França aprova la llei sobre el genocidi armeni i eleva la tensió amb Turquia
Després d'un debat de més set hores, el Senat francès ha aprovat aquest dilluns la polèmica llei que convertirà en delicte la negació del genocidi armeni a mans de l'imperi otomà el 1915. La llei ha tirat endavant per 127 vots a favor i 86 en contra. Per Turquia, es tracta d'una llei electoralista per guanyar el vot del mig milió d'armenis que viuen a França. La considera un atac contra la llibertat d'expressió i, per això, ha amenaçat de portar-la al Tribunal Europeu de Drets Humans i imposar sancions econòmiques.
Redacció
3 min
Després que l'Assemblea Nacional, la cambra baixa, va aprovar la llei, Turquia va protestar enèrgicament. Va decidir trencar temporalment els contactes d'alt nivell amb França i va cridar a consultes el seu ambaixador a París. Unes hores abans de l'aprovació definitiva de la mesura, el viceprimer ministre turc, Bülent Arinç, ha advertit des d'Estrasburg que portarà la llei francesa davant dels tribunals perquè Turquia considera que "és contrària al Conveni Europeu de Drets Humans". El representant de l'executiu turc ha acusat el president francès, Nicolas Sarkozy, "d'utilitzar per a fins polítics nacionals aquesta decisió contra Turquia". Diversos mitjans de comunicació turcs asseguren que Ankara ja té preparat un paquet de mesures contra França.
La llei preveu sancions d'un any de presó i 45.000 euros de multa per negar el genocidi armeni. Segons alguns historiadors entre mig milió i un milió i mig de persones van morir en una cadena d'assassinats auspiciada per joves turcs. Aquesta campanya és la base en la qual es va basar Mustafa Ataturk per fundar l'actual Turquia.
Les autoritats turques reconeixen que hi va haver matances, però les situen en el context de la Primera Guerra Mundial. Redueixen el nombre de víctimes a mig milió en els dos bàndols i rebutgen l'ús de la paraula genocidi perquè no hi va haver un extermini planificat per l'Estat.
Tensió durant el debat
A les proximitats del Senat francès hi ha hagut manifestacions de la comunitat armènia i turca. Un fort dispositiu policial ha hagut de separar les dues concentracions, que estaven situades a uns 150 metres de distància. La comunitat armènia que viu a França considera la llei molt important per la defensa dels drets de l'home. La turca la veu malintencionada i que atempta contra la llibertat d'expressió.
Relacions en perill
França és el segon inversor a Turquia, on estan instal·lades unes 400 empreses franceses. Els intercanvis comercials van arribar el 2011 als 12.000 milions d'euros, més de la meitat d'exportacions franceses. Les conseqüències del trencament de relacions podrien ser molt greus, com demostra el fet que el president francès, Nicolas Sarkozy, escrivís divendres al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per mantenir el diàleg entre els dos països.
Aquesta tensió diplomàtica no és nova. Es va disparar el 2001, quan França va reconèixer el genocidi armeni, cosa que fins ara només han fet 21 països. En aquell moment es van multiplicar les crides al boicot de productes francesos, però l'impacte va ser més simbòlic que real. El 2007, l'animadversió es va tornar a disparar quan França va liderar l'oposició a l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.
La llei preveu sancions d'un any de presó i 45.000 euros de multa per negar el genocidi armeni. Segons alguns historiadors entre mig milió i un milió i mig de persones van morir en una cadena d'assassinats auspiciada per joves turcs. Aquesta campanya és la base en la qual es va basar Mustafa Ataturk per fundar l'actual Turquia.
Les autoritats turques reconeixen que hi va haver matances, però les situen en el context de la Primera Guerra Mundial. Redueixen el nombre de víctimes a mig milió en els dos bàndols i rebutgen l'ús de la paraula genocidi perquè no hi va haver un extermini planificat per l'Estat.
Tensió durant el debat
A les proximitats del Senat francès hi ha hagut manifestacions de la comunitat armènia i turca. Un fort dispositiu policial ha hagut de separar les dues concentracions, que estaven situades a uns 150 metres de distància. La comunitat armènia que viu a França considera la llei molt important per la defensa dels drets de l'home. La turca la veu malintencionada i que atempta contra la llibertat d'expressió.
Relacions en perill
França és el segon inversor a Turquia, on estan instal·lades unes 400 empreses franceses. Els intercanvis comercials van arribar el 2011 als 12.000 milions d'euros, més de la meitat d'exportacions franceses. Les conseqüències del trencament de relacions podrien ser molt greus, com demostra el fet que el president francès, Nicolas Sarkozy, escrivís divendres al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per mantenir el diàleg entre els dos països.
Aquesta tensió diplomàtica no és nova. Es va disparar el 2001, quan França va reconèixer el genocidi armeni, cosa que fins ara només han fet 21 països. En aquell moment es van multiplicar les crides al boicot de productes francesos, però l'impacte va ser més simbòlic que real. El 2007, l'animadversió es va tornar a disparar quan França va liderar l'oposició a l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.
