Guia dels Oscars 2026: els vampirs es menjaran els anarquistes?

Encara que sembli que amb l'Acadèmia de Hollywood està tot força dat i beneït, sempre hi ha hagut sorpreses als Oscars. Sense anar més lluny, l'any passat, amb la victòria d'"Anora" davant de "The brutalist". Aquest any, la 98a edició, tornarà a ser apassionant, perquè ja sabem que la cursa acabarà amb "photo finish".

Hi ha dos títols que faran història passi el que passi, perquè mai abans dos films amb els premis que porten acumulats fins ara s'havien quedat sense l'Oscar a la millor pel·lícula. Tant "Els pecadors" com "Una batalla tras otra" són favorites però només una pot guanyar.

La millor pel·lícula

"Els pecadors" s'ha endut premis dels sindicats d'actors, d'escriptors i de muntadors nord-americans. Poden semblar guardons menors, però això vol dir que és la cinta més ben valorada per tres sectors de votants molt ben representats a l'Acadèmia. També té tres Globus d'Or i dos premis Bafta, tot i que no en les categories principals.

Per la seva part, "Una batalla tras otra" ha triomfat als Critics Choice, als Globus, als Bafta i també en els premis dels directors i els productors de Hollywood, que l'encerten 3 de cada 4 cops. Per tant, sembla que el film de Paul Thomas Anderson va al davant, però no.

La pel·lícula de Ryan Coogler és la més nominada de la història. Opta a 16 estatuetes i no dobla candidatura en cap categoria, és a dir que podria guanyar-los tots. Això és un impossible, però no ho és tant que s'endugui el premi gros.

També els ajuda el factor racial. Fa 10 anys, des de "Moonlight", que l'Oscar a la millor pel·lícula no el guanya una cinta amb protagonisme de la comunitat afroamericana. Ja toca repetir, i un dels culpables pot ser Michael B. Jordan.

El millor actor

El protagonista d'"Els pecadors", on interpreta dos papers alhora, dos germans bessons de caràcter ben diferent, s'acaba d'endur l'Actor Awards al millor actor protagonista que atorga el sindicat d'actors (SAG-AFTRA). Ningú s'ho esperava i aquesta victòria en plena campanya de votacions per als Oscars ha proporcionat al film la categoria d'"underdog", és a dir, de favorit amagat que és altament probable que guanyi per sorpresa.

En la categoria d'actor, fa vint anys de la victòria de Forest Whitaker com a millor actor per "El último rey de Escocia", si aparquem l'amarga nit de Will Smith. Pel camí s'han quedat aquests anys Chadwick Boseman, Chiwetel Ejiofor, Colman Domingo en dues ocasions i Denzel Washington, en tres.

Per tant, aquest cop, Michael B. Jordan podria ser la sorpresa i convertir-se en el sisè actor negre premiat com a protagonista. Superaria així el favorit inicial, Timothée Chalamet. L'actor de "Marty Supreme" va arrencar la cursa en un primer lloc indiscutible, però, per culpa de les enveges i de les seves polèmiques innecessàries, cada cop té més lluny la possibilitat d'estrenar-se en el palmarès.

Per la seva part, la comunitat cinematogràfica considera que Leonardo DiCaprio ja està per sobre dels premis. L'han nominat en sis ocasions, oblidat uns quants cops més i només n'ha guanyat un, però ell s'ho pren sempre amb bon humor i, per tant, molts acadèmics no consideren prioritari que rebi més reconeixements.

Finalment, Ethan Hawke té poquíssimes possibilitats, perquè està nominat per un film molt petit. De manera que el gran rival de Jordan és el brasiler Wagner Moura ("L'agent secret").

El millor director

En les primeres 80 edicions dels Oscars, només un cineasta negre va estar nominat al premi a la millor direcció, John Singleton per "Els nois del barri". El segon va trigar 18 anys més a arribar: Lee Daniels per "Precious". Després van venir Steve McQueen ("12 anys d'esclavitud"), Barry Jenkins ("Moonlight"), Jordan Peele ("Déjame salir") i Spike Lee ("Infiltrado en el KKKlan"), però cap d'ells no va guanyar.

