França i Alemanya exigeixen més controls a les fronteres europees contra el terrorisme

Dos països recentment colpejats per atemptats de radicals islamistes com França i Àustria han fet evident que el terrorisme continua preocupant les autoritats europees. Dimarts hi va haver una reunió a l'Elisi, que es va ampliar telemàticament amb els cancellers alemany i austríac, Angela Merkel i Sebastian Kurz, el primer ministre holandès, Mark Rutte, i els presidents del Consell i de la Comissió europeus.

Plegats van avançar en la proposta, plantejada la setmana passada pel president francès, Emmanuel Macron, de reformar l'acord de lliure circulació de Schengen per controlar millor les fronteres, tant externes com internes, de la Unió Europea. Un debat que continuaran al Consell Europeu del desembre, on també es debatrà retallar el dret d'asil.

Els atacs de les últimes setmanes han tornat a obligar les autoritats de la Unió a posar el focus en l'extremisme de pretext religiós, que havia caigut de l'agenda política després que el 2017 es derrotés Estat Islàmic al Pròxim Orient.

Sota la pressió d'haver de reforçar les mesures de seguretat i retenir els votants després dels atemptats, Macron i Merkel han sostingut que l'acord de Schengen necessita reajustos urgents des que els atacants de Niça i Viena es van poder desplaçar lliurement entre fronteres europees.

"L'amenaça del terrorisme pesa sobre tot Europa. Hem de respondre", va declarar Macron després de discutir la qüestió amb els seus homòlegs estatals i funcionaris de la UE. El mandatari francès ha reblat:

Merkel s'ha situat al costat de Macron en la demanda de controls més estrictes a les fronteres externes de l'àrea Schengen, que involucra 26 països, la majoria estats membres de la UE, però també Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein.

"És vital i necessari conèixer qui entra i qui surt de l'àrea Schengen", ha dit la cancellera.

La preocupació pel que fa a la seguretat, les persones migrants provinents del Pròxim Orient i l'Àfrica i la pandèmia de la Covid-19 han fet reaparèixer alguns controls en zona Schengen, fet que ha soscavat una de les fites més importants posteriors a la Segona Guerra Mundial.

Kurz ha fet una crida a articular un pla coordinat per fer front als combatents estrangers, mentre que Rutte ha posat èmfasi a aturar el finançament forà "indesitjable" com a via per contenir l'extremisme violent.

Altres idees que s'han posat sobre la taula han estat incrementar les exigències a les xarxes socials per combatre'l, la creació d'un institut europeu per formar imams musulmans i ser capaç de deportar persones que no hagin sol·licitat asil a Europa com ara criminals o sospitosos d'extremisme.

Resposta conjunta

Els ministres de Justícia de la UE es trobaran divendres per discutir una resposta conjunta en termes de seguretat en el cinquè aniversari dels atacs coordinats a París contra una sala de concerts en què un grup de terroristes va assassinar 130 persones.

Millorar la compartició d'informació i reforçar el sistema de protecció fronterera Frontex són algunes de les qüestions a tractar aquell dia, segons l'esborrany de presa decisions al qual l'agència Reuters ha tingut accés.

Entre les decisions a prendre hi ha la proposta de Macron de donar als països de la UE el dret de suspendre temporalment la llibertat de moviment a l'espai Schengen mentre durin les alertes de seguretat. França ha disposat d'aquestes mesures excepcionals d'ençà el 2015.

Però moltes de les propostes que hi ha ara sobre la taula impliquen acords complexos, i moltes més dificultats a l'hora d'implementar-les. La discussió sobre més restriccions en l'àmbit de la seguretat arriba en ple debat sobre migracions.

Les autoritats europees van proposar l'estiu passat resoldre anys de conflictes sobre com gestionar les noves arribades empenyent cap a fronteres menys permeables, un escrutini més estricte de les peticions d'asil i un retorn més efectiu d'aquells que no han passat per aquest sedàs. Tot i que també es vol parlar de benvingudes més caloroses als refugiats i als treballadors forans que entrin legalment al continent.

Els 27 ministres discutiran de tot això i més divendres.

Sobre els atacs recents, la comissionada d'Interior Ylva Johansson va afirmar dimarts que no s'ha de confondre els dos debats.

"És important que no tinguem por de la migració, especialment que no tinguem por dels migrants", va dir en un discurs l'autoritat d'origen suec.

"Hem de gestionar la migració, però la migració no és en ella mateixa una amenaça per a la seguretat. Hi pot haver individus perillosos entre els migrants, però també entre gent que ja viu aquí", va concloure Johansson.