Holanda podria exigir la vacunació dels infants per acceptar-los a l'escola bressol

A partir de la tardor, estar vacunats pot ser la condició perquè els infants puguin accedir a les escoles bressol a Holanda. El projecte de llei que ho estableix té el suport de tres dels quatre partits que formen la coalició de govern i de prop de dos terços dels diputats al Parlament holandès.

Holanda s'ha plantejat contrarestar la disminució de vacunacions que està experimentant des de fa uns anys. En aquests moments, l'índex de vacunació es troba per sota del 95%, el mínim que l'OMS (Organització Mundial de la Salut) exigeix per garantir que tota la població està protegida contra xarampió, galteres i rubèola. Actualment, el Programa Nacional d'Immunització inclou dotze vacunes, però cap no és obligatòria.

L'anunci del govern holandès coincideix amb un important repunt dels casos de xarampió a Europa. Només en el primer semestre del 2018 hi ha hagut, segons l'OMS, més de 41.000 casos de xarampió, amb un mínim de 37 morts. És gairebé el doble dels casos que es van donar en tot el 2017, que van ser 24.000. I un augment espectacular respecte als del 2016, que van ser 5.000.

La majoria de casos del 2018 s'han produït a Europa de l'Est, però a França i Itàlia es van superar el miler.

I precisament França ha modificat la llista de vacunes obligatòries. A principis d'any, el govern va a anunciar que a les tres ja vigents, contra la diftèria, el tètan i la poliomielitis, s'hi afegien les que prevenen aquestes vuit malalties: tos ferina, meningitis B i C, hepatitis B, infecció per pneumococ, xarampió, galteres i rubèola. La no vacunació implicaria la no admissió en llars d'infants, escoles o colònies de vacances. Actualment, el Codi Penal francès castiga amb fins a dos anys de presó i 30.000 euros de multa els pares que no vacunin els fills sense una causa legítima, si bé aquesta sentència es dicta molt rarament.

Catalunya no obligarà

A Catalunya l'índex de vacunació contra el xarampió està en el 95%, el mínim exigit per l'OMS. En declaracions a Catalunya Ràdio, la doctora Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut, ha explicat que "des del 2000 no en tenim casos propis, però estem en un món global, on es viatja molt. I tenim brots greus actius en països que són fronterers amb nosaltres, com França, i en altres de propers com Itàlia".

Per Cabezas, cal no abaixar la guàrdia. Però el Departament de Salut no es planteja l'obligatorietat de la vacuna:

"Hem fet consultes al Comitè de Bioètica de Catalunya. I en totes les ocasions el posicionament era que hi havia motius per fer-ho, però que entre la població hi ha una confiança molt alta en les vacunes. Per tant, calia seguir amb les mateixes mesures que tenim fins ara."

Notícia relacionada: Un jove no vacunat va provocar el pitjor brot de xarampió a Nova York des del 1992

El Comitè de Bioètica també es referia a la insolidaritat de les persones que no es vacunen o no vacunen els seus fills. Per la doctora Cabezas, és absurd que preguntin per què s'han de vacunar si no hi ha xarampió:

"No n'hi ha perquè estem vacunant. I cal pensar que hi ha persones que no poden vacunar-se i l'única protecció que tenen és la que els podem aportar la resta".

Entre 6.000 i 12.000 morts evitades a Holanda

La del xarampió no és l'única vacuna que ha davallat a Holanda, Les vacunacions contra el virus del papil·loma, que s'administra per prevenir el càncer de coll d'úter, van disminuir un 15% en dos anys. L'índex de vacunació ha baixat del 61% al 46%.

El govern holandès també ha establert la vacunació contra la infecció per meningococ d'uns 650.000 nens nascuts entre el gener del 2001 i el maig del 2004. La raó és que en els darrers anys se n'ha produït un augment de casos. Des del 2002, els nens de 14 mesos reben una vacuna contra el tipus C de la malaltia, però ara s'hi afegeixen els tipus A, W i Y.

El 22 d'agost, Paul Blokhuis, secretari d'estat de Salut Pública, Benestar i Esport, va fer un tuit en què afirmava: "Sense un programa de vacunació, milers de persones haurien mort a Holanda. Per això, suport a tots els metges que parlen en veu alta i clara."

El ministre es referia a la tesi doctoral que Maarten van Wijhe, de la Universitat de Groningen, llegirà el 14 de setembre i segons la qual el Programa Nacional de Vacunació ha impedit, en 40 anys, entre 6.000 i 12.000 morts entre nens i adolescents. A la seva tesi, Van Wijhe va estudiar l'impacte dels programes de vacunació contra diftèria, tos ferina, tètan, poliomielitis, xarampió, galteres i rubèola entre el 1953 i el 1992.

Segons l'investigador, les vacunacions també han evitat un 50% de casos de rubèola i un 90% de poliomielitis. El cost del programa de vacunació va ser, el 2014, de 93 milions d'euros.

En un article publicat el 2016 a la revista The Lancet Infectious Diseases, Van Wijhe havia analitzat l'impacte de les vacunacions entre el 1903 i el 2012. Abans de les vacunes, la diftèria era responsable de l'1,4% de les morts, la tos ferina del 3,8% i el tètan el 0,1%. Un cop iniciats els programes de vacunació, el nombre de morts per aquestes malalties s'acostava a zero. Segons l'estudi, només entre els nens nascuts abans del 1992, les vacunes haurien evitat la pèrdua de 148.000 anys de vida fins als 20 anys.