Ryan Coogler podria trencar el malefici, però Paul Thomas Anderson continua sent el favorit. Amb la seva catorzena nominació, sembla que els acadèmics consideren que ja li ha arribat l'hora. El que no va aconseguir amb "Pous d'ambició", "El fil invisible" o "Licorice Pizza", sembla que ho aconseguirà amb "Una batalla tras otra".

La millor actriu

Jessie Buckley guanyarà. És la categoria més previsible. S'ha endut gairebé tots els premis possibles per la seva interpretació de l'Agnes, la dona de William Shakespeare a "Hamnet", i seria una sorpresa majúscula que l'Oscar se l'endugués alguna altra de les nominades.

Ara, cal reconèixer que Renate Reinsve ("Valor sentimental"), Rose Byrne ("Si pudiera, te daría una patada") i Kate Hudson ("Song sung blue (Canción para dos)") se'l mereixerien igualment. Emma Stone, aquest cop, està un esglaó per sota amb "Bugonia". És la seva cinquena nominació i ja ha guanyat dues estatuetes.

"Sirât", l'esperança en el so

En la categoria de millor pel·lícula internacional, "Sirât" té poquíssimes opcions. La lluita estarà entre la noruega "Valor sentimental", la gran favorita, i la brasilera "L'agent secret", que compta amb el vot d'una comunitat llatinoamericana molt activa. Totes dues han superat la barrera idiomàtica i tenen nou i quatre nominacions, respectivament. El fet que la nòmina d'acadèmics sigui cada cop més plural, diversa i poliglota hi ha ajudat.

En canvi, Neon, la distribuïdora nord-americana de la pel·lícula d'Oliver Laxe, està jugant fort per d'endur-se el premi en la categoria de millor so. L'equip íntegrament femení format per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, ja va fer història amb la seva nominació. Ara, els acadèmics potser les tornen a votar per tancar el cercle. Seria apoteòsic, una victòria de David contra Goliat, perquè els seus rivals són megaproduccions de Hollywood, i això als acadèmics els encanta.

El recompte final

En la resta de categories, "Els pecadors" podria endur-se més premis entre els intèrprets secundaris, el millor guió original i la millor banda sonora, mentre que "Una batalla tras otra" té moltes opcions a les categories de fotografia, muntatge i guió adaptat.

Altres pel·lícules amb opcions en les categories més tècniques són "Frankenstein", "F1" o "Avatar: Foc i cendra". I "Les guerreres K-Pop" tenen assegurats els premis a millor pel·lícula d'animació i a millor cançó, per al superèxit "Golden".

La gala

Conan O'Brien repeteix com a mestre de cerimònies després de debutar l'any passat. Les bones crítiques han fet que l'Acadèmia el torni a triar. Han assegurat que serà un espectacle dinàmic (una promesa que es compleix en poques ocasions).

Aquí es podrà seguir en directe en el programa especial que farà Catalunya Ràdio a partir de la una de la matinada, comandat per Toni de la Torre i amb tot l'equip de "La finestra indiscreta".

Tot els nominats als Oscars 2026

Millor pel·lícula

• "Bugonia"
• "F1"
• "Frankenstein"
• "Hamnet"
• "Marty Supreme"
• "Una batalla tras otra"
• "L'agent secret"
• "Valor sentimental"
• "Els pecadors"
• "Sueños de trenes"

Millor direcció

• Chloé Zhao, per "Hamnet"
• Josh Safdie, per "Marty Supreme"
• Paul Thomas Anderson, per "Una batalla tras otra"
• Joachim Trier, per "Valor sentimental"
• Ryan Coogler, per "Els pecadors"

Millor actriu protagonista

• Jessie Buckley, per "Hamnet"
• Rose Byrne, per "Si pudiera, te daría una patada"
• Kate Hudson, per "Canción para dos"
• Renate Reinsve, per "Valor sentimental"
• Emma Stone, per "Bugonia"

Millor actor protagonista

• Timothée Chalament, per "Marty Supreme"
• Leonardo DiCaprio, per "Una batalla tras otra"
• Ethan Hawke, per "Blue Moon"
• Michael B. Jordan, per "Els pecadors"
• Wagner Moura, per "L'agent secret"

Millor actriu de repartiment

• Elle Fanning, per "Valor sentimental"
• Inga Ibsdotter Lilleaas, per "Valor sentimental"
• Amy Madigan, per "Weapons"
• Wunmi Mosaku, per "Els pecadors"
• Teyana Taylor, per "Una batalla tras otra"

