El conservador Mitsotakis guanya amb majoria absoluta i tornarà a governar a Grècia
Mitsotakis podrà governar en solitari. Aquest diumenge, els grecs han estat convocats de nou a les urnes després que a les legislatives del 21 de maig el partit Nova Democràcia va guanyar còmodament, però sense aconseguir una majoria absoluta. Ara sí, l'actual primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, ha aconseguit majoria absoluta.
Amb més del 80% escrutat, el partit del primer ministre ha obtingut el 40,4% dels vots i 157 escons dels 300 que hi ha al parlament grec.
En aquests segons comicis la majoria absoluta se situa al 38% dels vots, mentre que en els primers era al 45%. El sistema electoral grec atorga al partit guanyador un "bonus" que pot ser de fins a 50 escons, cosa que canvia el percentatge per a la majoria.
Mitsotakis s'ha felicitat per la victòria i ha assegurat disposar d'un "mandat fort" per "transformar" el país. Ha promès "grans canvis" que van des de "l'augment de salaris" fins a "reformar el sistema sanitari".
El segon partit més votat ha estat Syriza, d'Alexis Tsipras, que no ha arribat al 20% dels vots i s'ha quedat amb el 17,9%. Les urnes li han demostrat que no se li ha perdonat la traïció del 2015, quan, malgrat el vot negatiu emès en un referèndum, va acceptar un draconià pla de rescat econòmic per part de la troica de Brussel·les.
Això i l'acusació contra un diputat del seu partit per violació i abús sexual fa unes setmanes han confirmat la crisi de Syriza, que sembla haver arribat a una fi de cicle difícil de remuntar.
Una de les sorpreses de la jornada electoral és que el partit d'extrema dreta Espartans ha superat el llindar del 3% per a tenir representació al parlament grec. Ha obtingut el 4,7% dels vots i és el partit que menys representació tindrà al parlament. També hi ha dos partits més d'extrema dreta: Solució Grega (4,6 %) i l'antisistema Niki (3,7%).
Mitsotakis, la victòria d'un vot desencantat
Mitsotakis ha aconseguit bons resultats malgrat protagonitzar diverses polèmiques, com són la revelació d'escoltes il·legals a periodistes i polítics (fins i tot del seu partit) o la tragèdia de l'accident de trens a Tempe, al febrer, en què van morir 57 persones.
També li ha sumat vots la seva política de mà dura amb els migrants, malgrat que ho faci atemptant contra els drets humans. Ha complert la seva promesa de reduir les sol·licituds d'asil, que li han portat crítiques, però també votants conservadors.
Si, com sembla, doncs, Mitsotakis aconsegueix aquesta majoria absoluta, podria governar amb estabilitat i continuar la recuperació econòmica que tant reclama el poble grec, cansat i desenganyat no només amb la seva classe política, sinó amb la d'Europa en general.
Els grecs han votat amb la butxaca. Malgrat que l'economia grega encara no ha arribat als nivells previs a la crisi del deute del 2010, el govern de Mitsotakis ha pujat les pensions i els salaris i actualment el creixement de Grècia és superior a la mitjana de la Unió Europea.
