"Hawaii: el paradís es reivindica", a "30 minuts"
A Hawaii hi viuen prop d'un milió i mig de persones de diferents ètnies i procedències, sobretot de l'Extrem Orient, però amb un predomini creixent de la població caucàsica procedent dels Estats Units, gairebé una quarta part dels seus habitants, enfront del 10% que representa el grup dels hawaians originaris. Les Hawaii viuen fonamentalment del turisme, que aporta més d'una quarta part del seu producte interior brut, amb més de 10 milions de visitants anuals.
Els Estats Units d'Amèrica van annexionar-se Hawaii el 1898 però no va ser fins al 1959 que l'arxipèlag va ser incorporat i reconegut com el 50è estat de la Unió. Durant aquest període, la població autòctona va perdre les seves institucions amb l'abolició de la monarquia pròpia i va veure com es prohibia la llengua hawaiana i es folcloritzaven les expressions culturals més genuïnes. Però d'ençà l'any 2015 s'ha iniciat un procés de reconeixement dels pobles originaris i el retorn d'un govern propi dels hawaians nadius.
La reivindicació sobiranista hawaiana viu, els darrers anys, un impuls important amb la recuperació de la llengua, la cultura i les tradicions i formes d'organització social prèvies a l'annexió als Estats Units. "Nosaltres no som americans", deia Haunani-Kay Trask, l'activista, educadora i poetessa que va liderar el moviment hawaià de la sobirania, el 1993, en la manifestació commemorativa del centenari de l'abolició de la monarquia local. Des d'aquell any, el moviment sobiranista ha crescut i s'ha enfortit reivindicant el respecte a la terra i la natura, enfront de la massificació turística, les immenses explotacions agrícoles i la parcel·lació residencial de les grans fortunes que hi construeixen aquí les seves segones residències.
Desposseïts de les seves terres, als nadius hawaians els toca la pitjor part en aquest repartiment de papers: feines lligades al sector turístic, treballadors de les explotacions agrícoles i servents a les cases dels milionaris. I en molts casos, condemnats a viure en infrahabitatges o directament al carrer. Aquest contrast entre l'opulència d'uns i la pobresa i marginació dels habitants originaris és el que fa que Twinke Borge, la matriarca d'un camp on viuen 250 persones sense llar, es pregunti què pot fer per a la comunitat i vegi en l'empoderament dels hawaians una part de la solució. Avui, Hawaii es reivindica, mirant al futur.
Un reportatge de Matt Davis
Producció : Pākē Salmon
Edició: Peter O'Donoghue
Una producció FOREIGN CORRESPONDANT per ABC AUSTRALIA
#HawaiiTV3
