Hongria i Eslovàquia impedeixen que la UE aprovi un nou paquet de sancions contra Rússia
La Unió Europea ha estat incapaç d'aprovar el vintè paquet de sancions contra Rússia aquest dilluns per culpa del bloqueig d'Hongria i d'Eslovàquia.
Això és una doble derrota per a Ucraïna, just quan aquest dimarts commemora els quatre anys de l'inici de la guerra.
Els líders de les institucions europees viatjaran a Kíiv per participar en els actes commemoratius i hi aniran amb les mans buides: sense sancions per escanyar Rússia i tampoc sense el préstec multimilionari que van prometre per ajudar Ucraïna.
La cap de la política exterior europea, Kaja Kallas, admet que ha estat un cop dur: "Lamentablement, no hem arribat a un acord sobre el vintè paquet de sancions".
Es tracta d'un revés i un missatge que no volíem enviar avui, però la feina continua.
L'aixeta del petroli rus
La Comissió Europea va proposar el 6 de febrer vetar completament els serveis marítims als petroliers russos, sancionar més empreses del sector energètic i més bancs russos. Però Eslovàquia i Hongria han condicionat el seu suport al paquet de sancions a recuperar el subministrament de petroli rus a través de territori ucraïnès pel gasoducte Drujba.
Kallas tindrà feina per convèncer Eslovàquia i, sobretot, Hongria. Tots dos països creuen que Kíiv els ha tancat l'aixeta del petroli rus.
El gasoducte que els abasteix porta un mes sense funcionar. Ucraïna diu que es va espatllar per culpa d'un atac de Rússia, però el ministre hongarès d'Afers Estrangers no s'ho creu.
Hongria i Eslovàquia són els dos països europeus que més depenen del petroli rus. Han activat les seves reserves d'emergència per contrarestar el combustible que no els arriba pel gasoducte.
Impacte en la guerra
Però a ningú se li escapa que tant Hongria com Eslovàquia són molt propers a Moscou. I que, en el cas d'Hongria, aviat hi ha eleccions generals i el govern porta tota la precampanya endurint el seu discurs contra Ucraïna.
El que més preocupa els ucraïnesos, més que les sancions a Rússia, és el préstec que Europa els havia promès.
Sobre el veto d'Hongria al préstec, Kallas ha dit que li "costa de creure que la població hongaresa avali que no s'ajudi la població".
Em costa molt creure que això li reporti punts extra a les eleccions.
Són 90.000 milions d'euros, imprescindibles per seguir armant l'exèrcit ucraïnès. De fet, Ucraïna fa temps que avisa que, si la Unió Europea no els aprova aquesta ajuda, es quedaran sense diners per fer la guerra a partir de l'abril.
La situació és bastant límit, tenint en compte que, des del retorn de Donald Trump a la presidència, els Estats Units gairebé han deixat d'enviar diners a Ucraïna.
