[GDCD] Entrevistes al 30º Saló del Còmic: JEN VAN METER

La guionista JEN VAN METER, que ha treballat amb alguns dels millors personatges del món del còmic com Capità Amèrica o Batman i té la seva pròpia sèire HOPELESS SAVAGES, es deixa entrevistar per l'Home del Barret de Totoro i ens explica com és ser dona i treballar en la indústria dels superheròis des de la perspectiva del guió.

Teniu aquí la seva entrevista en català amb les respostes en anglés i la seva traducció més avall en aquest post



A continuació la traducció al català de les seves respostes
[GD] Estem al 30 Saló del Còmic, i gravarem una entrevista amb Jen Van Meter, guinista de còmics que ha treballat per OniPress , DC, MArvel,¿ JVM primerament benvinguda al 30 Saló del Còmic de Barcelona.

Com vas entrar en el mòn del còmic?

[JVM]
Jo era una lectora i fan dels comics de nena, i després de la univeritat vaig pensar en ser escriptora i professora, però mai vaig pensar que acabaria en els còmics. Durant les vacances anàvem a festivals i convencions de còmics i em vaig trobar cada cop més relacionant-me amb gen que treballava en els còmics i el 1995 tenia una conversa sobre "Buffy Caçadora de Vampirs" en una festa amb un cavaller anomenat Jimmi Rich. Vàrem parlar sobre el que m'agradava dels personatges i em va dir "estaríes interessada en escriure un còmic sobre ells" i jo li vaig contestar que era escriptora però d'aquesta mena, però ell digué " Oh però segur que ho pots fer!!" i vaig acabar amb una feina esribint una història de 8 pàgs per Dark Horse. Vaig pensar mentre ho feia que podia ser una petita feina com un hobby per anar fent menre em graduava i abans de convertir-me en escriptora professional, però em vaig adonar que ja no volia ser professora si no que preferia seguir en els còmics! Per tant vaig agafar aquella història i la vaig començar a ensenyar a diversos editors per convencions dient-los "per favor doneu-me més feina", and Axel Onzo wa ser prou amable per encarregar-me algunes històries curtes quan encara estava a Vèrtigo ( línea editorial de Marvel) també Danny Oneal va agafar una història meva i amablement va gastar molt del seu temps editorial amb mi abans de retirar-se. Llavors ja tenia un gruix de feina que podia seguir presentant per demanar-ne més i així és com vaig entrar

[GD] Per tant va ser principalment per casualitat¿.

[JVM] El lloc correcte en el moment adeqüat, que no hagués passat si no hagués estat de festa, però sí, no esperava pas tenir cap oferta de feina i crec que Jimmy li va agradar com parlava de la història i dels personatges i crec que quan buscava aquella primer història per la franquicia Buffy buscava una persona realment interessada en la història i no pas algú altre amb molta més experiència com guionista per altres personatges

[GD] Quan eres una fan t'agradaven alguns personatges. Ara que conèixes com es fa un còmic i que pots analitzar les històries de forma més profunda, les teves preferències pels personatges de còmic han canviat dels personatges que t'agraden ara respecte els que t'agradaven abans?

[JVM] Màre de Dèu, quina pregunta més bona!! Moltes de les coses que llegia durant les 90 que m'agraden, Sandman, Animal man, Doom Patrol, Mark Wagner's Mage, molts d'aquests comics en el moment en que vaig començar a escriure els meus propis, no tenia idea de com d'individuals i particulars eren. Quan llegia Sandman mai m'hagués passat pel cap de manera conscient com de diferent és el treball de Neil Gaiman de qualsevol altre, m'explico?. Les demandes técniques de com comnuciar-te com artista eren una cosa totalment invisible per a mi.

Llavors de moltes de les coses que m'agradaven, com per exemple Mark Wagner que ho feia tot ell, quan em vaig posar a intentar-ho jo em vaig adonar que per molt que m'agradèssin no les podia replicar per què no eren només còmics eren la feina de Neil Gaiman o greg morsen o Mark Wagner i haver de trovar la meva pròpia veu per comunicar-me com artista va portar a mirar moltes de les coses que fins llavors no havia vist. Vaig tornar a llegir Chris Claremon XMen i coses que no m'havien ineterssat abans i les llegia ara i em deia "Oh Dèu meu, mira!" per que hi havia aquell fet increible que el guionista l'havia convertit en una cosa molt interessant. I en el còmic de superheròis molt cops et trobes amb pàgines genials amb poca lletra però que són conseqüència que l'artista i el guionsta han aconseguit comunicar-se amb tu sense que ho notis. Té sentit això?

