Hi ha alternatives al gas de Rússia?

Europa consumeix uns 500.000 milions de metres cúbics anuals de gas i el 40% provenen de Rússia. Se n'abasteixen sobretot Alemanya, Itàlia i diversos països de l'est i algun de nòrdic, com Finlàndia.

Amb el conflicte d'Ucraïna, Europa s'ha plantejat la possibilitat de buscar alternatives per reduir aquesta dependència del gas rus. I des de Rússia s'ha amenaçat d'aturar els gasoductes. 

Què passaria si, per voluntat europea o per decisió russa, el subministrament s'interrompés? Els experts diuen que hi ha alternatives, però que no són a curt termini.

Gas natural liquat i altres gasoductes

La Comissió Europea ha plantejat possibilitats com incrementar les importacions a través de gasoductes provinents de Noruega, l'Azerbaidjan o Escòcia i comprar més gas natural liquat a països com els Estats Units, Qatar, Nigèria o Austràlia.

Aquests països ja produeixen al màxim i tenen contractes per abastir altres zones del planeta. Antoni Cunyat és professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

"Hi ha el problema que normalment els contractes es fan a 10 anys. Per tant, ja els tenen fets."

Un altre problema és que aquest gas es transporta en vaixell en estat líquid perquè ocupa menys espai, i un cop a Europa, s'hauria de reconvertir en gas. I aquí és on apareix el segon maldecap

"Necessites plantes regasificadores i molts països d'Europa o no en tenen o en tenen molt poques."

 A Alemanya, per exemple, no n'hi ha cap. A l'estat espanyol, sí que n'hi ha, i treballen per sota de la seva capacitat. Podrien posar-se al servei d'altres països europeus, però per fer-ho no hi ha interconnexions de gas que travessin els Pirineus.

 

Com que l'hivern s'acaba, farà falta menys gas i això donarà més marge a les autoritats europees per buscar gas alternatiu. Els experts creuen que cal buscar alternatives al gas en les energies renovables i sostenibles, pensant també en la supervivència econòmica d'Europa.