digital, sinó el pensament crític.
No només veure, sinó mirar i entendre exactament què és el que tens davant i fer-te preguntes de i això per què s'ha publicat i qui ho ha publicat i amb quines dades. El pensament crític és la gran arma.
Qui diu què i per què?
Segons Urmenta, "Qui diu què i per què?" és la pregunta clau que tothom s'hauria de fer davant de qualsevol publicació que circula per les xarxes. D'aquesta manera, es pot identificar si darrere amaga interessos socials, polítics o econòmics.
Per Nil Serra, estudiant de Fisioteràpia i Nutrició Humana a la Universitat de Lleida, es tracta d'una formació molt interessant per conscienciar sobretot en l'àmbit de la salut, ja que "no ens podem creure qualsevol cosa que trobem" a les xarxes socials.
També per Adrià Capdevila, estudiant de Periodisme a la Universitat de Vic, que creu que la formació és la via per lluitar contra la desinformació. "Preocupa perquè estem en un moment en què tothom pot publicar contingut i no tothom està preparat per fer-ho", reflexiona l'estudiant.
Des de les universitats aplaudeixen la iniciativa. Segons Toni Sellas, coordinador del grau de Periodisme a la UVic, la clau de tot plegat és "formar els alumnes en l'especialització professional, però també com a ciutadans informats i responsables que puguin exercir".
El 42% dels joves europeus s'informen a les xarxes socials
Les xarxes socials són la principal font d'informació dels joves. Segons la darrera enquesta de l'Eurobaròmetre sobre joves, publicada el febrer del 2025, el 42% dels joves entre 16 i 30 anys consideren les xarxes socials com la seva font principal d'informació política i social, una xifra que puja al 45% entre els de 16 a 18 anys.
Les plataformes més utilitzades per obtenir informació són Instagram (47%), TikTok (39%) i YouTube (37%).
El 76% dels joves de la Unió Europea consideren que han estat exposats a notícies falses "de vegades", "molt sovint" o "sovint". Això no obstant, el 70% dels enquestats es veuen capaços de reconèixer una notícia falsa.
