Girona i Albi intercanvien obres de Toulouse-Lautrec i Miró per commemorar 40 anys d'agermanament

L'exposició també representa la cosificació de la dona, un argument artístic important en un conjunt d'obres que es podran veure al centre fins al 8 de març
Redacció
2 min

Henri de Toulouse-Lautrec és la figura a qui el Museu d'Història de Girona ha dedicat una galeria durant gairebé tres mesos. L'exposició es pot veure des d'aquest desembre i fins al 8 de març.

La seva presència al museu és fruit de l'agermanament entre dues viles: Albi, un municipi de 50.000 habitants del departament del Tarn, situat al centre de la regió francesa d'Occitània, i la ciutat de Girona, que ara li dedica, juntament amb quaranta artistes catalans, una exposició.

Com a torna en aquesta col·laboració excepcional, Albi exposa 13 pobres de Joan Miró al Museu Toulouse-Lautrec de la ciutat. Es podran veure fins al març de 2026.

La doble exposició serveix per commemorar el 40è aniversari de l'agermanament entre Girona i la localitat occitana.

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, a la presentació de l'exposició de Touluse-Lautrec
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, a la presentació de l'exposició de Touluse-Lautrec (ACN/Cedida Ajuntament de Girona)

L'exposició que es pot veure a Girona

El perfil de Toulouse-Lautrec és un dels més polifacètics durant la seva època que el visitant pugui gaudir a Catalunya: pintor, gravador, dissenyador i litògraf, professions algunes de les quals avui dia són a l'ostracisme.

L'artista francès neix a Albi i creix a París, i mor als 36 anys, però la seva vida curta "li permet presentar el que veu al món del cabaret, del Moulin Rouge i de la prostitució", explica la directora del Museu d'Història de Girona, Sílvia Planas.

És una figura cabdal a la França artística de finals del segle XIX i principis del segle XX, i ara a la capital gironina s'exposen sis obres seves en harmonia amb una quarantena de mostres d'artistes catalans, com el gironí Ricard Guinós i els barcelonins Marià Pidelaserra i Isidre Nonell.

"Aquests darrers pintaven pageses, dones que van a mercat, serventes i criades", uns perfils laborals en què "la cosificació del cos femení -que formava part de l'època- també està representada", assegura Planas.

La mostra està dividida entre cinc àmbits i es pot visitar fins al 8 de març al museu, situat a ple Barri Vell de la ciutat.

Avui és notícia

Més sobre Museus

Mostra-ho tot