Iran dispara la xifra de periodistes empresonats al món fins a nivells rècord
El nombre de periodistes empresonats al món aquest any arriba a un nou rècord, 533, i la repressió iraniana ha contribuït decisivament a inflar aquesta xifra.
Segons denuncia Reporters sense Fronteres, des que el setembre van començar les protestes per la mort de la jove kurda Jina Amini, 34 periodistes han anat a la presó. Aquests, juntament amb els 13 que hi va haver els primers mesos de l'any, porten a una xifra sense precedents en 20 anys al país.
La tendència a silenciar els professionals dels mitjans s'accelera, perquè l'any anterior ja es va assolir un màxim, amb 488, però ara són 45 més.
Si analitzem la llista, els quatre primers llocs els ocupen països asiàtics, començant per la Xina, que té 110 informadors entre reixes. El segueix Birmània, amb 62 i molta repressió de la junta milita colpista; l'Iran, amb 47, i el Vietnam, amb 39.
El cas de la República Islàmica és especialment greu. L'entitat en defensa de la llibertat de premsa explica que s'acostuma a empresonar més els periodistes locals, perquè la premsa internacional cobreix molts menys esdeveniments a causa de la precarització del sector, i això permet als règims actuar sense tanta repercussió.
Rècord també de dones periodistes a la presó
En l'informe anual de RSF, puja fins a un nivell inèdit el nombre de dones periodistes empresonades: passen de 60 l'any passat a 78 aquest 2020, un 30% més. De fet, en 5 anys s'ha més que doblat el percentatge d'informadores en centres penitenciaris a causa de la "creixent feminització de la professió", segons l'ONG.
I l'Iran és l'exponent d'aquesta evolució negativa: 15 dones periodistes han entrat a la presó des del 16 de setembre. Dues d'elles, a més, s'enfronten a la pena de mort, Nilufar Hamedi i Elahe Mohammadi.
El secretari general de RSF, Christophe Deloire, posa en el punt de mira els culpables d'aquesta tendència.
Els règims dictatorials i autoritaris estan omplint les seves presons amb més rapidesa empresonant periodistes. Aquest nou rècord confirma la imperiosa i urgent necessitat de resistir a aquests poders sense escrúpols i exercir la nostra solidaritat.
El nombre de morts també a l'alça
A més dels empresonats, també ha crescut la xifra de morts, que ha arribat a 57, una dada que s'explica en part per la guerra a Ucraïna, on han perdut la vida 8 reporters.
D'aquesta manera es trenca la tendència de dos anys amb xifres històricament baixes. Ara bé, Mèxic -amb 11- continua sent el país amb més professionals de la informació assassinats, i Llatinoamèrica és la regió més perillosa amb prop de la meitat dels morts. Curiosament, el 65% de les víctimes ho han estat en països considerats en pau.
Altres xifres dramàtiques d'aquest balanç són els 65 periodistes segrestats a tot el món, tots a l'Orient Mitjà -Síria, l'Iraq i el Iemen-, amb l'excepció de Mali, on també n'hi ha un. I se n'afegeixen dos al nombre de periodistes desapareguts, que arriben als 49.
Dos casos significatius
Ivan Safronov, un dels millors periodistes d'investigació de Rússia, està complint una condemna de 22 anys de presó en la pena més llarga contra reporters. El motiu és haver revelat secrets d'estat.
D'altra banda, el basc Pablo González, detingut a Polònia des de finals de febrer, no figura en el balanç de RSF perquè només té en compte els casos en què l'arbitrarietat està provada. I en aquest cas, no se sabrà fins que la fiscalia presenti les proves i se'l jutgi.
