Govern i ajuntaments encarrilen la reforma del finançament local
El govern i els ajuntaments han posat fil a l'agulla per consensuar una proposta de finançament local de Catalunya durant el primer semestre de 2026 perquè pugui entrar al Parlament cap a finals d'any.
La Fundació Carles Pi i Sunyer, que es dedica a l'estudi del govern local, és qui coordina els treballs.
Els ajuntaments fa anys que denuncien falta de recursos per cobrir tots els serveis que ofereixen. Ara es regeixen per la llei estatal de finançament local, que no es toca a fons des del 1988.
Les despeses dels ajuntaments
Els ajuntaments tenen unes despeses bàsiques per serveis considerats típicament locals, com l'enllumenat, la recollida d'escombraries i l'urbanisme.
Amb els anys, se'ls han atorgat noves competències, com les escoles bressol o serveis socials, però els municipis lamenten que això no ha anat acompanyat del finançament suficient, com explica David Bote, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró.
Ens han passat la competència, ens han fet l'encàrrec de gestió, però no ens han donat prou recursos per poder portar a terme aquests serveis.
I també assumeixen serveis que ni són de la seva competència ni tenen traspassats, i, per tant, ni tenen reconeguts ni finançats.
Paula Salinas, doctora en Economia, explica que els ajuntaments acostumen a assumir competències més enllà de les que tenen marcades per llei, el que s'anomena despesa no obligatòria, perquè és el nivell de govern que està més proper al ciutadà, i que ha de donar resposta a les demandes ciutadanes quan sorgeixen noves necessitats o demandes.
Els ajuntaments han de cobrir tots aquests serveis amb els ingressos que els proporciona la llei estatal de finançament local.
A més, han de complir unes normes que limiten l'augment de despesa (la regla de despesa) i han de quadrar els comptes, no poden fer dèficit, d'acord amb la llei espanyola d'estabilitat pressupostària.
Com obtenen els recursos
Aproximadament el 42% dels ingressos dels municipis catalans procedeixen de la seva cistella tributària que inclou l'IBI (que és el que proporciona més recursos), l'impost de circulació, el d'activitats econòmiques, la plusvàlua per la venda d'un habitatge i la llicència d'obres.
Però la regulació d'aquests impostos és estatal. I per això els ajuntaments tenen poc marge de maniobra, com detalla Salinas.
Estan limitats. Els tipus impositius tenen un mínim i un màxim. Hi ha municipis que, encara que volguessin, ja no podrien pujar més.
Els municipis de més de 75.000 habitants disposen, a més, d'una participació territorialitzada en l'IRPF i l'IVA, i tots tenen una participació en la taxa turística. Si s'hi sumen taxes i preus públics, tot plegat suposa el 60% dels ingressos dels ajuntaments.
La resta d'ingressos procedeixen bàsicament de les transferències directes de l'Estat i de la Generalitat (a través del Fons de Cooperació Local), dels convenis per les competències que se'ls han delegat i de subvencions per obres o serveis concrets.
Però el model de subvencions suposa fer tràmits i això vol dir costos i temps. Segons Jaume Oliveres, vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde del Masnou aquest sistema és obsolet i comporta un munt de burocràcia per als ajuntaments.
Reforma del model
La llei estatal de finançament local pràcticament no s'ha tocat en 37 anys, i està pensada, segons Salinas, pel tipus de municipis que hi havia aleshores i pels serveis que oferien en aquell moment. Per tant, conclou, ha quedat desfasada.
Fa mesos que la Fundació Pi i Sunyer va rebre l'encàrrec del govern d'organitzar grups de treballs per poder consensuar una proposta de finançament local de Catalunya entre tots els agents implicats. Segons Xavier Amor, secretari de Governs Locals, s'ha plantejat d'una forma molt col·laborativa.
La Fundació té l'encàrrec de parlar amb les entitats municipalistes, amb acadèmics i amb un grup d'exalcaldes i alcaldesses perquè aportin la seva experiència, i afegeix:
Aquesta llei no tindria gaire futur si el govern es plantegés fer la sol.
Segons Jaume Oliveras, ha de ser una reforma global que se centri tant en els ingressos com en les despeses dels ajuntaments. Des de l'Associació Catalana de Municipis treballen en una proposta que inclogui tant la llei d'estabilitat pressupostària com la revisió del sistema impositiu local i de les transferències que venen des d'altres administracions.
I segons David Bote, ha de tenir com a eixos bàsics més ingressos genèrics que els ajuntaments puguin gastar en les partides que considerin oportunes i suficiència financera per les competències que reben i que continuen rebent.
Tot plegat s'hauria d'enllestir aquest any. Segons Xavier Amor, el 2026 és clau per a aquesta llei, abans de l'estiu s'haurien de tenir els primers documents consensuats per a la recta final del 2026 tenir la llei catalana de finançament local al més a prop possible del Parlament.
I en paral·lel s'ha de negociar amb el govern espanyol perquè, com hem explicat, l'Estat participa en el finançament dels municipis.
