I ara què? Els escenaris per a Junts i ERC després de la fi del govern de coalició

Després del trencament del govern, Junts per Catalunya afronta una nova etapa a l'oposició. L'"així no podem seguir" que va verbalitzar Jordi Turull el 29 d'agost, en la primera executiva després de les vacances d'estiu, va obrir el camí que ha portat fins a la decisió anunciada aquest divendres.

El camí ha estat pedregós per a la coalició de govern, però també per al consens intern dins del partit. Diverses figures rellevants, des de l'exsecretari general Jordi Sánchez fins als consellers Giró i Alsina, s'han posicionat públicament a favor de continuar a l'executiu.

Per contra, la presidenta del partit, Laura Borràs, ha liderat el sector favorable al trencament, acompanyada de l'exvicepresident del govern Jordi Puigneró o els diputats Aurora Madaula, Francesc de Dalmases i Jaume Alonso-Cuevillas. El debat intern s'ha fet públic, mantenint les formes però tensant el partit.

El no de la militància reforça Borràs

Amb la victòria del no a la consulta, Laura Borràs reforça la seva posició al capdavant de Junts. L'expresidenta del Parlament ha arrossegat la majoria dels afiliats en una votació amb una participació molt elevada. Es refà així de la derrota en les recents eleccions als corrents interns del partit, on es van imposar els candidats més afins al secretari general, Jordi Turull.

Ara, la posició del secretari general queda en entredit. Turull va assegurar dilluns, quan es va convocar la consulta, que faria pública la seva posició, que no es posaria "de perfil", però, finalment, no ho ha fet. Amb la figura de Borràs enfortida pel resultat, els equilibris interns del partit s'hauran de redefinir.

Sense candidat a Barcelona

A banda de la gestió de la cohesió interna, Junts té altres reptes en aquesta nova etapa. D'una banda, el grup parlamentari ha de teixir una nova estratègia d'aliances. Després del trencament amb ERC, queda per veure si Junts s'obrirà a pactes puntuals amb els republicans o si optarà per una estratègia de desgast al govern.

I, en segon lloc, hi ha deures pendents que no es poden endarrerir massa: a set mesos per a les municipals, Junts encara no té candidat per a l'alcaldia de Barcelona. Xavier Trias, que s'ho estava rumiant, ha congelat la decisió després que es convoqués la consulta a la militància.

Per la seva banda, l'encara consellera Gemma Geis s'acosta a la candidatura de Junts a Girona, després de la recent retirada d'Assumpció Puig.

Els interrogants d'ERC

També a la presidència de la Generalitat s'obren interrogants. Per una banda, amb la decisió de sortir del govern, Pere Aragonès haurà de substituir en les pròximes hores els set consellers que tenia Junts a la taula del Consell Executiu. I per l'altra, haurà de demostrar que sense Junts al govern les coses van millor i que l'estabilitat la poden aconseguir amb altres socis.

Caldrà demostrar, com s'ha compromès el president, que el país hi guanya amb el nou escenari i que el govern, amb els nous consellers, va més enllà de les sigles d'Esquerra, com ha anunciat el president.

I finalment, si es veu abocat a pactar amb el PSC, caldrà capgirar el discurs de no voler-hi acords importants.

El primer termòmetre de tot plegat a les urnes, les eleccions municipals al maig. I al Parlament, en cosa de dies, els pressupostos on, assegurats, per ara, només hi ha 33 diputats de 135.