[GD] Molt de sentit! Acabes de mencionar certs noms com Neil Gaiman, Chris Claremont¿ podriem afegir-hi Alan Moore, grans noms ben reconeguts en la industria del comic. Són dels preferits pels fans i són GUIONISTES! Creus que algunes vegades, potser massa vegades, el guionista queda eclipsat pel dibuixant?

[JVM] Crec que en els USA hi ha vegades que la popularitat va i bé. Hi ha vegades que els guionistes es promocionen per sobre els dibuixants i que aquests no es senten reconeguts per les seves aportacions a la història, i la gent diu " oh quina història més bona" i donen tot el mèrit al guionista, o que troben un còmic genial i només es parla del dibuix. Hi ha vegades, en certes convincions d'artistes, que llegeixes una crítica del seu treball i penses " mira quantes coses brillants diuen sobre el dibuixant" i tu saps que el dibuix no seria tan bó si el guionista i el dibuixant no s'estiguèssin comunicant plegats.

Però tinc la sensació aquí, i és la meva primera vegada aquí però pel que m'expliquen els fans, que els guionistes poden sentir que reben menys atenció per la seva feina en els còmics europeus. Als USA em sento malament pels coloristes i lletristes i la resta de la gent involucrada, ja que artistes i guionistes - almenys en els còmics de superheròis- solen reben una antenció similar ( i un cas apart els que escriuen i dibuixen ells mateixos, que tots els que no sabem dibuixar gens envejem, ja, ja...)

[GD] Hopeless Jen ( @hopelessjen) és el teu nick de Twitter, imagino que per Hopeless Savages. HS és potser una de les teves històries més personals. Una història sobre una parella d'ex-estrelles del punk-rock amb 4 fills. Parla'ns una mica d'ella.

[JVM] La història va començar¿. no sé si a Europa la gent va veure "The Blair Witch Project" ( "El projecte de la bruixa de Blair" 1998), fa molts anys, però quan va sortir Oni Press va contactar amb mi i Jimmy Rich i ens va dir que la gent que estava fent aquesta pel·lícula volien alguna mena de producte en forma de còmic amb el "feeling" de la pel·lícula. No volien un còmic de la pel·lícula si no més històries semblant. J havia fet un curs d'estudis folklòrics i em van demanar si ho podia fer. Aquella va ser la meva primera gran feina per Oni treballant amb Tony Morone, un increible artista, i va ser una lliçó molt ràpida amb una complexitat molt diferent de tot el que havia fet fins llavors.

I em van demanar si tenia alguna cosa propia que volgués presentar-los. I el que els hi vaig presentar va ser "Hopeless Savages" i el que vaig dir inicialment va ser que volia fer una comèdia familiar que fos un final feliç per tota aquesta mena de gent que ha tingut vides tràgiques en el món del rock dels 70's. M'agrada agafar tota aquesta mena de duresa, drogadicció, el comportament desagradable i l'exhibicionisme i poder dir " no seria maco que aquesta gent hagués acabat amb un vides felices?"

És una carta d'amor per la gent amb la que vaig crèixer, que eren valentes per què jo sóc molt tímida i mai hagués pogut atraure tanta atenció sobre mi, però és una aventura i un còmic, i una història sobre tot alló que et fa normal malgrat tota la resta de la gent pensi que ets estrafalari

[GD] Per la gent que no els hagi llegit mai els podem descriure com "els Osborne" en còmic?

[JVM] Ja, ja, ja¿ Quan va aparèixer "Els Osborne" nosaltres ja teniem 2 volums al mercat i recordo pensar " oh, no! Tothom es pensarà que els hi he rebat la idea!" Tendeixo a pensar que com he vist moltes coses a la TV mentre creixia com "The Monkees" ( estrenada a TVE el 1967/68), "The Brady Bunch" ( estrenada a TVE com "La tribu de los Brady") i "Partrigde Family" ( estrenada a TVE com "Mamà y sus increibles hijos) , en realitat són com una Partridge Family punk-rock JA, JA, JA¿.

[GD] Has escrit guions per alguns dels més importants personatges o grups de superheròis que hi ha, com Batman, Justice Society, Capità Amèrica e inclús Ul de Falcó, dels Vengadors. Quan te n'encarregues d'uns personatges com aquests sents alguna pressió? Per exemple, el passat dels personatges pot imposar alguna restricció sobre la mena d'història que vols explicar que potser seria més fàcil de fer amb un personatge menys important o un de propi?

