Greenpeace: mig segle en defensa del medi ambient

Hi ha organitzacions que formen part de l'imaginari col·lectiu per l'impacte i el risc de les seves campanyes i per la convicció dels seus activistes. La història de Greenpeace Internacional comença l'any 1971 quan un grup de quàquers canadencs, d'idealistes, de hippies i de pacifistes insubmisos de la guerra del Vietnam, s'embarquen a bord del vell pesquer Phyllis Cormack. Volien protestar contra les proves nuclears que el govern nord-americà feia a Amchitka, una illa situada al sud-oest d'Alaska.

Per impedir la detonació de l'armament atòmic van col·locar-se al centre de la zona d'operacions. L'activista i fundadora de Greenpeace, Marie Bohlen, va ser qui va idear aquesta acció que marca l'origen del primer moviment ecologista global.

La protesta no va aconseguir aturar els assajos atòmics però l'acció directa va servir per posar el focus mundial en aquella problemàtica i conscienciar la ciutadania de la importància de tenir cura del planeta.

El periodista Bob Hunter, ànima del moviment, tenia molt clar el paper de la premsa:

"és igual d'important desplaçar-se al lloc dels fets com fer-ho saber als mitjans de comunicació perquè se'n facin ressò".

Fa cinquanta anys, Hunter ja era conscient que sense una imatge impactant no es podien guanyar suports per a la causa mediambiental.

Un any després de l'expedició a Amchitka, els Estats Units es van veure forçats a aturar les proves nuclears a la zona. Des d'aleshores l'illa és una reserva ornitològica.

La lluita al mar

Durant vuit anys, l'activista Maite Mompó ha navegat per tot el món amb els vaixells de Greenpeace. La seva experiència està recollida al  llibre "Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace" (Pol·len Edicions).

Mompó, que ara és directora a Espanya de la campanya internacional Stop Ecocidio, recorda com després d'Amchitka, la lluita es va centrar en salvar les balenes:

"Els humans van embogir i van veure que dels cetacis es podia extreure absolutament de tot. En molts pocs anys, la flota balenera va arrasar amb centenars de milers de balenes a tot el món, portant les espècies grans de cetacis al límit de l'extinció".

La pressió de Greenpeace va fer que l'any 1986, la Comissió Balenera Internacional, aprovés una moratòria que prohibia la caça comercial de balenes. Espanya, que en formava part, hi va votar a favor i això va fer decantar la balança.

Greenpeace a Espanya

Benigno Varillas és cofundador de Greenpeace a Espanya i director de la revista "El Cárabo". La filial espanyola va néixer el 1984. I és a Galícia on fan la primera acció, abans i tot de comptar amb una delegació oficial. L'objectiu, aturar els vessaments nuclears a l'oceà Atlàntic.

La protesta la va liderar un petit pesquer, el "Xurelo", on hi anaven activistes, polítics i periodistes. Greenpeace havia d'acompanyar-los amb un dels seus vaixells, el "Sirius", però es va espatllar.

Benigno Varillas, que també és biògraf del naturalista Fèlix Rodríguez de la Fuente, explica com es plantejaven les accions en aquella època:

"per a combatre una multinacional, havíem de funcionar com una multinacional i així és com funcionava. Perquè per prendre decisions com era treure un vaixell i atacar un balener o una embarcació que llences residus radioactius al mar no podies organitzar una assemblea per decidir-ho".

Durant aquests anys de trajectòria, les victòries més destacades han estat el tancament de la central de Zorita, a Guadalajara, la prohibició de la pesca amb xarxes de deriva o la declaració d'il·legalitat de l'hotel Algarrobico, situat al Parc Natural Cabo de Gata-Níjar a Almeria. Maite Mompó fa memòria d'aquell moment:

"Una de les accions que més recordo és quan es va pintar la façana de l'hotel amb el lema: 'Hotel il·legal' amb unes lletres enormes. Aquella acció va començar al Rainbow Warrior. Tots els activistes vam sortir d'aquell vaixell".

Hi ha hagut altres accions destacables com la que va protagonitzar l'activista Toni Melajoki i una vintena de persones més. El 2013 es van penjar a la façana del Naixement de la Sagrada Família per reclamar l'alliberament d'un grup de companys detinguts a Rússia.

El mateix any, l'activista de Greenpeace Marta González i 8 persones més, van pujar a la teulada del Congrés dels Diputats a Madrid mentre s'estava debatent la nova llei de costes.

La Marta, que treballa en temes de mobilització a l'oficina de l'organització a Madrid, va treure una pancarta on s'hi podia llegir "El PP ven la nostra costa".

Juande Fernández està vinculat a Greenpeace des de fa més de 20 anys. L'any 2008 ell i una seixantena d'activistes van bloquejar l'entrada principal de la central nuclear de Garoña, a Burgos, amb un gran contenidor. Reclamaven el tancament immediat de la planta.

Reptes de futur

David Sandoval és de Burjassot, advocat i president de Greenpeace Espanya. Fa 30 anys que és soci de l'organització:

"Era menor d'edat quan vaig contactar per primera vegada amb Greenpeace. El 1984 el vaixell va fer escala al port de València amb la campanya 'Salvem el Mediterrani'. Els vaig anar a veure perquè sempre m'havia agradat la seva vocació ecologista i internacional".

Sandoval destaca que després de mig segle, algunes lluites, sempre enarborant la bandera del pacifisme, s'han mantingut inalterables al pas del temps: com la del compromís contra l'energia nuclear:

"que la vida útil de les nuclears s'allargui és un problema perquè incrementa els riscos. El parc nuclear que ens queda a Espanya cada vegada està més envellit".

També continua la defensa de la biodiversitat marina i contra la sobreexplotació de mars i oceans. En els últims anys, però, s'han afegit reptes nous, urgents i imprevisibles com el del canvi climàtic i la contaminació amb plàstics. Perquè els mars, l'escenari insigne de les accions de l'organització ecologista, s'han convertit en un gran abocador. Els microplàstics, sumats a l'escalfament global, amenacen seriosament la viabilitat d'espècies i ja formen part de la cadena tròfica. David Sandoval adverteix que hi ha microplàstics a la fossa de les Marianes o al gel de l'Àrtic:

"Això significa que l'explotació humana està arribant als límits del sistema biofísic. És una preocupació gravíssima no només perquè ens dificulta la feina d'on posem el focus sinó perquè està tot tan estès que l'acció humana, política, internacional hauria de ser molt més ràpida".

Greenpeace ens recorda que si no ens hi posem de debò ens hi va la salut i la vida.