Intimidar, intimidar i intimidar

L'aparició de l'equip Sky la temporada 2010 va arribar acompanyada de dubtes per les noves formes de fer, tant en competició com fora de les curses. Molts es van riure d'aquells mètodes innovadors, però el cert és que de seguida els resultats van posar tothom en alerta. És més, l'estructura anglesa, actual equip Ineos, va guanyar set Tours en vuit anys i ben aviat aquelles burles es van transformar en suspicàcies, crítiques i enveges. Si en l'anterior article ja explicàvem els plans de l'Ineos per aquest any, avui coneixerem la mentalitat del seu home fort, el cervell d'on surten tots els plans i estratègies: Dave Brailsford.

Fer miques els rivals

L'equació és senzilla: guanyar-ho tot sense tenir pietat de ningú. És cert que, generalment, l'Ineos no enamora per la seva forma de córrer. L'etapa de la Volta amb final a Port Ainé n'ha estat un clar exemple. Luke Rowe, Jonathan Castroviejo i Rohan Dennis han controlat tota l'etapa fins als quilòmetres més selectius de l'ascensió final. Allà, els han pres el relleu Richard Carapaz, guanyador d'un Giro d'Itàlia, Richie Porte, podi a l'últim Tour de França, i Geraint Thomas, vencedor final d'una ronda francesa.

Tots treballant per l'equip, marcant un ritme diabòlic que no permet que ningú ataqui i convertint així les etapes en un monòleg. El setè home de l'Ineos en aquesta Volta és Adam Yates que ha competit ben protegit pels seus companys per mantenir, i sense patir, el lideratge a la general. El resultat d'aquest control total deixa Yates com a líder, seguit dels seus companys Porte i Thomas. Després de l'etapa reina, tres homes d'un mateix equip ocupant les tres posicions del podi d'una cursa del nivell de la Volta. Inaudit.

No seria millor jugar-ho tot a una carta i protegir el teu líder per evitar disgustos? La carta de l'Ineos és guanyar-ho tot. "L'absència de ciclistes desacomplexats com Van der Poel o Pogacar, que poden atacar de molt lluny, facilita aquest control de l'Ineos", explica l'analista tècnic de Ràdio Volta, Joan Antoni Flecha. Ell, que va córrer tres temporades a l'estructura anglesa, coneix bé els mètodes que imposa Brailsford.

"Sempre repetia el mateix mantra, 'strength in numbers'. És un home que dona molta importància a la força dels números. Donar-ho tot fins al final, guanyar tot el que es pugui i amb el màxim de ciclistes possibles"

Situacions excepcionals als hotels

Per aconseguir els seus objectius, Braislford imposa uns hàbits severs als seus homes amb un únic camí a seguir: la intimidació.

"Ell té molt clar que si intimides, els altres no t'atacaran. I això es nota en molts detalls. D'entrada, en el control total de la carrera. Però també un cop s'ha acabat la competició. Als hotels vivíem situacions que fregaven la disciplina militar. Recordo que teníem unes indicacions amb la roba que havíem de posar-nos cada dia. Al matí, una samarreta determinada; i a la tarda, una altra. Però tots iguals. Fins i tot, ens ordenaven la llista per dies. Així, quan es presentàvem al menjador de l'hotel, els equips que coincidien amb nosaltres quedaven impactats quan ens veien arribar a tots els corredors vestits iguals, amb la mateixa formació i ordre. L'endemà, tots amb roba nova, però vestits iguals."

Són els famosos 'marginal gains', que sempre ha defensat Brailsford i els resultats li donen la raó.