Gemma Mengual: "Patia molt estrès abans de competir."
Gemma Mengual ha obtingut una quarantena de medalles en la seva carrera com a nedadora artística. Als Jocs Olímpics de Pequín, va rebre les dues primeres medalles olímpiques de la història de la natació artística i, a "Col·lapse" recorda amb emoció els últims jocs als quals va participar, els de Rio de Janeiro, on l'acompanyaven els seus dos fills, que la van veure competir a la final junt amb Ona Carbonell. Ho descriu amb aquestes paraules:
Tenir el privilegi de poder ser allà, tancar la competició amb l'Ona i tenir els meus fills veient-me, val més que qualsevol medalla. Tinc un record màgic d'allò.
Però no tot són bons moments a la vida d'una esportista d'alt nivell. A l'entrevista parla també dels nervis, l'estrès i l'adrenalina que hi ha al voltant de la competició.
L'estrès i l'adrenalina de la competició
Mengual explica que abans de competir patia molts nervis i estrès, fins al punt d'aprimar-se, i perdre cabells.
Abans de competir era horrorós perquè ho passava fatal: nervis, estrès
Però també descriu la "sensació de plenitud brutal" que sentia en acabar una coreografia. Explica que no hi ha res amb el que pugui comparar aquella sensació en la vida actual. "Aquell moment, no el puc comparar amb gairebé res del que faig avui en dia. És una cosa bastant única." Si hagués de trobar a faltar alguna cosa, seria aquesta.
Lluny d'enyorar la competició, afirma que retirar-se ha sigut alliberador.
La responsabilitat, l'estrès, la pressió que té ser esportista d'alt nivell, estressa. Sempre dic que és una cosa que has triat tu mateix i que en el fons t'agrada, amb tot el que representa, però, és dur.
Retirar-se: una nova vida
L'exigència que l'ha acompanyada tots aquests anys encara és present en el seu dia a dia quan s'enfronta amb nous reptes:
Tot i que m'he relaxat una mica, encara soc molt exigent quan tinc un repte. Al final, m'he educat així.
Mengual parla del canvi que ha suposat per a la seva vida el fet de retirar-se i com ha encarat aquesta nova etapa. "La meva vida no és una rutina, no tinc una setmana igual. Tinc conferències a un lloc, després una altra cosa a un altre lloc, entremig he d'anar al CAR, i de vegades no tinc temps ni de fer esport."
Explica que ara mateix se sent a gust amb aquesta nova vida:
Ja em va bé ara això, trobar l'ordre dins del meu caos, perquè abans sabia cada dia el que havia de fer. Trobo que això d'ara és divertit.
Té un restaurant japonès, és mànager d'una agència d'esportistes, participa en una associació de productes terapèutics de cànnabis pels que competeixen, és entrenadora i mare. Lluny de semblar estressada, aquest alt ritme dona sentit a l'etapa que viu actualment. "M'agraden els reptes, estar ocupada, tenir estímuls diferents".
"Soc una entrenadora guai"
Quan se li pregunta sobre la feina actual d'entrenadora, ella es descriu com una "entrenadora guai". Explica que haver competit durant tants anys l'ajuda a saber com entrenar als altres i cita a Andrea Fuentes, entrenadora actual de la selecció espanyola: "Tant l'Andrea Fuentes com jo venim del mateix; ens hem entrenat juntes molts anys. Sabem com entrenar qui estem entrenant."
Per Mengual, la clau, és l'empatia.
Intento fer-ho com m'agradaria que m'entrenessin a mi: amb empatia. Puc entendre pel que estan passant les nedadores perquè ho he viscut, he estat allà.
Ho té molt clar: "es pot ser entrenadora i bona persona". Per ella, ser dura i exigent no vol dir ser mala persona. I remarca la importància de tractar amb empatia els esportistes. "Cada esportista, a part de ser esportista és també persona i té les seves coses. No cada dia estàs igual, no tens el mateix ànim o el mateix estat físic i s'ha de ser empàtic amb l'esportista, saber-lo portar al seu límit, però al límit de com estigui." I afegeix:
S'ha de respectar que aquell dia potser no arribarà fins on tu creies que podia arribar. Sent afectuós i amb cura, aquestes coses s'han de fer amb cura.
Els plans de futur els té clars: "Ser feliç". No demana gaire més que "viure en harmonia, sentir-me productiva, que els meus fills creixin bé, que tinguin els seus somnis i jo pugui acompanyar-los."
