Investiguen per genocidi el govern de Dina Boluarte pels morts a les protestes al Perú
La investigació ha començat a causa de les protestes de les últimes setmanes, que ja han deixat 47 morts i desenes de ferits arreu del país
11/01/2023 - 19.36 Actualitzat 11/01/2023 - 19.36
La Fiscalia de la Nació del Perú ha obert una investigació contra la presidenta Dina Boluarte, tres ministres i dos exministres pel presumpte delicte de genocidi, homicidi qualificat i lesions greus, a causa de les protestes de les últimes setmanes arran de la destitució i la detenció de l'expresident Pedro Castillo.
Les manifestacions, que van començar el desembre de l'any passat, ja han deixat 47 morts i desenes de ferits.
Únicament aquesta setmana s'han comptabilitzat 17 víctimes mortals. L'última, un policia de la regió de Puno, fronterera amb Bolívia, que encara no s'ha identificat.
El Ministeri Públic ha informat que la fiscal del Perú, Patricia Benavides, ha iniciat la investigació preliminar contra Boluarte; el president del Consell de Ministres, Alberto Otárola; el ministre de l'Interior, Víctor Rojas, i el ministre de Defensa, Jorge Chávez.
La Fiscalia també investiga l'exministre de l'Interior César Cervantes i l'expresident del Consell de Ministres Pedro Angulo.
La decisió de Benavides s'ha fet oficial hores després que l'expresident del Perú Pedro Castillo denunciés des de la presó que la Fiscalia "s'amagava de les morts d'una dictadura colpista", en referència al govern de Dina Boluarte.
El mateix executiu que acusa Castillo també tenia en curs una primera investigació preliminar pels morts registrats a les protestes de finals de desembre, dies després que Boluarte jurés el càrrec de presidenta del Perú.
Cal recordar que el delicte de genocidi està castigat amb una pena de presó superior als 20 anys.
El Congrés dona la seva confiança a Alberto Otárola
El president del Consell de Ministres, Alberto Otárola, un dels sis acusats per la Fiscalia pel delicte de genocidi, entre altres, s'ha enfrontat al vot de confiança del ple del Congrés.
El resultat ha sigut favorable, amb 73 vots a favor, 43 en contra i 7 abstencions. Una pèrdua en la votació hauria suposat la remodelació del govern i la dimissió del ministre.
Otárola ha aprofitat per anunciar un "dol nacional en respecte pels caiguts" a les protestes arreu del país. També ha presentat el primer eix del seu nou programa de govern, anomenat "Pau social".
Arran d'aquestes declaracions, diversos diputats han protestat contra el ministre amb una sèrie de cartells que descrivien l'actual govern com "el gabinet de la mort" i demanaven "l'alto a la militarització".
Un dels participants ha sigut Wilson Quispe, membre del partit de l'expresident Pedro Castillo, Perú Libre. El diputat s'ha presentat al Congrés amb un llaç negre com a símbol de dol pels manifestants morts aquestes setmanes.
Toc de queda a la regió de Puno
Per aturar la violència i les morts arreu del Perú, el govern de Dina Boluarte ha aprovat el toc de queda a la regió de Puno, un dels epicentres de les protestes ciutadanes.
Segons les autoritats de la regió, uns 9.000 manifestants han intentat ocupar l'aeroport i han assaltat diferents negocis aquest dilluns.
La mesura durarà tres dies, des de les 20.00 fins a les 4.00 del matí.
Alberto Otárola ha dit que el toc de queda ajudarà a salvaguardar Puno.
"El toc de queda servirà per salvaguardar la vida, la integritat i la llibertat de tots els ciutadans de la regió."
Avui és notícia
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Ordeig diu que l'informe europeu no veu "cap indici" que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA
L'Ajuntament de Badalona fa fora la cinquantena d'acampats davant el B9 de Badalona
La UE prestarà 90.000 milions d'euros a Ucraïna i deixa de banda els fons russos congelats
La UE ajorna la firma de l'acord del Mercosur per garantir més la protecció als pagesos europeus