Haití, un país en guerra assetjat per les bandes armades
Haití es pot descriure de moltes maneres: un país en guerra, el més empobrit d'Amèrica, una illa africana al Carib... però cap és exacte. L'arrel de la crisi social, econòmica, política i humanitària que viu el país, ara accentuada, es remunta a l'espoli i l'esclavatge del colonialisme francès.
Aconseguir la independència, el 1804, no va ser garantia de progrés. Des d'aleshores s'han succeït dictadures, governs corruptes, cops d'estat controlats pels Estats Units o França i un èxode massiu de més d'un milió d'haitians, principalment cap a Nord-amèrica, Mèxic i Xile.
Des de l'assassinat del president electe, l'empresari Jovenel Moïse, l'estiu de 2021, s'ha agreujat el descontrol i Haití s'ha convertit en un país fallit, amb institucions no operatives.
El periodista independent Harold Isaac assegura que les bandes armades han sabut aprofitar el buit de poder, que es disputen amb un govern de transició que tampoc demostra cap intenció de voler normalitzar la situació:
Haití s'ha enfrontat els darrers 10 anys a un seguit de crisi, institucionals i constitucionals, que ara han acabat d'esclatar.
El govern de transició configurat després de la renúncia del primer ministre, Ariel Henry, ara fa un any i mig, hauria de tenir els dies comptats, però sembla inviable que es puguin celebrar les eleccions previstes el 2026 amb legitimitat.
Prop d'un milió i mig de desplaçats
La violència de les bandes armades s'ha apoderat de gran part del país, també la regió agrícola de l'Artibonite. A la capital, Port-au-Prince, es reprodueix la mateixa imatge: el 90% està ja en mans dels grups armats.
Fugint de la violència, impartida també per la policia i els grups d'autodefensa, gairebé un milió i mig d'haitians s'han vist obligats a abandonar casa seva. Una gran part viu en condicions deplorables a escoles i instituts convertits en improvisats camps de desplaçats interns, on tampoc està garantida la seva seguretat perquè hi ha infiltrats els mateixos membres de les bandes de les quals han fugit. Amuntegats en espais insalubres, la població està exposada a la violència, l'explotació i abusos.
Organitzacions com Unicef intenten abastir, amb serveis mèdics o aigua potable, la població més indefensa, però l'ajuda és insuficient.
A l'Institut Jean-Marie Vincent, al centre de la capital haitiana, fa dos anys que hi viuen 8.000 persones i no para d'arribar-n'hi més cada dia. L'expert en emergències Boris Matous insisteix que els més desprotegits són els infants:
La meitat de la gent que viu en aquest camp de desplaçats són infants. Ells i les seves mares són els més vulnerables i necessiten serveis d'emergència.
Una emergència crònicament infrafinançada
Unicef estima que més de 6 milions de persones, més de la meitat de la població d'Haití, necessiten assistència humanitària, inclosos 3,3 milions d'infants. Les retallades en ajuda al desenvolupament per part dels Estats Units i altres països rics han agreujat l'emergència, ja de base infrafinançada.
Geeta Narayan, representant d'Unicef a Haití, recorda que reduir el pressupost de les organitzacions humanitàries té un impacte directe sobre la població més dèbil. Aquest 2025 només s'ha rebut el 16% del finançament necessari per fer front a l'assistència infantil urgent a Haití, concretament, poc més de 42 milions de dòlars en comparació amb els 272 requerits.
La lluita contra la desnutrició infantil
A Haití, 5,7 milions de persones, més de la meitat de la població, viu amb nivells alts elevats d'inseguretat alimentària aguda, dels quals 1,2 milions són infants menors de 5 anys.
A la zona rural de l'Artibonite, a Gonaïves, en el centre sanitari K-Soleil, centenars d'infants arriben dues vegades a la setmana per rebre un tractament a base de pasta de cacauet que pot ajudar a superar la fase aguda de desnutrició en setmanes.
Unicef dona suport al centre en la lluita contra l'emergència alimentària infantil i en les campanyes de vacunació.
