Fugir de la guerra sense cap pla: testimonis de l'arribada a Polònia
Polònia ha superat el milió de refugiats, arribats des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. La gran majoria dels desplaçats són ciutadans ucraïnesos, sobretot dones i nens, encara que per a molts d'ells, Polònia ha estat simplement el punt d'entrada per marxar cap a altres països.
L'ONU calcula que aviat seran més de dos milions les persones que des de l'inici del conflicte han abandonat Ucraïna, una xifra que es podria enfilar fins als 10 milions. Un 25% de la població, tenint en compte que Ucraïna té 44 milions d'habitants.
La frontera a Medyka
Es calcula que al voltant de 100.000 ucraïnesos abandonen el país cada dia i un dels punts fronterers més transitats és a la ciutat de Medyka, a Polònia. Allà, el degoteig de persones que surten ja sigui en cotxe a peu no ha parat des de fa gairebé dues setmanes.
Dones i nens deixen enrere Ucraïna per entrar a Polònia amb cares d'esgotament però també d'alleujament. Porten moltes hores de viatge però ja estan en territori segur. La majoria d'elles ho fan caminant, han deixat els seus cotxes a pocs quilòmetres de la frontera i han fet els últims quilòmetres a peu. Una maleta de mà és l'únic equipatge que porten i, quan arriben a territori polonès, desenes de voluntaris els esperen per proporcionar-los assistència mèdica, roba i menjar. I també música.
El Davide és pianista i ha vingut amb el seu piano des d'Alemanya fins a la frontera per donar-los la benvinguda amb cançons com Bella Ciao, Alleluila o Listen to your heart. Amb la música els vol dir que ara ja es troben en territori segur.
El camí contrari: anar al front o recollir familiars
A la frontera de Medyka també hi ha ucraïnesos que agafen el camí contrari per entrar al país. Són pocs però, segons es calcula, al voltant de 150.000 ucraïnesos han tornat voluntàriament a Ucraïna. La majoria d'ells són homes que tornen al país per allistar-se a l'exèrcit i lluitar contra Rússia.
I entre els que surten i entren també hi ha els que esperen, com l'Oliana, una ucraïnesa que viu Mérida, a Extremadura, i que ha vingut fins a la frontera amb cotxe per recollir els seus nets i la seva nora. Els seus fills de 31 i 26 anys, com tots els homes, s'han hagut de quedar al país per lluitar al front.
La meva nora i els meus nets avancen molt lentament per sortir del país. Cada dia poden fer només 15 quilòmetres perquè hi ha molts cotxes que volen sortir i punts de control. Ells volien sortir abans però han bombardejat tres ponts que comuniquen amb Polònia i, per tant, la sortida està sent més lenta del que esperaven.
L'estació de tren de Przemysl
Una altra via per sortir d'Ucraïna és el tren. L'estació de Przemysl, a Polònia, és la primera parada. Allà, la mateixa escena es repeteix des de fa gairebé dues setmanes. Arriba un tren i en baixen dones i molts nens, a qui se'ls regala una joguina o una llaminadura per fer més dolça l'arribada. És la primera mostra d'humanitat que els espera quan entren a Polònia.
La solidaritat europea ha despertat, especialment entre els polonesos, que s'han bolcat per acollir-los amb els braços oberts: "La meva família sap què és una guerra, no m'ho vaig pensar dues vegades", diu el Daniel, que amb 19 anys ha recorregut més de 400 quilòmetres per poder venir ajudar.
Entre els voluntaris que s'han desplaçat fins aquí també hi ha catalans, que han recorregut els 2.500 quilòmetres que separen Catalunya amb la frontera entre Polònia i Ucraïna per recollir aquelles famílies ucraïneses que necessitin viatjar fins a Catalunya. El Sisu i el Robert ho han fet amb la seva autocaravana, venen des de l'Escala i han recollit dues famílies amb els seus fills.
La setmana passada estàvem escoltant les notícies i quan vam saber el que passava ens va sortir de dins. Immediatament vam tenir clar que havíem de venir fins aquí. Amb 12 hores vam muntar el viatge i hem arribat fins a la frontera per recollir dues famílies i portar-les a Catalunya.
L'estació és un anar i venir de gent. No hi ha un moment de tranquil·litat. Dins de l'estació les famílies esperen amuntegades. Algunes un tren, d'altres, algun familiar que els vingui a recollir.
D'altres no saben encara on anar. Com la Iula, que té 21 anys i viu a Odessa, al sud d'Ucraïna. Fins fa dues setmanes estudiava a la universitat i treballava en una empresa d'importació. És la primera vegada que surt del país i ho fa juntament amb la seva germana perquè la seva família els havia demanat que marxessin per fugir de la guerra. La seva intenció és quedar-se dues o tres setmanes a Polònia i després poder tornar a casa.
El viatge va ser molt difícil, hi havia molta gent que volia pujar al tren. Hi havia molta gent que plorava, sobretot moltes àvies i molts nens. Jo només volia plorar i la meva germana també estava plorant quan érem a l'estació. Va ser horrible.
