L'Iran xifra en 71 els morts pel bombardeig israelià a la presó d'Evin, símbol de la repressió

L'Iran xifra en 71 els morts de l'atac israelià contra la presó més coneguda de l'Iran, el penal d'Evin, a Teheran. Entre els morts hi ha interns, però també personal penitenciari, familiars dels detinguts i veïns de la zona. Israel va bombardejar dilluns el centre, que considera un símbol de la repressió del règim dels aiatol·làs.

Fonts judicials iranianes han fet balanç del nombre de víctimes i han destacat que en l'atac no només hi van morir presos.

L'exèrcit israelià va bombardejar dilluns la presó i el quarter general de les milícies Basij, unes forces paramilitars vinculades al líder suprem Ali Khamenei.

El portaveu del Poder Judicial, Asghar Jahangir, ha declarat a l'agència Mizan que l'atac del 23 de juny va provocar un gran nombre de ferits, però no ha aclarit quants.

Segons explica, els projectils israelians van tocar la sala de visites on es feien reunions entre familiars i presos. Edificis residencials dels voltants també es van veure afectats.

L'Oficina de l'ONU per als Drets Humans considera l'atac a la presó com una violació greu del dret internacional. Nacions Unides recorda que una presó no pot ser un objectiu militar i el mateix dia va demanar que es protegissin els presos independentment de si pateixen presó arbitrària o compleixen condemnes per delictes realment comesos.

 

Què és la presó d'Evin

La presó d'Evin es va construir el 1972, durant el govern de l'últim xa de l'Iran. A partir del 1979, amb la Revolució Islàmica, es va convertir en un dels símbols de la repressió del règim dels aiatol·làs, on compleixen condemna presos polítics, periodistes, opositors i dissidents de la República Islàmica.

És la presó més coneguda de l'Iran. El 2022, enmig de les protestes al país arran de la mort de Mahsa Amini, hi va haver un gran incendi i es van sentir trets a l'interior del centre.

Segons un informe d'Amnistia Internacional, Evin va ser seu de tortures i assassinats el 2022.

Human Rights Watch va denunciar el 2024 la negació de l'atenció sanitària als presos polítics, així com agressions sexuals a internes.

La presó va tornar a ser notícia per l'empresonament i aïllament de la periodista italiana Cecilia Sala.

Quan recuperarà l'Iran la capacitat d'enriquir urani?

En el marc de la guerra entre Israel i l'Iran, els Estats Units van atacar les instal·lacions nuclears del país. El govern de Donald Trump va celebrar l'operació assegurant que havien endarrerit el programa nuclear del país durant anys.

L'efecte real del bombardeig nord-americà és una incògnita difícil de resoldre perquè la informació es barreja amb la propaganda.

Aquest diumenge una veu autoritzada, però, apunta que el cop a l'Iran tindria un efecte molt més reduït. El responsable de l'agència nuclear de l'ONU, Rafael Grossi, diu en una entrevista a la CBS que l'Iran podria reprendre l'enriquiment d'urani en qüestió de mesos.

Aquest dissabte Teheran va ser l'escenari dels multitudinaris funerals d'estat per la seixantena de militars i científics nuclears morts pels bombardejos d'Israel. El president del país, Masoud Pezeshkian, va encapçalar la cerimònia, dedicada al cap de les forces armades i el líder de la Guàrdia Revolucionària, els càrrecs de més rang que hi van perdre la vida.