Israel trasllada un checkpoint per evitar que els palestins accedeixin a unes piscines naturals
A tocar de les cases abandonades de l'antic poble palestí d'Al-Walaja, d'on els habitants van ser expulsats l'any 1948, les piscines naturals de Haniya són un espai sagrat dels afores de Jerusalem molt popular per refugiar-se de la calor. Israelians i palestins n'havien gaudit durant dècades, sense incidents, però ara només s'hi veuen ciutadans israelians.
Fins fa dos mesos les piscines de Haniya eren accessibles també per als palestins que viuen a la part moderna d'Al-Walaja. El govern israelià, però, va decidir moure el punt de control que separa Israel de Cisjordània en aquesta zona dos quilòmetres i mig a l'oest, barrant així l'accés dels palestins a les piscines.
Israel ja es plantejava aquest trasllat des de l'any 2018, esgrimint motius de seguretat. Però la pandèmia de la covid, primer, i els atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023, després, van endarrerir la modificació fins al present any. El trasllat definitiu es va fer a mitjans de maig, just abans que arribés la calor de debò.
Des d'aleshores, les piscines són d'ús exclusiu per a israelians. L'espai és ideal per a les excursions escolars: una part històrica –l'antic poble palestí– i una part lúdica: dues piscines d'aigua fresquíssima per fer front a unes temperatures situades permanentment al voltant dels 30 graus.
El Nathenel Rabin és professor d'una escola de l'assentament ultraortodox jueu de Beitar Illit, situat a Cisjordània. Per venir fins a les piscines de Haniya han hagut de creuar el nou punt de control; com a ciutadans israelians, ho han pogut fer sense problemes.
"Les autoritats han tancat aquest lloc i els únics que hi tenim accés som els ciutadans d'Israel, que respectem les regles i cuidem l'espai. Qualsevol que estigui autoritzat és benvingut", explica just abans d'animar els seus alumnes a cantar Am Israel Jai ("El poble d'Israel viu").
Mentre els nens xipollegen a l'aigua i es passen amb poca traça una pilota inflable multicolor, a pocs metres d'aquí, rere la reixa que separa Israel de Cisjordània, els nens d'Al-Walaja busquen la frescor sota l'ombra dels arbres. Ells també solien gaudir de les piscines de Haniya, però ara ni tan sols les poden mirar de lluny.
El Mahmud Rabah esgota els últims anys d'estudiant, i sap que, si no fos per la prohibició recent, estaria combatent a les piscines la calor infernal que assota el poble.
Solíem anar a Haniya molt fàcilment, però des que han mogut el checkpoint, és impossible. Hi anàvem cada estiu, i ens ho passàvem molt bé. Era el lloc ideal on eliminar l'estrès després del llarg curs escolar.
A més de per refrescar-se, el Mahmud també anava a les piscines durant el Ramadà, per recollir l'aigua més pura. Era un acte que el connectava també amb els seus avantpassats; els que vivien a les cases adjacents a les fonts fins que l'any 1948 van ser expulsats. Els palestins tenien les piscines naturals i les cases del costat: ara no els queda ni una cosa ni l'altra.
Al-Walaja és ara un poble claustrofòbic dalt d'un turó, tancat a l'est per un mur que el separa de l'assentament jueu de Har Gillo, i al nord i a l'oest per la reixa que divideix Israel i Cisjordània.
Les magnífiques vistes sobre els boscos israelians serveixen per combatre la sensació de claustrofòbia. Però no són res més que això: un paisatge inaccessible. Com les piscines de Haniya, que es miren però ja no es toquen.
