Infeccions tropicals: fer recerca als països amb més casos perquè se'n beneficiï tot el món

Cada any, i especialment en aquesta època, a les portes de les vacances, molts viatgers s'informen i es vacunen abans de visitar alguns països. El cert és que en un món cada cop més global i amb canvis climàtics, malalties infeccioses que abans es limitaven a territoris situats entre els tròpics ara ja són presents a tot arreu.

Des de fa 15 anys, experts en salut internacional del Vall d'Hebron col·laboren amb l'hospital Nossa Senhora da Paz, de Cubal, a Angola, per fer-hi recerca.

Els estudis que hi fan aporten coneixement i, alhora, contribueixen a millorar l'atenció sanitària en un país que encara arrossega les conseqüències d'una guerra civil de 40 anys. De fet, la primera promoció de metges del país va sortir fa tot just una dècada.

Cubal és una zona rural d'Angola, on les relacions socials sovint es fan al riu. Els nens hi juguen, salten o es fan pentinats; les dones hi renten la roba, escuren els plats i es dutxen. Tot en un mateix lloc. En beuen l'aigua i hi assequen el cereal, que és la base de la seva dieta.

Les malalties oblidades

Rere aquest esclat de vida de Cubal, també hi ha la font d'una malaltia parasitària greu, l'esquistosomiasi, extremadament freqüent aquí, però molt poc estudiada. Tal com explica Israel Molina, cap de Medicina Tropical de Vall d'Hebron, "se'n diuen malalties oblidades, perquè són de poblacions oblidades", perquè el nexe en comú que tenen totes elles és la pobresa.

"La investigació s'ha de fer en els països on existeixen aquestes malalties", argumenta Marisa Aznar, infectòloga de Vall Hebron. "Una altra cosa és que, després, nosaltres veiem persones amb esquistosomiasi a Europa, que es beneficien de tota l'evidència científica generada en els llocs on hi ha molts casos", afegeix.

La relació Vall d'Hebron - Angola

El vincle amb Angola comença quasi al mateix moment que es crea la Unitat de Medicina Tropical del Vall d'Hebron. Va ser fruit d'una necessitat i per coherència, per donar resposta a unes malalties cada cop més presents a Catalunya, com la malària o la tuberculosi.

Però, com en tot, també hi va tenir un paper l'atzar. La directora de l'hospital Nossa Senhora da Paz, una monja espanyola teresiana, va acabar a la visita del doctor Israel Molina: "Li vaig dir: algun dia aniré a l'hospital a conèixer-lo a veure què tal. Vaig agafar la motxilla i em vaig presentar en aquest hospital fa ja 15 anys".

Establir un punt de recerca a Angola també ha servit per fer formació i donar suport al personal sanitari d'aquest hospital, que és un referent nacional en malalties infeccioses i desnutrició, però que ha de treballar amb moltes mancances.

En aquesta zona, per exemple, no hi ha ni aigua corrent, ni xarxa elèctrica. Els pacients hi arriben sovint tard, amb malalties avançades, molts cops després d'un llarg camí des de zones molt remotes.

Agostinho Pessela és responsable de medicina interna Nossa Senhora da Paz: "Amb aquesta col·laboració amb l'hospital Vall d'Hebron és molt valuosa, perquè guanyem molta experiència de treball". Pessela reconeix que els cal més personal i també medicaments.

Una relació frenada per la falta de pressupost

En una relació com aquesta, l'aprenentatge és bidireccional, tal com explica la responsable del laboratori de l'hospital, Arlete Nindia Eugenio: "Ells ens porten noves tècniques, de les quals nosaltres aprenem. I ells aprenen coses que no coneixen pel microscopi, sinó només pels llibres. Aquí hi veuen la realitat."

Durant aquests 15 anys, hi ha hagut una presència gairebé permanent de diferents professionals de Vall Hebron. Fins ara. S'han quedat sense pressupost i per primer cop no hi ha ningú treballant-hi.

Per tal de tenir més capacitat per atreure fons i recursos, l'Institut de Recerca de Vall d'Hebron, el VHIR, està estudiant obrir una filial a Angola.

"La gran paradoxa", assegura Israel Molina, "és que aquestes malalties afecten un gran nombre de persones i hi ha molt pocs recursos i molt poques persones que es dediquin a això, perquè no hi ha un gran interès per part de la indústria farmacèutica i també hi ha poc interès per part de la comunitat científica".