Heroi dels nens als 91 anys
Cada dia costa més desenganxar els infants de les pantalles. Per sort queda gent, com l'avi Mateu, que es resisteix a tirar la tovallola. Porta tota la vida ensenyant a la canalla jocs tradicionals de carrer: des de la baldufa fins al trencacames. Està convençut que tenen beneficis incalculabes.
A la sortida d'escola, a Navarcles, és fàcil veure canalla jugant al carrer. Els arrossega l'avi Mateu. Tot i que cada cop costa més, perquè estan sobreocupats, encara n'hi ha uns quants que s'hi enganxen.
Abans venien més sovint. Ara, entre el futbol, l'anglès i el ballet, els he de tibar. Fem amb els que som. Què hi farem!
La competència és forta. No només van plens d'extraescolars, també perden el nord amb la tauleta, la consola, la televisió i el mòbil.
Jo sempre els hi dic: nano, de tant fer servir el mòbil, si no jugues et quedaràs ben immòbil!
Jocs de tota la vida i d'inventats
Saltar a corda, fer ballar la baldufa, el picaculs, el trencacames... Aquests són alguns dels jocs de l'avi Mateu que més triomfen.
La canalla s'ho passa molt bé i ja em busquen.
Els infants es mouen a l'aire lliure, interactuen i coneixen jocs de tota la vida. Són jocs simples i sostenibles que creen vincles. "Amb una corda i un pot vell de sabó tens un joc" diu l'Anna, professora de l'única escola que hi ha al poble. Els nens i nenes descobreixen jocs ben curiosos:
Amb el trencacames fa girar la corda com si fossin les agulles del rellotge i nosaltres hem de saltar com una granota.
L'avi Mateu també s'inventa jocs. Per exemple, fer sonar una esquella amb una petita bola casolana. I construeix les seves pròpies joguines.
Vaig trobar el pom metàl·lic d'una porta vella i el vaig reconvertir en una baldufa.
El jocs tradicionals, una medecina
Per la Gemma Domene, professora de l'escola bressol, cal preservar aquest tipus de jocs:
Els jocs tradicionals són com una medecina. Passen de generació en generació, de manera oral i vivencial.
L'avi Mateu només hi veu avantatges.
Els nanos que juguen a jocs tradicionals pugen d'una altra manera. Són activitats que els hi acabaran sent de profit.
Infància sense jocs
L'avi Mateu es va criar a la Maternitat de Barcelona i després el va adoptar una família de Navarcles que no podia tenir fills.
Vaig passar tants anys sense jugar que, als meus 90 anys, encara faig això perquè m'esbravo i disfruto.
A l'antiga botiga de comestibles de la família, davant la plaça de l'Església, l'avi Mateu ha muntat el seu particular museu de joguines i records. Està obert a tothom i és una autèntica immersió històrica a la vida d'un avi entranyable que no vol deixar mai de ser infant.
