"Israel està en estat posttraumàtic": viure amb la incertesa d'una nova guerra contra l'Iran
Els tambors de guerra fa setmanes que sonen al Pròxim Orient, amb les constants amenaces de Donald Trump d'atacar l'Iran. El règim dels aiatol·làs ja va avisar que la seva resposta automàtica seria la de llançar míssils contra Israel.
Sorprenentment, durant aquest període d'incertesa, Israel ha mantingut un paper més aviat secundari, si més no de portes enfora. Benjamin Netanyahu s'ha pronunciat en poques ocasions sobre la situació; això sí, amb la mateixa contundència de sempre.
La reunió prevista per a aquest divendres a Oman entre representants diplomàtics nord-americans i iranians no agrada gens al primer ministre israelià, que ja li va dir a l'enviat especial dels Estats Units al Pròxim Orient, Steve Witkoff, que no es pot fiar dels iranians.
Amb aquest panorama, els ciutadans israelians ja no descarten cap escenari. I entre aquesta incertesa, intenten fer vida normal: amb una orella posada a les notícies, i amb un ull mirant cap al cel, pendents que no s'il·lumini de cop.
Tecnologia per combatre l'estrès
"Israel és un país en estat posttraumàtic", assegura Erga Atad, investigadora de guerra psicològica a la Universitat Reichmann. "Hi ha ansietat, estrès… i molta gent que ni tan sols n'és conscient. D'altres sí que ho són, però tampoc poden fer res per evitar una nova guerra."
L'única solució total és la de marxar. "Hi ha gent que pensa: 'Això és massa per a mi, no puc més, me'n vaig a un altre país.' Ja ho hem vist en altres ocasions. Però la majoria es queden i fan front a la situació", conclou Atad.
Els israelians han après a conviure amb l'amenaça constant de ser atacats; aquest és, de fet, el discurs institucionalitzat. La tecnologia juga un paper cabdal per tal que la roda segueixi girant com si res, i la gent pugui fer vida normal.
L'app del servei de protecció civil de l'exèrcit israelià és l'estrella durant els dies d'atacs: informa a temps real del llançament de míssils, d'on està previst que impactin, i del temps específic que tenen els habitants de cada racó del país per trobar un refugi i anar-hi.
A més, la confiança dels israelians cap als seus sistemes de defensa és pràcticament total. Durant la guerra del mes de juny van interceptar quasi el 90% dels míssils llançats per l'Iran.
Al centre de l'amenaça
Una cinquantena d'aquells míssils, però, van aconseguir esquivar els interceptors israelians. El més mortífer va impactar de ple contra un edifici residencial de Bat Yam, una ciutat habitada majoritàriament per classe treballadora immigrant dels afores de Tel-Aviv. Hi van morir nou persones.
L'àrea metropolitana de Tel-Aviv és el punt on es concentra més població a Israel, i per tant el principal objectiu dels atacs no només iranians, sinó també dels houthis, de Hezbollah o de Hamas.
Els efectes de l'ona expansiva d'aquell míssil es poden comprovar en els edificis del voltant del punt de l'impacte, molts dels quals encara evacuats. Són exemples de l'arquitectura decrèpita que domina la ciutat: alguns edificis ben just s'aguanten drets, impossible de fer front a una nova crisi de míssils.
Cadascú té la seva estratègia
La infraestructura precària fa que alguns veïns hagin preparat un pla d'emergència, en cas que la crisi diplomàtica entre els Estats Units i l'Iran escali a conflicte bèl·lic, i Israel s'hi vegi implicat automàticament. La Yelena, per exemple, diu que anirà a casa del seu xicot perquè té un refugi privat en condicions. "Potser m'hauria de mudar amb ell", bromeja. O no, qui ho sap.
Altres veïns de Bat Yam, però, no tenen cap intenció de moure's. Confien en els refugis de la zona, tot i la seva antiguitat. Com el Maxime: "Això és casa meva, i per mi no hi ha cap lloc més segur al món."
N'hi ha que compten amb un altre aliat per trobar tranquil·litat: la protecció divina. És el cas de la Suzy: "Déu ens observa. Mentre sigui allà dalt, ningú ens pot derrotar."
