"He vingut a jugar i m'han vist el llautó": la jugada que va sacsejar "Joc de cartes" a Girona

Girona va entrar al joc i no ho va fer de puntetes. "Joc de cartes" va deixar Barcelona enrere i va plantar la furgoneta de Marc Ribas a les comarques gironines amb una missió clara: trobar el millor restaurant d'especialitat de la província.  

La ruta va tenir moments brillants i d'altres de més irregulars, amb plats que van sorprendre i d'altres que van deixar dubtes. Quins locals hi van participar i quin restaurant s'ha endut el gran premi? 

Forquilla i Ganivet (Banyoles): el lloc que no promet res i compleix

La primera parada va ser a Banyoles, en un polígon industrial on Forquilla i Ganivet no intenta dissimular què és ni què vol ser. El seu propietari, Petru Rusu, proposa una cuina catalana directa, de menú, de plats pensats perquè la gent hi torni, no perquè els fotografiï. 

A taula hi van anar arribant elaboracions com l'ou cuit a baixa temperatura, les croquetes o l'arròs amb coral i gamba vermella, plats que no volen sorprendre, però sí funcionar. 

Els rivals van tenir dubtes, amb algun comentari punyent i més d'un prejudici, però quan van arribar les notes es va establir un consens clar: el preu està molt ben ajustat i això a "Joc de cartes" pesa. 

La cuina no va entusiasmar però tampoc decebre, i el restaurant va tancar amb una nota mitjana de 6,4, amb la sensació que jugar sense artificis, de vegades, és una bona estratègia. 

Pizzeria 33 (Riudellots de la Selva): bones pizzes i un debat que ningú havia demanat 

A Riudellots de la Selva, Pizzeria 33 va aportar un canvi d'energia. Eduard Cebrià, que va obrir el local de molt jove aprofitant el forn familiar, va defensar una proposta clara: pizzes artesanals, ingredients frescos i un concepte molt definit que es reflecteix fins i tot en el nom del restaurant. 

Les pizzes van agradar, tant per l'aspecte com pel gust. "Fan molt bona pinta", van coincidir els rivals quan van arribar a taula. Però el sopar va fer un gir inesperat quan va aparèixer la mel en una de les elaboracions i, amb la mel, una afirmació que va deixar tothom pensant. Aquí el moment: 

Més enllà de la polèmica, el menjar va ser el més ben valorat del local, mentre que l'espai i el servei van quedar més justos. El resultat final va ser un 6,4, que va deixar la pizzeria empatada amb Forquilla i Ganivet i amb la sensació que, a vegades, parlar massa pot jugar en contra. 

La Cevichería (Girona): molt discurs, però poc marge d'error

A Girona ciutat, La Cevichería, el projecte d'Alondra Banderas, arribava amb un relat potent i unes expectatives elevades. La proposta de cebiches d'autor inspirats en diferents cuines sud-americanes feia pensar en una parada amb caràcter, però el pas pel programa va acabar sent més complicat del que semblava.  

El disseny del local no va acabar de convèncer els rivals, la cuina era molt reduïda i el menú --gairebé exclusivament basat en cebiches-- no va donar marge a redreçar la situació quan van aparèixer els primers dubtes.   

El moment més tens va arribar amb el salmó. Davant les crítiques, l'Alondra es va defensar: "Treballem amb peix fresc i de qualitat." Però Josué Juan va ser més contundent: "Quan una cosa està malament, no es debat; s'assumeix." Marc Ribas també hi va intervenir per remarcar que hi havia errors difícils de justificar.  

Les notes van ser clares i el restaurant va acabar amb una mitjana de 4,8, suspès, i amb l'Alondra visiblement afectada. "No m'esperava aquesta patacada", va reconèixer, sorpresa pel resultat.  

The Factory (Lloret de Mar): quan el nivell puja i es nota

L'última parada va ser a Lloret de Mar, dins l'hotel L'Azure, on Raúl Rodríguez va presentar The Factory. Només entrar, els rivals ja van intuir que el nivell era diferent.   

La cuina, àmplia i professional, va marcar distàncies. Tot i això, els concursants hi van fer alguna crítica puntual: "Hi veig una mica de greix", deia l'Alondra. L'Eduard no va dubtar a replicar: "No pots criticar aquesta cuina quan a la teva gairebé no s'hi pot entrar."  

Els plats van parlar per si sols: burrata, carpaccio d'Angus, gyozes de secret ibèric, pop a la brasa o magret d'ànec. "Això ja és una altra història", va resumir Marc Ribas. Les notes van ser molt altes i The Factory va tancar amb una mitjana provisional de 8,1. 

El veredicte: una victòria que es va anar cuinant

A la taula final no hi va haver grans girs de guió ni canvis dramàtics d'última hora, perquè la partida feia estona que s'havia començat a decantar.  

A mesura que s'anaven revelant les puntuacions, va quedar clar que The Factory havia jugat en una altra lliga des del moment que va entrar en joc, tant per proposta gastronòmica com per execució i regularitat. 

El restaurant de Raúl Rodríguez, ubicat a l'hotel L'Azure de Lloret de Mar, es va coronar com a guanyador del programa de "Joc de cartes" a Girona amb una puntuació provisional de 8,1 --una de les més altes que es recorden al programa--, cosa que el consolida com el millor restaurant d'especialitat de la província. 

La nota més baixa va ser a la cuina, amb un 6 que li va donar l'Alondra. "He vingut a jugar i m'ha sortit malament, perquè m'han vist el llautó. Les puntuacions dels meus companys segurament són perquè m'han vist jugar", va reconèixer la restauradora en veure el resultat. 

Amb el veredicte sobre la taula, la setmana va tancar deixant una sensació clara: a Girona hi ha molta diversitat gastronòmica, però quan el nivell és alt i es manté fins al final, les cartes acaben parlant soles, encara que no tothom surti amb el mateix somriure.