Història i llegat del Sónar: música electrònica i art digital a Barcelona
Ha seguit els passos dels sons més experimentals del món, ha descobert artistes transgressors i talent emergent, i ha marcat el ritme de la música electrònica. Enguany, amb 31 anys de trajectòria, el Festival Sónar continua portant la batuta dels sons del futur.
Més enllà de ser un festival de música electrònica, el Sónar s'ha consolidat com un laboratori d'idees i un espai on l'avantguarda artística i tecnològica troba el seu altaveu més potent. Però, com ha evolucionat el so del Festival Sónar al llarg dels anys? Quins artistes de renom han passat pels seus escenaris? Què fa que continuï sent un epicentre cultural que transcendeix les modes i el temps?
El naixement d'un referent
Ens situem a Barcelona, a principis dels anys noranta, més concretament el 1994. En un context en què l'electrònica vivia un moment d'efervescència, el periodista Ricard Robles i els components del grup Jumo, Enric Palau i Sergi Caballero, van decidir crear un festival sota el lema "Connecta't a la música del futur".
L'objectiu era clar: explorar i aglutinar totes les dimensions de l'electrònica, tot integrant l'art digital, la tecnologia i el pensament en un mateix espai. Des del primer moment, el Sónar va néixer amb un caràcter avantguardista.
De fet, la separació de l'esdeveniment en "Sónar de Dia" i "Sónar de Nit" marca aquesta dicotomia entre l'experimentació i la divulgació cultural durant el dia i l'exploració i els grans noms durant la nit.
Festival Sónar: què ha canviat?
Al llarg de tres dècades d'història, el Sónar ha demostrat una capacitat incessant de reinventar-se sense perdre la seva essència. De ser un festival referent a Barcelona, es va expandir per convertir-se en una marca global amb edicions en ciutats com Reykjavík, Istanbul, Bogotà o Hong Kong, portant el seu segell distintiu arreu del món.
Si bé sempre ha estat l'altaveu de l'electrònica més trencadora, el Sónar ha sabut integrar noves sonoritats i corrents. El Sónar ha estat un termòmetre cultural i ha portat propostes que van des del hip hop electrònic fins a la fusió de gèneres urbans.
Les instal·lacions audiovisuals i les activitats del Sónar+D (l'espai de creativitat contemporània i tecnologia puntera) són el testimoni d'un festival que no es conforma amb reproduir el present, sinó que s'esforça per anticipar el que passarà en un futur.
La seu del Sónar també reflecteix els aires de canvi que ha viscut el festival al llarg d'aquests anys: del CCCB, la Sala Apolo i la Mar Bella ha passat a celebrar-se a la Fira de Montjuïc i la Fira Barcelona Gran Via.
Icones que han passat pel Sónar
El Sónar no seria el mateix sense els artistes que han donat sentit al seu leitmotiv i han vertebrat el seu paisatge sonor. Pels escenaris del festival han passat llegendes com Daft Punk fins a joves talents que han vist com la seva carrera començava a catapultar-se, com Rusowsky.
El duo francès va actuar en una de les primeres edicions del festival, el 1997, en el que va ser el seu primer concert al país i en el qual van presentar el seu primer disc, "Homework". Va ser una sessió de Daft Punk en què no van faltar els talls a meitat de cançó abans d'arribar el frenesí. L'enigmàtica Björk va submergir-nos en una de les seves experiències immersives en el desè aniversari del Sónar. L'any 2003 l'islandesa ens va descobrir el reactable.
L'any anterior la va precedir l'actuació de Pet Shop Boys, en una edició marcada pel cartell de Maradona i la internacionalització del festival a ciutats com Londres o Lisboa. En l'edició de 2013, els pioners Kraftwerk van tornar al festival després de 15 anys i es van veure enfrontats al fenomen de l'EDM i una de les seves figures estrella: Skrillex.
Pel Sónar també han passat icones com Richie Hawtin, Aphex Twin, M.I.A. o un desconegut Kanye West l'any 2005.
Però el festival també ha estat el lloc on artistes com Arca o Rusowsky han consolidat la seva visió disruptiva i on figures com Rosalía o Judeline han presentat projectes que fusionen la tradició amb la modernitat electrònica, demostrant l'amplitud de mires del festival.
El timó del Sónar i la polèmica compra de KKR
Enguany el Sónar torna a ser el centre del debat, però no per la seva programació. La compra majoritària del festival pel fons d'inversió KKR, a través del grup Superstruct Entertainment, ha despertat crítiques per part de sectors culturals i activistes. La notícia ha obert una caixa de Pandora de preguntes, preocupacions i debats.
Malgrat que el Sónar s'hagi desvinculat públicament de qualsevol acció i activitat de KKR i condemni el conflicte entre Israel i Gaza, una trentena d'artistes han decidit no participar en el festival.
Amb més de 30 anys d'història, el Sónar segueix sent una de les finestres més potents per mirar què vindrà. Però la pregunta que comporta aquesta operació és inevitable: pot un festival construït des de l'avantguarda mantenir el seu esperit? Quin paper hi juguen els festivals de música en un context de conflicte geopolític com aquest?
