França mira cap a Espanya per aprendre a combatre la calor

I si la primera aplicació pràctica del Tractat de Barcelona fos per ensenyar a França a combatre la calor?

Aquest tractat d'amistat i cooperació entre Espanya i França, signat al Palau de Montjuïc el 19 de gener del 2023 per Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, va ser ratificat finalment pel Congrés dels Diputats tres dies abans de començar l'estiu, el 18 de juny.

Però ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, i no per culpa de la canícula, sinó de la inestabilitat parlamentària a les Corts de Madrid. L'Assemblea Nacional francesa va aprovar el Tractat de Barcelona el març del 2025 i el parlament espanyol havia de fer el mateix uns dies més tard, però els vots en contra del Partit Popular (PP) i Vox i les abstencions de Junts i Podem ho van impedir.

El PP va enviar al Constitucional l'article 2.4, que diu que "un membre del govern d'una de les parts és convidat al Consell de Ministres de l'altra part, almenys un cop cada tres mesos i per alternança". En lloc de considerar-ho com una oportunitat d'aprenentatge i cooperació, els conservadors creuen que és una intromissió estrangera inacceptable.

L'intercanvi de ministres no és gens nou, França ja ho posa en pràctica des de fa temps amb els governs d'Alemanya i d'Itàlia, amb qui manté tractats d'amistat i de cooperació similars, el d'Aquisgrà i el del Quirinal. L'estat gal considera que són moments que enforteixen llaços i permeten conèixer inquietuds i idiosincràsies.

A la segona votació al Congrés dels Diputats d'aquest juny, el Tractat de Barcelona s'ha aprovat gràcies als canvis de vot d'última hora de Junts i Podem. Prèviament, el govern espanyol ha fet subscriure un acord d'interpretació del tractat que assenyala que la participació dels ministres es farà "al marge" dels respectius consells de ministres, en una reunió per separat. L'excepció ibèrica.

Excepció ibèrica són, també, les altes temperatures a l'estiu. Però la llarga setmana de calor que França ha viscut a finals de juny ha posat el govern de Sébastien Lecornu en alerta i ha deixat el país abatut i preocupat.

Abatut pel mateix efecte d'una canícula en un país on res està preparat per viure una calorada llarga i intensa com la que ha fet batre rècords de temperatura dia rere dia: no hi ha aires condicionats als transports públics, ni als edificis governamentals, ni a les escoles, ni als bars i, encara menys, a les cases.

El miler de morts suplementàries a causa de la calor -xifra provisional- afegeixen un element dramàtic a l'episodi canicular. Llevar-se quatre dies seguits amb temperatures mitjanes de 30 graus durant la nit no ho aguanten tots els cossos.

La preocupació, però, és pel futur, i és per això que el ministre de Treball francès, Jean-Pierre Farandou, proposarà a la patronal i els sindicats un "viatge d'estudis" a Espanya per entendre com funciona en període de calor extrema.

No ha dit res de participar en cap Consell de Ministres, les declaracions les ha improvisat en una entrevista radiofònica, però la idea és inspirar-se en el fet que "a Madrid, a 40 graus, la societat funciona".

França ja ha regulat els horaris de feina a l'exterior en aquests períodes caniculars, però no en tots els sectors ni de manera generalitzada. A l'adaptació laboral d'horaris i condicions entre juny i setembre, la jornada intensiva, hi estem acostumats, però no és gens el cas de França.

Ara, amb un canvi climàtic que ha arribat per quedar-se, ja veu les orelles al llop. "Hem d'anar a Espanya per entendre com funciona, com han pres aquesta decisió i què dona de si. Estan contents amb el resultat?"

Farandou iniciarà el debat amb els actors socials al setembre i prepara el viatge a la capital espanyola per l'octubre. Tot i que si hi anés el 15 de juliol conclouria ràpidament que, amb aquestes mitjanes de temperatura diürna, el model aplicat a Espanya és l'única opció possible.