[JVM] Bé, és una pregunta realment bona. Quan treballo amb un personatge que té una gran història, normalment una llicència, la major part de les vegades ha trucat un editor i m'ha dit: "voldriem que fèssis tants números, i voldriem que el guió encaixés amb aquesta altra història que estem explicant o que preparis les coses per enllaçar amb una altra història" i en molts casos aquestes feines tenen una part d'explicar la història - volent explicar una molt bona història- però també hi ha una mica de puzzle ja que cada història ve amb problemes per resoldre. Quan vaig fer el guió de JSA ( Societat de la Justícia Americana, supergrup format pels heròis de DC Batman, SuperMan, WonderWoman, Flash¿. ) "Honor entre lladres" em van dir que estava apunt d'arribar una història en la que un grup de malvats particulars treballarien conjuntament amb la JSA, però alguns d'aquests malvalts estaven fora de joc actualment, i volien una història que els tornés a ajuntar tots en el mateix equip. Aquest és el problema a resoldre. Llavors vaig dir-li "Hey editor!! Em podries dir algún artefacte guai que no estigui sent usat ara mateix i que jo pugui fer que vulguin?" "Ara et truco" I em torna a trucar explicant-me " Prometheus està mort, però la Clau de Prometheus - Prometheus està fora de joc, com si fos mort- l'últim cop que algú la va veure estava en el museu de la JSA. Llavors proposo escriure un guió sobre el grup de malvats que es reuneix per robar aquesta clau. Per tant puc explicar una història divertida i fer-la a la meva manera i jugar amb les parts dels personatges que més m'interessen, però a la vegada poso les peces per què algú altre que vindrá després de mí.

La història de Black Cat que vaig fer amb Javier Pulido va començar realment amb l'intenció d'explicar algunes de les coses que passaven en aquell moment a Spiderman. No voliem que fos tan dens que es pogués llegir independentment, però sí que volíem certa desconexió. Així que vaig haver de pensar sobre quines coses realment m'agradaven de Black Cat i com lligar-les amb com havia de seguir la història.

Per tant sento en mi una enorme responsabilitat per l'esperit i l'origen del personatge. No m'agrada llegir coses que sento no encàixen amb com crec que ha de ser el personatge. Sempre intento ser tot lo repectuosa que puc, però hi ha una diversió diferent en explicar aquestes històries al intentar que no resultin com un trencaclosques que es resol al fer el que m'han demanat que faci. Escriure gions originals per un personatge llicenciat o un dels meus propis la diversió és en llocs diferents i els problemes també són diferents.

Quan escric coses per als grans personatges intento centrar-me en alguns personatges menors que no hagin tingut massa atenció per què sovint són els que més m'agraden

[GD] Ara que menciones Black Cat,parlem una mica de Black Cat i Red Sonja que són dos personatges femenis molt potents. Com et sents escrivint per heroines comparat amb personatges tipus superheròi masculins com Capità Amèrica o Batman?

[JVM] La majoria de vegades escric personatges superheròics però podriem posar aquí també a la Red Sonja degut a la extraordinària i espectacular manera que té de fer les coses. Sempre intento escriure coses que m'agradaria legir i sovint coses que m'hagués agradat llegir quan tenia 15 anys i no trobava. Sempre cuido molt aquests personatges i procuro donar-lis grans moments en les seves vides. Per mi la major diferència al guionitzar per aquests personatges és que tinc al fons del cap com una sensació de responsabilitat¿. o sigui: si és el primer còmic que llegeix una noia vull que se senti benvinguda, vull qure s'ho passi bé i que senti "això és massa!! Podria disfrutar-ho per la resta de la meva vida" al igual que ho faig jo.

Per mi [el gran personatge femení] va ser Vampirella. Quan era una noia petita les històries del seu còmic, bé, les portades sempre eren "uh, uh¿ Mirèu-me sóc Vampirella!!" però el còmic per dintre era tipus " mato monstres i faig tot això mentre el meu pare i els meus amants intenten matar-me" i era superforta i superdivertida, molt contenta, i aquesta mena de personatge em va fer estimar els còmics. Per tant vul escriure una cosa que agradi a tothom, però especialment amb les heroines vull que hi hagi quelcom per a la següent generació de noies fans

[GD] Has sentit mai rebuig per part dels fans de les teves històries només pel fet de ser dona? Del tipus "Ei! Un còmic de Batman. Oooh¿ l'ha escrit Jen Uuuii¿ serà una història afeminada i no al menda d'aventura d'acció que ens agrada¿."