Millor càsting

• Nina Gold, per "Hamnet"
• Jennifer Venditti, per "Marty Supreme"
• Cassandra Kulukundis, per "Una batalla tras otra"
• Gabriel Domingues, per "L'agente secret"
• Francine Maisler, per "Els pecadors"

Millor actor de repartiment

• Benicio del Toro, per "Una batalla tras otra"
• Jacob Elordi, per "Frankenstein"
• Delroy Lindo, per "Els pecadors"
• Sean Penn, per "Una batalla tras otra"
• Stellan Skarsgard, per "Valor sentimental"

Millor guió original

• "Blue Moon"
• "Un simple accident"
• "Marty Supreme"
• "Valor sentimental"
• "Els pecadors"

Millor guió adaptat

• "Bugonia"
• "Frankenstein"
• "Hamnet"
• "Una batalla tras otra"
• "Sueños de trenes"

Millor pel·lícula internacional

• "L'agent secret" (Brasil)
• "Un simple accident" (França)
• "Valor sentimental" (Noruega)
• "Sirat" (Espanya)
• "La veu de Hind" (Tunísia)

Millor disseny de vestuari

• "Avatar: Foc i cendra"
• "Frankenstein"
• "Hamnet"
• "Marty Supreme"
• "Els pecadors"

Millor disseny de producció

• "Frankenstein"
• "Hamnet"
• "Marty Supreme"
• "Una batalla tras otra"
• "Els pecadors"

Maquillatge i perruqueria

• "Frankenstein"
• "Kokuho"
• "Els pecadors"
• "The smashing machine"
• "The ugly stepsister"

Millor muntatge

• Stephen Mirrione, per "F1"
• Ronald Bronstein i Josh Safdie, per "Marty Supreme"
• Andy Jurgensen, per "Una batalla tras otra"
• Olivier Bugge Coutté, per "Valor sentimental"
• Michael P. Shawver, per "Els pecadors"

Millor fotografia

• "Frankenstein"
• "Marty Supreme"
• "Una batalla tras otra"
• "Els pecadors"
• "Sueños de trenes"

Millors efectes visuals

• "Avatar: Foc i cendra"
• "F1"
• "Jurassic World rebirth"
• "The lost bus"
• "Els pecadors"

Millor so

• "F1"
• "Frankenstein"
• "Una batalla tras otra"
• "Els pecadors"
• "Sirat"

Millor banda sonora original

• Jerskin Fendrix, per "Bugonia"
• Alexandre Desplat, per "Frankenstein"
• Max Richter, per "Hamnet"
• Jonny Greenwood, per "Una batalla tras otra"
• Ludwig Goransson, per "Els pecadors"

Millor cançó original

• "Dear me", de "Reelentless"
• "Golden", de "Las guerreras k-pop"
• "I lied to you", d'"Els pecadors"
• "Sweet dreams of Joy", de "Viva Verdi!"
• "Train dreams", de "Sueños de trenes"

Millor pel·lícula documental

• "The Alabama Solution"
• "Come see me in the good light"
• "Cutting through rocks"
• "Mr. Nobody against Putin"
• "The perfect neighbor"

Millor pel·lícula d'animació

• "Arco", d'Ugo Bienvenu, Félix de Givry, Sophie Mas i Natalie Portman
• "Elio", de Madeline Sharafian, Domee Shi, Adrian Molina i Mary Alice Drumm
• "Las guerreras k-pop", de Maggie Kang, Chris Appelhans i Michelle L.M. Wong
• "Little Amélie or the character of rain", de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han, Nidia Santiafo i Henri Magalon
• "Zootròpolis 2", de Jared Bush, Byron Howars i Yvett Merino

Millor curtmetratge de ficció

• "Butcher's Stain"
• "A friend of Dorothy"
• "Jane Austen's Period Drama"
• "The singers"
• "Two people exchanging saliva"

Millor curtmetratge documental

• "All the empty rooms"
• "Armed only with a camera: the life and death of Brent Renaud"
• "Children no more: were and are gone"
• "The devil is busy"
• "Perfectly a strangeness"

Millor curtmetratge d'animació

• "Butterfly"
• "Forevergreen"
• "The girl who cried pearls"
• "Retirement plan"
• "The three sisters"