Hong Kong elegeix el seu Parlament amb els partits prodemocràtics debilitats
Més de 3.300.000 ciutadans, d'un total de set milions d'habitants, de Hong Kong han estat cridats a votar en unes eleccions legislatives en què els pronòstics s'han complert i la participació ha estat baixa. Les dades d'una hora abans del tancament dels col·legis han confirmat que han acudit a les urnes poc més del 40% dels electors, per sota del 50% de fa 4 anys.
Els votants han d'escollir la meitat del Consell Legislatiu, 30 dels 60 escons de la cambra baixa, perquè l'altra meitat la trien els representants dels sectors social i econòmic de la regió.
La pugna pel control del Parlament és entre els partits prodemocràtics, amb el Partit Cívic i el Partit Democràtic com a formacions més importants, i els partits prosistema, entre els quals hi ha el més rellevant, l'Aliança Democràtica per la Millora i Progrés de Hong Kong.
Els partits prodemocràtics viuen moments de debilitat, més que no pas quatre anys enrere, arran dels Jocs Olímpics i el terratrèmol de Sichuan. Aquests dos esdeveniments han fet que els ciutadans de Hong Kong sentin empatia per als xinesos i el seu govern, una situació que no posa les coses fàcils als partits que s'allunyen del sistema.
Hong Kong, excolònia britànica, va ser entregada a la Xina el 1997 amb la fórmula "un país, dos sistemes", que permet l'autonomia de Hong Kong en tots els àmbits menys en defensa i relacions exteriors.
El sistema democràtic negociat entre Londres i Pequín abans de la devolució no s'ha consumat 11 anys després per les reticències de Pequín, que ha proposat el 2017 i el 2020 com a dates per introduir el sufragi universal per al cap executiu i els legisladors.
