Israel, el primer país del món que reconeix la independència de Somalilàndia
Israel ha reconegut aquest divendres la independència de Somalilàndia, que es va escindir de Somàlia el 1991, sense cap tipus de reconeixement internacional des d'aleshores.
Fins ara. Aquest divendres el govern de Tel-Aviv s'ha convertit en el primer del món que ha fet el pas, tal com ha anunciat l'oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu. Després de mesos de negociacions entre Israel i Somalilàndia, està previst un intercanvi immediat de delegacions diplomàtiques.
Somalilàndia, situada al nord de la Banya d'Àfrica, és un enclavament de gran interès estratègic per a Israel per la seva proximitat amb el Iemen, des d'on opera la milícia proiraniana dels houthis.
L'interès dels Estats Units
Però el gest de Netanyahu encara pot tenir una altra lectura des del punt de vista del conflicte a Gaza, perquè fa alguns mesos que l'administració nord-americana va especular amb la possibilitat que part dels palestins de la Franja fossin expulsats de casa seva i forçats a instal·lar-se a Somalilàndia.
Això no és tot. En la seva croada per obtenir reconeixement internacional, el president somalilandès, Abdirahman Mohamed Abdullah, ha proposat recentment als Estats Units que estableixin bases militars al seu territori a canvi d'aquest reconeixement.
Sigui com sigui, Netanyahu circumscriu l'establiment de relacions amb Somalilàndia als Acords d'Abraham, que va promoure el president nord-americà, Donald Trump, durant el seu primer mandat, per normalitzar les relacions entre Israel i els seus veïns àrabs.
Un oasi a la Banya d'Àfrica
Malgrat que la independència de Somalilàndia no ha estat reconeguda per la comunitat internacional, l'estat autodeclarat al nord de Somàlia és molt més estable que el seu veí del sud.
Segons els experts, Somalilàndia és tot un exemple a seguir per a la resta de països del seu voltant. Els seus representants polítics són elegits en eleccions democràtiques i la seva capital, Hargeisa, és una de les ciutats més segures de la regió.
Primeres eleccions a Somàlia en més de 50 anys
La situació a Somalilàndia està estretament lligada al que passa a Somàlia, que precisament aquest dijous ha fet una passa més en el llarg camí cap a la democràcia i ha celebrat eleccions municipals a la capital, Mogadiscio. Es tracta dels primers comicis locals en més de mig segle al país.
Unes 500.000 persones --en una ciutat on viuen tres milions-- estaven inscrites al registre per elegir els 390 membres dels consells de districte, que seran els encarregats d'escollir qui serà el nou alcalde de Mogadiscio.
La importància d'aquestes eleccions està en el fet que són les primeres amb sufragi universal directe al país des del 1969, l'any del cop d'estat del general Mohamed Siad Barre, que va governar Somàlia amb mà de ferro fins que va caure el 1991.
Derrocat el dictador, Somàlia es va veure abocada a una guerra civil que encara dura i que ha deixat la Banya d'Àfrica sumida en un estat gairebé permanent de caos i conflicte. En l'etapa post-Barre es va instaurar un sistema indirecte de clans, en el qual els seus representants escollien els polítics, que després seleccionaven un president.
Però aquests successius governs no han pogut controlar mai tot el país, on hi ha diverses regions en mans de milícies islamistes com Al-Shabab i senyors de la guerra.
El 2024 el parlament somali va aprovar esmenes constitucionals que introdueixen el sufragi universal directe, però està per veure si s'aplicarà a les eleccions presidencials previstes per al 2026.
De moment, la Unió Africana s'ha pronunciat sobre les eleccions municipals amb un missatge a les autoritats i el poble somali perquè continuïn obrint camí a la democràcia. L'oposició, en canvi, denuncia que els comicis no han estat nets.
