Israel aprova la pena de mort a la forca per a palestins condemnats per assassinat terrorista
El Parlament israelià ha aprovat aquest dilluns una reforma legal que estableix la pena de mort per forca per als palestins declarats culpables d'assassinat terrorista.
La norma, aprovada gràcies al suport dels aliats d'extrema dreta del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, converteix la pena de mort en una sentència per defecte per als palestins condemnats en un tribunal militar per atacs mortals.
Es tracta d'una mesura denunciada per les organitzacions de drets humans, que consideren que a la pràctica s'aplicarà per matar palestins de manera discriminatòria.
L'ONU també va emetre un comunicat al gener en què s'oposava a la reforma i denunciava que era discriminatòria i que atemptava contra el dret a la vida. "Tant el llenguatge dels projectes de llei com les declaracions de responsables polítics israelians indiquen que aquestes mesures van dirigides únicament contra palestins, que sovint són condemnats després de judicis que no compleixen les normes internacionals d'equitat", diu el text.
Diferents penes per als palestins i els israelians
El text obliga –llevat d'excepcions sense definir– que els tribunals militars israelians imposin aquesta pena als condemnats palestins residents a la Cisjordània ocupada.
En canvi, als tribunals ordinaris que jutgen ciutadans israelians els dona la possibilitat d'aplicar al seu lloc la cadena perpètua.
A més, la reforma també permet que el tribunal militar imposi la pena capital encara que no l'hagi sol·licitat la Fiscalia –òrgan que a Israel actua sovint com a contrapès del govern–. Les sentències també poden ser decidides per majoria simple del tribunal, en lloc d'unanimitat, com se sol exigir a la justícia militar, i sense que els jutges hagin d'ostentar un alt rang militar.
La reforma ha tirat endavant amb 62 vots a favor, una abstenció i 48 vots en contra. Nou parlamentaris dels 120 que formen la Knesset no eren presents a la cambra.
La reforma ha estat promoguda pel ministre de Seguretat Nacional israelià, l'ultranacionalista i supremacista jueu Itamar Ben-Gvir, i ha comptat amb el vot a favor de Netanyahu. Després de la votació, Gvir ha intentat destapar una ampolla de xampany, però l'uixer l'hi ha impedit.
L'Autoritat Nacional Palestina ha emès un comunicat rebutjant la llei , que qualifiquen de "violació flagrant del dret internacional humanitari". "Aquestes lleis i mesures no trencaran la voluntat del poble palestí ni soscavaran la seva fermesa, ni tampoc el dissuadiran de continuar la seva lluita legítima per la llibertat", asseguren.
Per la seva banda, l'Associació pels Drets Civils a Israel ha recorregut la norma al Suprem sota els arguments legals que el Parlament d'Israel no te sobirania sobre Cisjordània, territori palestí ocupat; i que la pròpia llei és inconstitucional en violar el dret a la vida, a la dignitat humana, a un procés amb les degudes garanties i la igualtat.
A més, avisen que el fet que el Parlament aprovi aquesta condemna a mort aplicable a palestins és un pas més a l'annexió de facto de Cisjordània, segons afirma en un comunicat.
La norma no només s'oposa a la tendència a l'abolició de la pena de mort, per la qual opten cada cop més països, sinó també a la pròpia política oficial israeliana: fa més de seixanta anys que el país no aplica la pena de mort als condemnats en processos legals.
La darrera persona condemnada a pena de mort a Israel va ser Adolf Eichmann, un dels principals responsables de l'Holocaust, que va ser executat el 1962.
