Humans Rights Watch destaca les protestes pro democràcia com l'esperança del 2021

Hi ha esperança. Malgrat les eleccions sense garanties, com les de Nicaragua, o els crims contra la humanitat a la Xina i els girs autoritaris en democràcies com el Brasil, Hongria o Turquia que han marcat aquest 2021. L'ONG Human Rights Watch creu que les protestes i la força ciutadana demostren que "el futur dels autòcrates és més fosc del que sembla".

Així ho apunta la 32a edició de l'Informe Mundial que Human Rights Watch emet cada any, i que ha examinat les pràctiques de drets humans a gairebé 100 països on l'organització treballa.

Ho recull en un escrit de 764 pàgines perquè governants i institucions d'arreu del món prenguin nota que encara hi ha molta feina per fer.

 

Un futur fosc per a les dictadures

L'informe qüestiona la idea estesa que l'autocràcia està en auge i la democràcia, en declivi. Kenneth Roth, director de l'ONG, afirma que molts autòcrates diuen, convençuts, que serveixen el seu poble millor que els líders elegits democràticament.

En realitat, però, solen mirar sobretot pels seus propis interessos i després intenten manipular els sistemes electorals perquè el poble no pugui emetre un veredicte negatiu. I per distreure l'atenció se serveixen del racisme, el sexisme, la xenofòbia i l'homofòbia.

Human Rights Watch alerta que la democràcia també està amenaçada en països occidentals, i posa com a exemple la no acceptació dels resultats electorals per part de l'expresident Donald Trump i els seus seguidors.

 

La pandèmia, un indicador

La covid-19 va posar de manifest aquesta tendència egoista, ja que molts líders autòcrates resten importància a la pandèmia, donen esquena a les proves científiques, difonen informació falsa i no adopten mesures fonamentals per protegir la salut i la vida dels ciutadans.

Però la pandèmia també ha posat en evidència les debilitats dels líders democràtics. Les democràcies van enfrontar la pandèmia desenvolupant amb rapidesa vacunes eficaces, però no han aconseguit que la població dels països amb menors ingressos pugui accedir-hi de la mateixa manera que ells.

 

Hi ha alternatives democràtiques, hi ha esperança

Malgrat tot, Kenneth Roth afirma que hi ha esperança:

"Un ampli ventall de partits polítics de l'oposició ha començat a deixar les seves diferències polítiques per crear aliances que donin prioritat a un interès comú per aconseguir que els polítics corruptes o els líders repressius siguin expulsats dels seus càrrecs."

A la República Txeca, una insòlita coalició va derrotar el primer ministre Andrej Babiš. A Israel, una coalició encara més improbable va acabar amb el llarg mandat del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

També s'han format aliances similars de partits de l'oposició per a les eleccions contra Viktor Orbán, a Hongria, i Recep Tayyip Erdogan, a Turquia.

Una tendència similar, diu l'informe, a la del Partit Demòcrata dels Estats Units, per contribuir a l'elecció de Joe Biden per presentar-se a les eleccions del 2020 contra Donald Trump.

 

La democràcia triomfarà amb líders competents

Però la democràcia només triomfarà davant de l'autocràcia, diu l'informe, si els líders democràtics -encara febles i incapaços de donar respostes als desafiaments del món actual- fan una millor feina per abordar els problemes globals.

"Des de Cuba fins a Hong Kong, la gent va sortir als carrers exigint democràcia quan els governants van prioritzar els seus propis interessos sobre els dels seus ciutadans."

Tot i això, diu Roth, molts líders democràtics han estat massa centrats a anotar-se victòries polítiques com per abordar problemes greus com la crisi climàtica, la pandèmia, la pobresa i la desigualtat, la injustícia racial o les amenaces de la tecnologia moderna.

"En molts països un gran nombre de persones han sortit al carrer, fins i tot sota el risc de ser detinguts o ferits per trets, cosa que demostra que l'atractiu de la democràcia continua sent fort."

 

Espanya suspèn en migració i asil

Pel que fa a Espanya, l'informe destaca que el país ha denegat l'entrada a immigrants i sol·licitants d'asil a les seves fronteres, mentre que centenars morien al mar intentant arribar a les illes Canàries.

Sobre la pandèmia, en remarca l'agreujament de la pobresa, i els obstacles que moltes persones van trobar-se per accedir als ajuts del govern.

I a la llista de coses bones en destaca les reformes legislatives per contrarrestar la violència masclista i permetre l'autorreconeixement de gènere de les persones trans.

L'informe recull també que el govern Espanyol "va concedir indults parcials a nou polítics i activistes condemnats per les seves accions durant el referèndum del 2017 sobre la independència de Catalunya".