Gerónimo Villanueva, en una imatge d'arxiu
Gerónimo Villanueva, astrònom planetari de la NASA, en una imatge d'arxiu (Wikimedia Commons)

Gerónimo Villanueva, científic de la NASA: "Com més nacions arribin a l'espai, millor"

L'astrònom planetari de la NASA Gerónimo Villanueva considera que la missió Artemis 2 "unifica la humanitat en un projecte conjunt" i posa les bases per a "l'exploració humana de l'espai"
Redacció
5 min

La missió Artemis 2 ha entrat aquesta matinada en una fase clau de la trajectòria lunar. Es tracta de la maniobra crítica que ha fet sortir la nau Orion de l'òrbita terrestre per posar-la en trajectòria directa cap a la Lluna.

Aquesta maniobra és irreversible i marca el pas de "missió orbital" a "viatge lunar". Per entendre la importància d'aquest pas i del conjunt de la missió Artemis 2, hem conversat amb una persona clau del projecte, Gerónimo Villanueva, director associat per a l'exploració del sistema solar de la NASA.

Moment de l'enlairament de la nau Artemis 2 a Florida
Moment de l'enlairament de la nau Artemis 2 a Florida, aquest dijous (Reuters/Joe Skipper)

Agnès Marquès: Per començar i per situar-nos. Quin és exactament el paper d'aquest grup del qual vostè és director per a l'exploració del sistema solar de la NASA? Quin paper ocupa dins d'aquesta missió?

Gerónimo Villanueva: Aquesta missió, l'Artemis 2, és molt important perquè el rol de la nostra divisió és estudiar la Lluna, Mart i tot el sistema solar. Aquesta missió significa el començament d'una gran era per a nosaltres, perquè assenta les bases per a l'exploració amb éssers humans en un futur. Els darrers 50 anys hem estat treballant per explorar l'espai amb robots, i ara estem assentant les bases per a l'exploració amb éssers humans.

Parlem d'uns terminis que semblen un futur immediat, segons les dades que proposa la NASA. Estem parlant del 2027 o del 2032, en alguns casos, per imaginar una població estable a la Lluna...

És així. Volem fer servir aquest ímpetu que hi ha ara i tot aquest conglomerat que s'ha aconseguit i que ens ajuda a continuar endavant, i arribar a establir bases a la Lluna. Això ja no és un procés d'exploració instantani, sinó que l'objectiu ara és descobrir quins recursos hi ha a la Lluna per fer més fàcil l'exploració, anar als pols de la Lluna, veure per exemple si hi podem trobar aigua. Les bases simplificarien molt l'exploració amb éssers humans a la Lluna.

Hi haurà algun moment en què es perdi el contacte amb la nau i la tripulació?

Sí, és part del projecte. Si miren la Lluna, veuran que estem en lluna plena. És a dir, veiem la part il·luminada de la Lluna. En un moment determinat, els astronautes passaran per darrere de la Lluna, la part que és fosca. En aquest moment hi perdrem la comunicació, perquè perdrem el vincle amb la Terra. Això durarà al voltant de 40 minuts. Però està planificat, forma tot part del pla.

I ells accediran a una visió privilegiada, veuran aquesta cara fosca de la Lluna.

Sí, i és important per entendre la importància de la missió. Més de la meitat de la Lluna no ha estat mirada per ulls humans en la història de la humanitat. Llavors, aquests astronautes podran explorar aquesta part de la Lluna, podrem omplir el buit d'aquest mapa lunar amb ulls humans. Hi teníem orbitadors, però no hi havien anat persones.

Quines tasques tenen al davant les pròximes hores?

Ara mateix a Houston hi ha gran part de l'equip i estan preparant els equips per obtenir resultats científics. Per exemple, hi ha càmeres que s'han de programar per poder detectar fenòmens. També s'han d'anar verificant els processos marcats per assegurar l'èxit de la missió.

Estem assistint a un viatge que és històric i, a més, ha estat transmès per televisió. Tot i això, voldria preguntar-li sobre altres programes espacials d'altres països. Per exemple, la Xina ha desenvolupat el Lunar Program Change, que planeja enviar astronautes a l'espai abans del 2030. Estem davant d'una nova carrera espacial?

Crec que hi ha una competència real, òbviament. Però forma part del desenvolupament científic. Hi ha hagut molts avenços tecnològics, i això ha fet que l'espai sigui molt més pròxim de seguida. Això ha permès que moltes nacions del món puguin accedir a l'espai. En realitat, com a científic que estudia l'espai, crec que tots els projectes són positius i, de fet, tenim moltíssimes col·laboracions internacionals. Com més nacions arribin a l'espai, millor.

Veurem quina informació recopila la Missió Artemis 2. Per què és important per a la humanitat tornar a la Lluna?

És important perquè obre l'horitzó de l'exploració de l'ésser humà. És inspirador en el sentit que ens allunya de les diferències quotidianes que tenim al nostre planeta, ens unifica en un projecte conjunt. Ens permet associar-nos i treballar en grup. Des del punt de vista de la humanitat, és positiu.

I des del punt de vista de l'exploració, hem après moltíssim en els últims 50 anys amb robots, però no hi ha res més valuós per al desenvolupament tecnològic i científic que enviar físicament éssers humans a l'espai per poder prendre'n mostres. Podem entendre coses sobre l'origen del sistema solar, sobre les possibilitats de l'ésser humà de viure fora de la Terra, comprovar si hi ha recursos accessibles o no. L'única forma de saber-ho és ser físicament a la Lluna.

L'astronauta Victor Glover, pilot de la missió Artemis 2, aquest dijous a dins de la càpsula Orion (NASA)

Tornant a la qüestió de la cursa espacial, hi ha alguna normativa internacional que reguli aquesta competència?

Hi ha normes internacionals. L'ONU fa dècades ja va abordar-ho de forma pionera i va posar les bases que dictaminen com les nacions han de treballar i cooperar en l'àmbit espacial. Totes les nacions segueixen aquests protocols.

La intel·ligència artificial ha tingut algun paper en aquest projecte de la NASA? Com ha impulsat aquesta missió?

La IA és una tecnologia molt nova. La tecnologia que s'envia a l'espai és tecnologia molt testejada, molt verificada, que té anys i dècades de desenvolupament. Per tant, la IA està integrada en alguns processos, però no ha estat estructural en el desenvolupament de la missió. Tot i això, a la NASA volem incorporar més aquest tipus de tecnologia, sobretot pel que fa les tasques d'exploració. Per exemple, en la part dels robots, estem procurant que tinguin més autonomia i que es puguin moure lliurement, i maximitzar el desenvolupament científic sense intervenció humana. Però això encara s'està desenvolupant.

Per acabar, vostè pujaria en una nau per anar a la Lluna?

Quan vaig veure el llançament, vaig apreciar el nivell de potència que tenia la nau i fa por. Però realment, això és el somni de qualsevol científic de la NASA: poder explorar físicament aquests objectes d'estudi, poder-los tocar. Sí, seria un somni personal.

Butlletí Mirada Global

Cada setmana, un article exclusiu per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Avui és notícia

Més sobre NASA

Mostra-ho tot