Gest sense precedents d'Alemanya a Gernika, 88 anys després del bombardeig nazi
El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha arribat a Vitòria per oficialitzar a Gernika la petició de perdó d'Alemanya a les víctimes del bombardeig nazi que fa 88 anys va destruir el municipi biscaí durant la Guerra Civil, en suport a les tropes franquistes revoltades contra el govern de la Segona República.
Aquest acte de desgreuge sense precedents es produirà 28 anys després que l'aleshores cap d'estat alemany, Roman Herzog, dirigís una carta als supervivents del bombardeig reconeixent la "implicació" dels alemanys i demanés disculpes i "reconciliació".
El lehendakari, Imanol Pradales, ha rebut Steinmeier i la primera dama, Elke Büdenbender, al palau d'Ajuria Enea, a Vitòria.
El govern basc reclama que l'estat espanyol també demani perdó
L'acte recupera el debat per a la reclamació a l'Estat espanyol d'una reparació i un reconeixement del greuge comès en la dictadura de Franco, que ja ha fet en diverses ocasions el PNB i que el lehendakari va reiterar el 21 de novembre passat.
Des del PSE-EE, Eneko Andueza ha dit que són els hereus del franquisme els que han de demanar perdó pel bombardeig de Gernika i el "greuge" que va suposar la dictadura per als bascos, i no el govern espanyol, liderat pel PSOE, que en són "víctimes".
EH Bildu no ha assistit a l'acte per "la feridora" presència del rei Felip VI, a qui reclama que "demani perdó" a les víctimes.
Homenatge a les víctimes amb dues supervivents
L'acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig s'ha fet al cementiri de Zallo, a Gernika, on el president alemany s'ha reunit amb el rei Felip VI i la resta de representants del govern espanyol i polítics bascos.
S'ha fet un minut de silenci i una ofrena floral, i Steinmeier ha parlat amb algunes de les supervivents, entre elles Crucita Etxabe i María del Carmen Aguirre, nonagenàries que van viure aquell episodi quan eren petites.
Cada any, a l'aniversari de l'atac aeri, el govern alemany envia corones de flors a l'ofrena floral que es fa al cementiri de Zallo, que porten representants de l'ambaixada alemanya a Espanya.
El 2019, Steinmeier, en nom d'Alemanya, ja va demanar perdó a les víctimes poloneses de la Segona Guerra Mundial per la "tirania" i la "barbàrie" nazi.
El 2024, el president alemany també va demanar perdó, en una visita a Creta, pels crims comesos pel Tercer Reich a Grècia durant el conflicte bèl·lic.
Tres hores de bombes arrasen Gernika
El 26 d'abril del 1937, dia de mercat a Gernika, l'aviació nazi de la legió Còndor, cos que el govern alemany de Hitler va crear per intervenir en suport a les tropes de Franco en la Guerra Civil Espanyola, va iniciar l'operació Rügen. A dos quarts de cinc de la tarda les bombes van començar a caure a la ciutat i fins al cap de tres hores no es van aturar. S'hi van deixar anar 31 tones de projectils.
No se sap del cert el nombre de víctimes. Pel règim franquista no van constar. Tampoc hi va haver una xifra oficial, que va dels 1.654 morts i 889 ferits que va registrar el govern basc, als 250 o 300 a què els historiadors els han rebaixat en investigacions més recents.
Aleshores, a Gernika, hi vivien unes 3.700 persones, però es creu que en el moment de l'atac n'hi havia unes 7.000, sumant tropes republicanes i refugiats. La ciutat no tenia cap defensa antiaèria, però sí tres fàbriques d'armes, una de bombes d'aviació.
L'operació tenia l'objectiu de destruir un pont, però es va convertir en un camp de proves per a la destrucció de poblacions civils, una estratègia per causar el terror i desmoralitzar les tropes enemigues.
Gairebé tota la ciutat va quedar destruïda, un 75% dels edificis. Els focs no es van poder apagar fins a l'endemà i Franco va dir que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. Paradoxalment, el pont va quedar intacte.
També es va salvar la Casa de Juntes --seu històrica del govern basc i arxiu històric-- i l'arbre de Gernika, un roure símbol ancestral del poble basc, que hi ha al costat.
L'esquadró alemany, format per 25 avions, va tenir el suport de 8 aparells de l'Aviazione Legionaria italiana, en la que va ser la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys. L'aviació italiana enviada pel govern feixista de Mussolini va ser responsable dels bombardejos a Catalunya que van castigar especialment Barcelona o Lleida i que van fer de l'atac a Granollers la Gernika catalana.
No va ser el primer bombardeig contra un objectiu civil, ni l'últim, però la condemna internacional de l'horror d'aquell bombardeig va convertir Gernika en la ciutat símbol de la barbàrie de la guerra contra la població civil. Un episodi immortalitzat en el quadre de Picasso, mundialment famós i que ara és al Museu Reina Sofia de Madrid i en forma de tapís a la seu de l'ONU a Nova York.
El president alemany, que dijous va assistir a un sopar d'honor amb el rei Felip VI, s'ha entrevistat aquest divendres amb el president espanyol Pedro Sánchez a La Moncloa. També ha visitat l'obra de Picasso a Madrid, abans de desplaçar-se al País Basc.