Els infants, membres de les bandes
Als grups armats, els infants i els joves haitians tenen un paper essencial i suposen la meitat dels efectius. Són captats, segrestats o manipulats per formar-ne part com a espies, informadors o objectes sexuals, i la seva rehabilitació és una feina molt complicada.
A Port-au-Prince, organitzacions locals i Unicef treballen en un centre d'incògnit per recuperar-los i intentar que tornin a ser acceptats per les seves famílies. Sovint han comès crims, han violat o tornen, en el cas de les noies, embarassades o amb nadons.
Geeta Narayan assegura que tot i que se'ls ha robat la infància, la capacitat de resiliència dels menors és immensa i sempre hi ha esperança. El principal és entendre que, independentment del bàndol que han ocupat en el conflicte armat, tots els infants són víctimes per igual:
No es tracta de tornar enrere, es tracta d'anar cap endavant. Els nenes i les nenes son increïblement resistents. Fins i tot hi ha esperança quan infant que ha comès actes horribles de violència, però cal assistència mèdica i psicosocial.
Un carreró sense sortida
Els haitians estan literalment atrapats en la seva meitat de l'illa Hispaniola. Durant dècades més d'un milió d'haitians van abandonar l'illa escapant d'una greu crisi humanitària, econòmica i política. Ara, però, s'han tancat les dues vies de sortida: la República Dominicana ha blindat la frontera i els Estats Units han suspès els permisos humanitaris.
A mesura que s'agreuja la crisi que viu el país, el govern de la República Dominicana ha tancat i militaritzat la frontera i ha endurit la política migratòria contra els haitians. Tot i que els necessita com a mà d'obra barata, sobretot a les poblacions fronteres, el discurs antihaitià treu rèdit polític en el panorama dominicà actual. El repte és deportar 10.000 haitians cada setmana. Molts són separats de les seves famílies i pateixen maltractaments. Després de dècades com a residents i treballadors al país veí, continuen sense cap dret.
Joseph Youdinx, responsable del centre d'acollida als deportats que l'Oficina Nacional de Migració d'Haití té a Ouanaminthe, assegura que es violen els drets humans fonamentals. Deportacions a última del vespre o de matinada, sense deixar opció a agafar cap pertinença, ho demostren, així com la repatriació de dones que acaben de donar a llum.
L'oficina haitiana de migració intenta atendre l'allau diària d'haitians expulsats, sense pertinences amb mètodes il·legals denunciats per múltiples organitzacions humanitàries...com la repatriació de dones i nadons que acaben de donar a llum:
Posen en risc la vida del nadó i de la mare. És francament evident el maltractament i la greu falta de respecte per la dignitat humana més elemental.
També els Estats Units de Donald Trump han barrat el pas als haitians, amb la cancel·lació de visats i permisos humanitaris, mentre amenaça de deportar-ne centenars de milers, fins ara amb estatus de protecció per la violència que arrasa el país, alimentada en gran part pel tràfic d'armes nord-americanes que abasteixen el crim organitzat al Carib.
El triangle més perillós
La situació geogràfica d'Haití no ajuda a imaginar una solució que pugui trencar el perillós triangle que va originar els grups armats, format pel narcotràfic, les elits econòmiques i els polítics corruptes.
L'illa caribenya, rica en recursos no explotats, ocupa un espai de pas clau en l'intercanvi del tràfic d'armes procedents de Florida i Geòrgia cap a l'Amèrica Llatina, i en sentit contrari, en la sortida de drogues cap a l'Amèrica del Nord. Harold Isaac recorda que no és un problema aïllat:
Els poders armats estan inundant amb armes, fàcilment disponibles als Estats Units, l'Àmèrica Llatina i creant aquestes petites bosses de poder.
Les bandes a Haití, armades dècades ençà pels mateixos partits polítics en les seves lluites territorials, bàsicament han sabut aprofitar l'enclavament i s'han emancipat. Caldrà veure qui dels que els van donar el poder ara els hi poden treure.
