Incendi de la Segarra: la pagesia reclama menys traves per gestionar el territori i avalua pèrdues
L'incendi de la Segarra, la Noguera i l'Urgell, el pitjor en el que portem de temporada, pot quedar totalment extingit d'aquí tres o quatre dies, segons han confirmat els Bombers aquest dijous. I ara que ja està està controlat, és el moment de començar a avaluar-ne els danys. Els alcaldes demanen que es declari zona catastròfica i ajudes urgents a fons perdut per recuperar-se.
El foc ha causat dos morts --dos pagesos de 32 i 45 anys que van quedar atrapats per les flames--, i dos bombers ferits lleus. També ha cremat més de 5.500 hectàrees, la majoria camps de conreu, i ha afectat més d'una vintena de masies, coberts i pallers als municipis afectats.
No només s'han perdut edificacions i conreus. Les flames d'aquest foc, que va acabar sent extrem, també han fet malbé instal·lacions de reg, unes destrosses que amenacen el futur immediat del sector, com han explicat els pagesos, aquest dijous, al conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig.
El conseller ha visitat la zona cremada i s'ha reunit amb afectats, ADF, equips d'extinció d'incendis i amb representants del territori i de les organitzacions agràries. Ordeig ha escoltat les peticions dels pagesos i ha recollit el malestar expressat per alguns propietaris d'explotacions per com s'han gestionat les operacions de prevenció i d'extinció d'aquest incendi.
Ordeig ha admès que hi ha "molt marge de millora" en la gestió forestal i agrícola a Catalunya, i ha coincidit amb el sector agrari i ramader que cal fer "canvis substancials".
Una "aliança conjunta" pel perill de grans incendis
El conseller ha explicat que la prioritat del govern és veure què necessiten els afectats per recuperar l'activitat i pensar després "amb calma" com es poden coordinar millor davant les emergències per minimitzar els efectes devastadors dels grans incendis.
I els ha demanat "unitat", "fer una aliança conjunta" per prevenir danys majors i que els grans focs no arribin a cases, pobles o urbanitzacions:
És normal que tinguem visions diferents en alguns moments, que hi hagi errors de coordinació, però sobretot en casos d'emergencia hem d'anar a l'una.
El conseller i els veïns i representants del territori i d'organitzacions agràries han parlat de la necessitat urgent de fer una proposta de franges de protecció d'urbanitzacions i zones habitades, perquè hi ha "moltes hectàrees pendents", segons ha reconegut Ordeig. I també un programa d'actuacions a curt termini que tingui en compte els punts estratègics que poden evitar l'extensió dels grans incendis a nuclis habitats.
També revisaran què cal per recuperar regs, camps i pastures i facilitar l'activitat agroramadera --com normes més flexibles, han dit, i mobilitzar recursos--.
Reclamen menys traves i burocràcia
Representants d'organitzacions agràries i pagesos afectats per l'incendi de Torrefeta i Florejacs han demanat menys traves i menys burocràcia a l'hora de poder gestionar el territori de manera eficaç.
Per exemple, més flexibilitat en la normativa en matèria de cremes o pastures, que consideren clau per evitar la propagació dels incendis forestals, segons ha explicat Joan Graells, ramader de Guarda-si-venes, un poble agregat al municipi de Guissona i responsable del sector porcí d'Asaja.
Els pagesos n'estem farts de demanar permisos per poder cuidar les nostres finques i que se'ns deneguin. Cal treure una burocràcia que no serveix de res, sigui per arreglar una finca o per poder tallar una vorada de mates com les que han escampat el foc.
Graells també ha advertit que per "tenir uns camps més nets i que no es propaguin els incendis" calen "més punts d'aigua" a les zones agrícoles. I ha demanat "celeritat en els ajuts" per als locals i coberts de palla que s'han malmès o han quedat destruïts, i també per a les instal·lacions de reg i camins afectats.
Neus Mangues, veïna de Vilamajor, a qui les flames van arribar a tocar de casa seva, explica que han perdut 10 hectàrees de cultiu i 30 de bosc.
Ara toca fer la part administrativa, donar avís als Mossos, presentar la documentació a Agroseguro i esperar que ens peritin, que no sé què han de peritar perquè això està arrasat.
Lamenta que han perdut la feina de tot l'any i avisa que el poble s'ha salvat perquè els veïns "van agafar el tractor i la cisterna i van començar a remullar-ho tot".
Es queixa que no han rebut "un tracte just" dels equips d'emergència, que els van fer fora quan van anar amb tractors a apagar una revifada, i denuncia "molt mala gestió forestal":
Com que estem dins de la xarxa Natura, de la zona Sepa i tot això, no podem tocar res, ni un marge ni un arbre ni res. Doncs aquí tenen el que volen: s'ha cremat tot, ja està.
Francisco Vilà, veí de Guardiola, al municipi de Vilanova de l'Aguda, a la Noguera, en canvi, ha explicat que van poder salvar les granges i que s'han sentit "molt acompanyats" pels bombers.
Això sí, Vilà ha denunciat: "Els pobles no estem ben prou protegits i el jovent no vol fer la nostra feina per una falta de mitjans". Lamenta que la gent jove marxi per falta d'ajudes: "És una pena i ho pagarem tots", ha advertit.
Com afrontar la campanya de sega
Josep Maria Pijuan, responsable de ramaderia d'Unió de Pagesos, ha explicat al programa "Els matins" de TV3 algunes de les dificultats que es troben en aquesta campanya de sega. Ara mateix no hi ha restriccions a la sega amb maquinària agrícola --tot i que entre el 15 de març i el 15 d'octubre se'n posen imposar--, una activitat que, ha explicat, no es pot fer de nit o a la matinada si hi ha molta humitat.
Quan hi ha restriccions horàries, la campanya s'allarga, perquè les màquines no poden segar quan hi ha humitat, ha explicat. I aquest any, que la collita ha estat molt bona, encara hi ha molts camps per segar.
Si no hi ha cap restricció, vas fent. Si n'hi ha i et diuen horaris en què no pots treballar, la collita s'allarga més dies perquè ho has de recuperar en un altre moment.
Josep Maria Pijuan ha recordat que tots els tractors i màquines recol·lectores van equipats amb extintors --dos d'aigua, dos de pols i una motxilla-- per actuar al més ràpid possible quan hi ha un foc, mentre arriben els serveis d'emergència.