[JVM] Pels meus primers treballs crec que molta gen ni tant sols sabia que era una dona ja que pel meu nom, Jen Van Meter, crec que molta gent es pensava que era un tio holandés. A les meves primeres entrevistes a vegades es quedaven sorpresos. Sé que en alguna ocasió hi ha hagut gent que no li ha agradat les meves històries de superheròis, amb algún fan dient que no li ha agradat per què sóc una dona¿ i això és bastant estúpid per què tens molts motius pels quals pot no agradar-te. Vull dir: si no t'agrada la manera que he tractat "Ull de Falcó", si no t'agrada la història de Batman¿. Si mai t'ha agradat el personatge de Barbara Gordon llavors és impossible que el meu guió per "Gotham Knights" és impossible que t'agradi. Que jo sigui dona no té res a veure amb això. Em decepciona que la gent culpi el meu gènere pel que pot ser simplement un mal guió, saps? Si no estas content amb la meva feina com guionista no crec que la culpa sigui particularment dle meu sexe, malgrat semlba que hi ha gent acostumada a fer aquestes assumpcions. Encara he de trobar, però, un editor que em dona l'impressió que no em dona feina per que sóc dona. Durant els passats 12 anys he descobert que no sóc del gust de tothom i que les meves històries tendèixen cap al que és divertiit i sentimental, per tant si el que vols és gore i tíos durs no vens a mi, però a més he estat criant nens petits i he tingut poc temps. De fet ara estic remuntant una mica la meva carrera, ja que fins ara m'era impossible treballar amb dates d'entrega ajustades. Si no m'han donat algunes feines és més per què sabien que no podia acceptar coses per entregar l'endemà com qui diu, que no pas per ser dona o per que els meus guions siguin femenins. Hi ha hagut certes circumstàncies en la meva vida on la meva carrera ha sigut el meu marit

[GD] Parlant del teu marit¿. És Greg Rucker, dibuixant de còmics. Mai has pensat a escriure alguna història per ell?

[JVM] De fet Greg també escriu i per tant ningú dels dos podria dibuixar-nos. Hem parlat molt per sobre en col·laborar de tant en tant, però hem dit " Dèu meu seria molt difícil" ja que estem molt assentats en la nostra manera particular de fer les coses. De moment, el més aprop que hem estat ha sigut quan hem mirat la nostre feina per sobre l'espatlla de cadascu i hem dit " m'agradaria treballar amb aquesta persona quan acabis tu" o "presentam aquest editor tant fantàstic amb qui treballes ara". I això funciona en ambdós sentits. Quan veiem a algú que té una gran relació laboral amb un artista, hem fet broma a casa sobre enganyar-nos mutuament amb aquell artista, però de moment no hem tingut cap mena de col·laboració a part de criar els nostres fills junts¿..

[GD] No és poca cosa, no és poca cosa¿.

[JVM] Sí!! Ja, ja, ja¿.

[GD] Qué preferiexes, com a guionista, per desenvolupàr una història: prefereixes o estás més còmode amb números únics, sèries limitades¿.

[JVM] M'agrada un inici i un final. De moment la majoria de la meva experiècncia ha sigut amb sèries limitades en coses com Hopeless Savages on faig novel·les gràfiques curtes de tant en tant, però són totes en el mateix univers. Pel meu treball de superheròis sempre m'han demanat entre 1-6 números. M'encanten els números únics, són molt divertits però molt difícil fer-ne un de bó. Quan menys espai tens més difícil és sentir que la història no està limitada pel temps, però algunes de les meves històres curtes es troben entre les que mes m'agraden ja que si ho fas bé es convertèixen en petites jòies, saps? 5-6 números és una bona quantitat per explicar una història que flueix, que va i bé, que té cert punt àlgid i drama i que s'acaba. Encara no he tingut l'oportunitat de treballar en una sèrie oberta ( no limitada). Tinc cert projecte que tindria l'estructura d'una sèrie oberta i estic molt emocionada, però encara he de saber què se sent al tenir que continuar perpètuament, ja, ja!!

[GD] Per a quin personatge, superheròi o de còmics, de fet qualsevol personatge inclús de la TV ( com ja has tingut experiència amb Buffy) t'agradaria escriure-li una història?

[JVM] Ara hauràs d'editar la meva llarga pausa mentre penso¿. [ i així ho hem fet, Jen ^__^ ] M'agradaria escriure per The Spirit ( personatge del aclamat Will Eisner) això seria genial. Però no estic segura que vulgui que se m'ofereixi l'oportunitat per què estaria molt intimidada, però m'encanta el món i els personatges. Modesty Blaise també m'agradaria escriure-li alguna cosa. [I ja sé que s'ha fet abans i bé, però m'encanta la idea de poder adaptar alguns dels XXX pels còmics] i en còmics de superheròis vaig tenir una pettia oportunitat d'escriure alguna cosa per Powerman i m'agradaria fer-ho de nou.

[GD] Jen Van Meter moltes gràcies per estar amb nosaltres i disfruta de la resta del Saló

[JVM] Gràcies. Moltes gràcies